(Corbins, Segrià, 1865 – Barcelona, 1 juliol 1950)
Organista i compositor. Estudià al conservatori de Brussel·les, on fou professor de contrapunt i d’orgue.
Compongué música religiosa i obres per a orgue.
L’any 1908 inaugurà l’orgue del Palau de la Música Catalana, a Barcelona.
(Barcelona, febrer 1949 – setembre 1950)
Revista literària ciclostilada, publicada a la Universitat de Barcelona per Joan Ferran Cabestany, Antoni Comas, Albert Manent, Joaquim Molas i Miquel Porter.
Hi col·laboraren, entre altres, J.V. Foix, Ferran Soldevila i Joan Triadú.
En sortiren sis números. Fou suprimida governativament.
(Barcelona, 27 setembre 1950 – )
Escriptor i traductor. Estudià filologia catalana i llengües.
Interessat pel món de l’edició i de la traducció ha col·laborat en diverses empreses, des de la revista universitària “Tarot de quinze” fins a la col·lecció “Cristalls”, que dirigí.
Ha publicat, juntament amb Vicenç Altaió, La poesia, és a dir la follia (1975) i Entre una pell i l’altra, l’hortizó (1978).
La seva és una literatura de trencament, revoltada, personal, i atenta encara a les primeres influències intel·lectuals.
(Barcelona, 1950 – 1956)
Conjunt d’estudis, comentats i publicats per Joan Amades. Sobre costums populars dels Països Catalans, segons el curs de l’any.
És el recull més complet publicat sobre folklore català.
(Benicarló, Baix Maestrat, 19 maig 1950 – )
Psicòleg. Es doctorà en psicologia per la Universitat de Barcelona (1977) on, des del 1985, ocupà la càtedra de psicologia evolutiva i de l’educació.
Especialitzat en psicologia evolutiva i de l’educació, ha intervingut de forma rellevant en la planificació teòrica de la reforma educativa del 1990 i en l’assessorament de la corresponent experimentació.
Destaquen els seus treballs sobre les aportacions de la psicologia a l’educació. Ha publicat entre moltes altres obres i articles La conducta experimental en el niño (1978), Psicología genética y aprendizajes escolares (1983), Marc curricular per a l’ensenyament obligatori (1986) i Aprendizaje escolar y construcción del conocimiento (1990).
Al juliol de 1992 fou nomenat director general de renovació pedagògica del Ministerio de Educación i Ciencia.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1891 – Barcelona, 1950)
Polític i advocat.
Fou president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i un dels promotors de la campanya contra la llei de Contractes de Conreu.
Milità a la Lliga Catalana i fou un dels fundadors d’Acció Popular Catalana.
(Barcelona, 1950 – )
(CIC) Entitat religiosa. Fundada per Maria Rosa Farré i Escofet. Fins el 1970 tingué el nom de CICF perquè era exclusivament femenina.
Ha organitzat actes d’espiritualitat, conferències i cursets adreçats a un públic divers, amb el propòsit de divulgar els corrents doctrinals del catolicisme de caràcter avançat i d’arrelament a Catalunya.
Dedicat a la promoció cultural i professional de la dona, el CIC portà a la creació de la Institució Cultural del Centre d’Influència Catòlica.
(Barcelona, 1950 – )
(CEHI) Organisme fundat a la Universitat de Barcelona, a iniciativa de l’historiador Jaume Vicens i Vives, per impulsar la historiografia catalana.
Les activitats més importants d’aquest organisme foren la publicació de la revista “Estudios de Historia Moderna” (1951-60) i de la revista bibliogràfica “Índice Histórico Español” (iniciada el 1953).
Enllaç web: Centre d’Estudis Històrics Internacionals
Antic campament militar (952 m alt), de la tercera zona de la Instrucción Militar Escala Complementaria (milícies universitàries) de l’exèrcit espanyol, establert des del 1950 a les muntanyes de Prades, entre la Mussara, el mas dels Frares i Gallicant.
L’any 2001 fou abandonat.
(Arenys de Mar, Maresme, 21 agost 1863 – 17 febrer 1950)
Avicultor. Després de tres anys d’estudis a Bèlgica, fundà, a Arenys de Mar, l’Escola Pràctica d’Avicultura (1896), a la granja Paraíso, primera escola d’aquesta especialitat a Catalunya.
Fundador de la Societat Nacional d’Avicultura i de la revista “La Avicultura Práctica” (1897), fou professor de l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya i organitzador de nombroses exposicions i societats columbòfiles.
És autor d’una trentena d’obres de la seva especialitat, així com de l’estudi sobre els coloms missatgers Colombofilia.
Dades dels Països Catalans 