(Tarragona, 21 octubre 1866 – València, 23 agost 1948)
Enginyer agrònom i escriptor. Fou professor de l’Escola de Perits Agrícoles de València, i dirigí l’Estació d’Ampelografia Americana de la ciutat.
Organitzà el Servei Vitícola (1906-18) de València, creat per combatre la fil·loxera. Fou inspector general del cos d’agrònoms de l’estat.
Va publicar nombrosos articles sobre temes agrícoles i, entre altres monografies, excel·leix Árboles y arbustos viejos de la provincia de Valencia.
(Artesa de Segre, Noguera, 29 juliol 1896 – Aspa, Segrià, 2 febrer 1948)
Organista, folklorista i religiós. Fou organista de la catedral de Lleida.
Féu una notable labor de folklorista des de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, així com per mitjà de nombrosos concerts, conferències i premsa.
Publicà Aportació al cançoner popular ilerdenc (en dos volums), i començà la publicació del cançoner popular de les comarques del Baix Segre i de les Garrigues.
(Barcelona, 25 octubre 1860 – 1948)
Escultor. Treballà amb Fuixà i Venanci Vallmitjana. Es dedicà comercialment al bibelot.
Entre les seves obres destaca Catalunya independent i Un soldat de campanya.
Ensenyà a l’Escola de Llotja (1915-45).
(Requena, Plana d’Utiel, 10 desembre 1948 – )
Historiador. Catedràtic d’història moderna a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha col·laborat a les revistes “Estudis” i “Saitabi” i participà en la fundació de “Manuscrits” el 1985.
Entre les seves publicacions destaquen Moriscos i agermanats (1974), amb E. Ciscar, Las germanías de Valencia (1975), Población, jurisdicción y propiedad del obispado de Girona, siglos XIV-XVII (1976), amb M.V. Martínez Ruiz, Orígenes de la Inquisición Española. El tribunal de Valencia, 1478-1530 (1976), Herejía y sociedad en el siglo XVI. La Inquisición en Valencia, 1530-1609 (1979), Pau Claris. La revolta catalana (1980), Las culturas del siglo de oro (1989) i el Manual de Historia de España. 3. Siglos XVI-XVII (1991), amb col·laboració.
(Barcelona, 23 setembre 1948 – )
Escriptor. Estudià filosofia i lletres i fou coeditor de la revista “Tarotdequinze”.
La seva obra poètica, realista, i centrada en la reflexió sobre el temps, s’inicià a Perillosa riba (1978) i ha continuat a Platges del temps (1980).
Ha col·laborat en el Diccionari Anglès-Català (1983), de Salvador Oliva i Angela Buxton.
(Girona, 1948 – Barcelona, 1998)
Museòloga i historiadora de l’art. S’inicià professionalment com a mestra a Girona i a Barcelona. L’any 1974 entrà a treballar al Museu d’Art de Catalunya i durant alguns anys en fou la responsable del departament d’educació.
Realitzà una tesi de llicenciatura sobre museus d’història, a partir del cas concret del Museu d’Història de la Ciutat de Girona, que fou editada pel Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya.
L’any 1985 entrà al Museu Marès i en fou la directora entre el 1990 i 1994, etapa en què donà un fort impuls a la catalogació i publicació dels seus fons.
(Barcelona, 1891 – 1948)
Dibuixant i pintor. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona, on fou deixeble de Pascó, i després es traslladà a Roma (1907-09), on perfeccionà els seus estudis.
Exposà a Madrid (1910), Londres (1923), París (1925) i diverses vegades a Barcelona fins al 1929. Col·laborà com a dibuixant en moltes revistes d’art i humorístiques.
Evolucionà des del seu primitiu traç nerviós fins a un estil molt anys vint. Féu també publicitat i excel·lí com a especialista en la restauració de quadres. En 1925-32 col·laborà com a crític-corresponsal a “The Studio”.
(Olot, Garrotxa, 1948 – )
Pintor, conegut per Quim Domene. De formació autodidàctica, començà integrat en el grup d’Ara (1968-73), realitzant unes obres en què és palesa una clara influència dels procediments del grafisme.
S’ha preocupat molt pel gravat, que ha conreat profusament.
La seva pintura es fonamenta en el dibuix, amb una utilització constant d’elements evocatius o simbòlics, principalment extrets de paisatges urbans.
(Barcelona, octubre 1948 – 1956)
Grup artístic. Creat pel poeta Joan Brossa, el crític d’art Joan Puig i els pintors Joan Ponç, Modest Cuixart, Antoni Tàpies i Joan Josep Tharrats amb el propòsit d’agitar i renovar l’art català de postguerra.
Entre les seves activitats es destaca la publicació, del 1948 al 1956, d’una revista d’art mensual, batejada amb el mateix nom, en la qual els membres del grup van formular per escrit i plàsticament la seva atrevida concepció de l’art, emparentada amb els moviments dadaista i surrealista.
(Barcelona, 1948 – )
Director cinematogràfic.
És autor de nombrosos curt-metratges: Cos trencat (1980), Seqüències d’un grup (1981), Amort (1982), Boig film (1985), Al·lèrgic film (1986), etc, i dels llargs metratges: L’home ronyó (1983), Crits sords (1983, premi de la Generalitat de Catalunya) i Gent de fang (1987).
Dades dels Països Catalans 