Arxiu d'etiquetes: 1948

Coll i Rodés, Ramon

Deixa un comentari

(Lloret de Mar, Selva, 21 març 1883 – Barcelona, 1948)

Advocat i polític. Secretari de la Federació Escolar Catalana, grup estudiantil de la Lliga Regionalista, s’uní posteriorment a Acció Catalana, i pel febrer de 1933 participà en la formació de la Lliga Catalana.

Fou alcalde de Barcelona en 1935-36. Anteriorment havia estat president de l’Acadèmia de Jurisprudència (1917) i director de l’Escola d’Administració Pública de la Mancomunitat de Catalunya.

Catedràtic de dret civil català de la Universitat de Barcelona des del 1932, formà part de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat el 1933.

Autor de La restauració del dret català (1932).

Casas i Bayer, Jordi

2 Respostes

(Barcelona, 1948 – )

Director de cor. Format musicalment a l’Escolania de Montserrat i a Barcelona.

El 1972 fundà i dirigí la Coral Càrmina, ha estat director del cor de la RTVE (1986-88), de l’Orfeó Català (1988-89) i del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana des de la seva fundació (1990).

L’any 2000 fou nomenat director del Coro de la Comunidad de Madrid.

Casanovas i Roy, Enric

5 Respostes

(el Poblenou, Barcelona, 12 agost 1882 – Barcelona, 12 gener 1948)

Escultor. Deixeble de Josep Llimona i de l’Escola de Llotja; amplià estudis a París (on rebé la influència de Rodin –Tristos caminants-), Brussel·les, Anvers, Londres i Florència.

Exposà als salons de París (1909-12) i a diferents salons de Barcelona. Guanyà la primera medalla d’Escultura a l’Exposició Internacional de Barcelona (1929). Formà part del grup Les Arts i els Artistes.

Féu el monument a Narcís Monturiol a Figueres i altres obres en marbre, bronze i pedra. Amb el temps anà evolucionant cap a un classicisme, amb la clara voluntat de convertir en cànon de bellesa immortal la dona catalana, fet que el converteix en un dels escultors noucentistes més destacats (Nu femení).

Casanelles i Rahola, Eusebi

Deixa un comentari

(Barcelona, 14 gener 1948 – )

Especialista en patrimoni industrial. Enginyer industrial de formació, cursà estudis de ciències socials a l’ICESB i féu un màster de gestió ambiental a la universitat d’Indiana (EUA).

Promotor del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, del qual fou director des de la seva creació (1984), l’estructurà com una xarxa de museus, amb seu central a Terrassa i seccions en diferents punts de Catalunya.

Ha estat membre de la comissió executiva del The International Committe for the Conservation of the Industrial Heritage.

Canto i Arroyo, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1866 – 1948)

Publicista esportiu. Col·laborà a “Stadium”, “Mundo Deportivo” i a “La Vanguardia”.

Fundà el club Esport Ciclista Català (1911) i fou un dels primers promotors de la Volta Ciclista a Catalunya; el 1912 creà la Festa del Pedal, de Sant Cugat del Vallès.

Bosch i Humet, Eusebi

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 27 octubre 1860 – Barcelona, 12 gener 1948)

Compositor i director. Dirigí l’escola i la banda municipal de música de Sabadell i professà a l’Escola de Sordmuts de Barcelona.

Escriví música religiosa, peces per a orgue, obres corals, música per a cobla i la sardana La nostra festa.

Bohigas i Tarragó, Pere

3 Respostes

(Barcelona, 26 juny 1886 – 8 juny 1948)

Periodista. De jove col·laborà a “La Tralla” i a “El Poble Català” amb la signatura de P.B. Tarragó.

Més tard dirigí la revista de turisme “Barcelona Atracción” i fou administrador general del Museus d’Art de Barcelona i secretari de l’Institut del Teatre (1913-48).

És autor d’Apuntes para la historia de las Exposiciones Oficiales de Arte de Barcelona (1945), Resumen histórico de los Museos de Arte de Barcelona (1946), Las compañías teatrales extranjeras en Barcelona (1946) i Historia de la Galería de Catalanes Ilustres (1948).

Morí en l’acte d’homenatge que li fou tributat per l’Institut del Teatre.

Benpar, Carles

Deixa un comentari

(Barcelona, 13 novembre 1948 – )

(Carles Benito i Para)  Realitzador cinematogràfic.

La seva passió pel cinema el portà a realitzar el seu primer llarg-metratge, Soplo de esplendor/La sombra de los gigantes (1973), durant un període de cinc anys.

Després de la paròdia El jovencito Drácula (1975), ha dirigit els films policíacs De mica en mica s’omple la pica (1982), Escapada final (1983), La veritat oculta (1987) -segons relats de Pere Calders– i el film d’aventures Capità Escalaborns (1989).

Ha publicat els llibres Nicholas Ray (1986) i Cineastes contra magnats (1991).

Aster

1 Resposta

(Barcelona, 1948 – )

“Agrupació Astronòmica de Barcelona”  Societat d’afeccionats a l’astronomia i a les ciències afins, amb delegacions a Mataró i a Esplugues de Llobregat, fundada per Ernest Guillé. Hi ha una comissió d’astronàutica.

El 1953 fou inaugurat l’observatori. Publica periòdicament el butlletí “Aster“.

Enllaç web:  Aster

Antologia dels Fets, les Idees i els Homes d’Occident

Deixa un comentari

(Barcelona, maig 1947 – maig 1948)

Revista mensual privada. Tenia un tiratge de 1.000 exemplars. Dirigida per Antoni Ribera, recollia articles sobre política, literatura, art, ciències i curiositats de la premsa estrangera.

El seu to divulgador feia de rèplica i complement a la revista “Ariel”. No reflectia ni defensava una estètica o política determinades, llevat d’afirmar la catalanitat. Tingué molts col·laboradors.

Suspesa governativament, ressuscità en els sis números apareguts (1949-50) d'”Occident”, d’una orientació similar.