Arxiu d'etiquetes: 1938

Bulbena i Tusell, Antoni

1 Resposta

(Barcelona, 26 juliol 1854 – la Garriga, Vallès Oriental, 10 octubre 1946)

Escriptor i gramàtic. Membre de l’Acadèmia de la Llengua Catalana. De tendències arcaïtzants i amb poc rigor científic, s’oposà a les normes de Pompeu Fabra. Fou el pare d’Eveli Bulbena i Estrany.

Publicà en edicions populars o de bibliòfil, sense gaire rigor, texts catalans medievals i una Crestomatia de la llengua catalana (des del segle IX al XIX) (1907). Féu traduccions i adaptacions des d’Homer fins a Zola.

És autor, entre altres obres de valor desigual, d’un Diccionari català-francès-castellà (1905), Diccionari de les llengües francesa i catalana (1921) i Assaig de bibliografia paremiològica catalana (1915).

Fou germà seu, Artur Bulbena i Tusell  (Barcelona, 1858 – Algeciras, Andalucia, 1938)  Pintor. Excel·lí també com a dibuixant. S’especialitzà en la pintura de tapissos.

Bofill i Pichot, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 1 abril 1860 – Sant Julià de Vilatorta, Osona, 15 abril 1938)

Metge i entomòleg. Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de l’Institució Catalana d’Història Natural, de la qual fou president dues vegades (1906-11), i de l’Institut d’Estudis Catalans, de la Secció de Ciències, del qual fou també president (1911).

Dirigí la col·lecció de la “Fauna a Catalunya”, una publicació de l’Institut de Ciències.

La seva obra més important, en col·laboració amb Pere Antiga, és el Catàleg d’Insectes de Catalunya. Himenòpters (1902-96), publicat per l’IEC.

Bofarull i Sans, Francesc de

4 Respostes

(Barcelona, 2 setembre 1843 – 6 febrer 1938)

Arxiver. Fill de Manuel de Bofarull i de Sartorio, i germà de Carles. Estudià dret i seguí els cursos de l’escola superior de diplomàtica. Succeí el seu pare en la direcció de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (1893-1911). Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1883) i corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid.

Col·laborà a l’Exposició Universal de París (1900) amb diversos treballs relacionats amb la fabricació del paper, especialment a Xàtiva i a València, durant l’edat mitjana.

Intervingué en la publicació del darrer volum de la Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón (1910). Publicà, entre d’altres obres, Bibliología (1890), El Testamento de Ramon Llull (1899), que ell descobrí, Antigua Marina Catalana (1901), La heráldica en la filigrana del papel (1901), Los animales en las marcas del papel (1910).

Benaiges i Pujol, Josep Maria

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 1855 – Malgrat de Mar, Maresme, 1938)

Compositor. Organista de la catedral de Tarragona i, a partir del 1884, de la capella reial de Madrid, ciutat on fou també professor de l’escola normal i del col·legi de sords-muts.

Compongué misses, motets, himnes, salves, música per a orgue, dos drames lírics: La ermita del Valle i Doña Juana de Castro, d’una balada: En la corte de Abd-el-Rahman; de dos capricis simfònics: Zambra, El amanecer, etc.

Bassegoda i Amigó, Joaquim

5 Respostes

(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 16 setembre 1854 – Barcelona, 13 agost 1938)

Arquitecte. Fill de Bonaventura Bassegoda i Mateu i germà de Bonaventura i de Ramon Enric.

Publicà diversos estudis, com La catedral de Gerona (1889).

Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres, presidí la de Ciències i Arts i fou director de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.

Basil i Oliveras, Francesc

Deixa un comentari
(Figueres, Alt Empordà, 29 gener 1905 – 20 agost 1975) Pianista i compositor de sardanes: Capvespre, Sant Pere de Roda, Roses, vila de sirenes, Homenatge a la Verge montserratina, Rondalla, Torrentera avall, Un cel blau, Els oronells, Deixondiment de festa, etc. Obtingué gairebé tots els primers premis dels concursos de composició sardanística celebrats als Països Catalans. Compongué altres obres per a cobla La filadora i Nadala (glosses) i Miniatures i Impressions pirenenques (suites) i peces per a piano, obres líriques, etc. El seu pare fou Ramon Basil i Burjó  (Figueres, Alt Empordà, 1874 – 3 abril 1938)  Compositor de sardanes.

Barjau i Pons, Francesc

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 8 maig 1852 – Barcelona, 19 gener 1938)

Hebraista. Estudià filosofia i lletres a Barcelona.

Fou catedràtic de llengua hebrea a la universitat de Sevilla (1895-1904) i a la de Barcelona (1904-22).

És autor, entre d’altres, d’un estudi sobre el rabí Yede’ya Hapenini, que presentà en el seu ingrés, l’any 1916, a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Barbany i Mingot, Josep

Deixa un comentari

(Guissona, Segarra, 1865 – Barcelona, 1938)

Escriptor humorístic. Conegut pel pseudònim de Pepet del Carril.

Telegrafista de ferrocarril a Barcelona i a Granollers, col·laborà en tots els períodics humorístics catalans de l’època i a “La Renaixença”, fou director de “La Tomasa” i de “L’Avi”.

Escriví comèdies: Sota terrat, Los papers de l’ama, i nombrosos sainets i monòlegs.

Balaguer, batalla de -1938-

Deixa un comentari

(Balaguer, Noguera, del 22 al 28 maig 1938)

Acció militar de la guerra civil espanyola, de contraatac de les forces republicanes (integrades en part per elements de la lleva del 1941, de 17 anys) per tal de reduir el cap de pont establert a la riba esquerra del Segre per les forces franquistes, que havien ocupat Balaguer el 8 de maig, i situat el front a la línia del Segre, sense, però, aconseguir-ho.

El 9 i 11 d’agost següent les forces republicanes repetiren l’intent, en connexió amb la batalla de l’Ebre, travessaren el riu i les forces de Franco, per tal de no restar encerclades, es replegaren a la riba dreta del Segre.

Areñas i Tona, Rafael

1 Resposta

(Barcelona, 6 desembre 1883 – 17 desembre 1938)

Pintor, escenògraf i fotògraf. Fill del fotògraf Rafael Areñas.

El 1918 participà a l’exposició d’art del FAD amb diverses obres, entre les quals figurà una “foto acolorida“.

El 1923 fou nomenat director tècnic de la revista “Lux”, òrgan de la Unió Fotogràfica de Barcelona, fundada el mateix any.