(Barcelona, 1865 – 8 febrer 1935)
Pianista. Adquirí els seus primers coneixements musicals a l’escolania de la catedral de Barcelona.
Més tard, estudià al Conservatori del Liceu, on durant cinquanta anys hi fou professor de solfeig i de piano. Col·laborà als concerts de l’Associació Musical.
Es dedicà també a la composició. Deixà escrites moltes obres.
(Barcelona, 1935 – 9 gener 1986)
Enòleg i polític. Doctorat en farmàcia a Barcelona, es diplomà en enologia, en dietètica i en tecnologia galènica i liofilització a la universitat de Talença (Bordeus).
Bon coneixedor de les regions vitivinícoles europees, portà la direcció enològica de cases de vins catalanes de gran anomenada. Fou el primer director (1981-84) de l’INCAVI.
És autor de treballs científics i de dues obres de divulgació: Els vins de Catalunya (1980) i Els olis de Catalunya i la seva cuina (1981), en col·laboració amb Llorenç Torrado.
Fou comissari de la demarcació de Barcelona del moviment escolta, participà activament des de l’inici de la revista “Cavall Fort” i, com a polític, fou un dirigent nacionalista molt considerat, membre fundador de Convergència Democràtica de Catalunya i president del comitè executiu de Barcelona d’aquest partit.
(Barcelona, 18 octubre 1935 – Figueres, Alt Empordà, 2 setembre 2022)
Compositor i pedagog. Fill de Josep Cervelló i Bach. Estudià violí amb Joan Massià i composició amb Josep M. Roma. Amplià estudis a Milà, Siena i Salzburg.
Entre les seves obres cal esmentar: Allegro burlesco (1963, per a orquestra de corda), Fantasia concertant (1969, per a violí i orquestra), Seqüències sobre una mort (1970, per a orquestra), Anna Franck, un símbol (1971), Extincions (1972, per a conjunt de cambra i solistes), Concerto grosso (1973), Vers l’infinit (1982), etc.
També és autor d’obres de cambra i per a orgue.
(Madrid, 4 gener 1865 – Barcelona, 9 desembre 1935)
Naturalista i arqueòleg. Fou catedràtic d’història natural de l’institut de Girona des del 1891.
Escriví diverses obres de ciències naturals, Las formaciones volcánicas de la provincia de Gerona, i d’altres.
Com a prehistoriador publicà Las Cuevas de Seriñá y otras estaciones prehistóricas del NE de Cataluña (1908), El cuaternario y las estaciones de época paleolítica de Cataluña (1919) i el llibre Monumentos megalíticos de la provincia de Gerona (1912).
Col·laborà a les investigacions d’Empúries de la primera època i féu una col·lecció d’objectes grecs emporitants, la qual, en morir ell, passà al Museu de Prehistòria de València.
(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 1863 – Granollers, Vallès Oriental, 1935)
Escriptor i metge.
És autor de les obres teatrals: La nissaga dels Rouredes, Ocells d’estiu, amb música de Josep Maria Ruera, Sempre de pega, monòleg, Amb gust i amb disgust, Honors fúnebres, Les calces d’en Cinto i Una herència, comèdia lírica; dels reculls de contes Tot per una carta, Pinzellades i Cuentos curts; de les novel·les Mariagneta i Un clavell i la falsia; i del recull poètic Trilogia del cor (1904).
(Barcelona, 18 octubre 1878 – Madrid, 5 març 1935)
Escriptor i periodista.
Autor de narracions, quadres de costums i poesies: Llibre del dolor (1903), sainets, com La planxadora (1900), comèdies, com La gent d’ordre (1901), i teatre líric: Barcelona al dia (1904). Fou col·laborador del diari “La Renaixença”.
També escriví teatre en castellà, a Madrid.
(Barcelona, 1876 – 13 setembre 1935)
Empresari teatral. Destacà molt per les seves iniciatives.
Actuà durant la dècada 1920-30 als teatres Romea i Novetats. Des de llurs escenaris imposà un teatre català de categoria, obert a les tendències més diverses, equilibrant la presentació d’autors joves amb la dels consagrats i també amb excel·lents traduccions.
(Vinaixa, Garrigues, 1935 – )
Metge. Estudiós i professor de història de la medicina a la Universitat de Barcelona.
Ha estudiat la premsa mèdica a Catalunya (1967), els corrents ideològics de la medicina catalana del segle XIX i l’obra dels homeòpates.
És autor d’un Diccionari biogràfic de metges catalans (1981-83), junt amb Jacint Corbella.
(Barcelona, 6 setembre 1935 – )
Periodista i crític d’art. Fou subdirector i fundador del diari “Avui”, director d’“Hoja del Lunes” i cap de redacció d’“El Periódico de Catalunya”.
Ha publicat llibres de divulgació històrica com Fets bàsics de Catalunya (1989), Els alcaldes de Barcelona en caricatura (1991), etc.
(Barcelona, 13 novembre 1935 – 25 setembre 2020)
Director escènic i professor d’art dramàtic. Del 1968 al 1970 dirigí la Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid, i entre el 1971 i el 1980, l’Institut del Teatre de Barcelona.
Entre els muntatges que ha dirigit sobresurten La gavina de Txekhov, El guant negre de Strindberg, i L’ombra d’un copalta damunt de l’asfalt, en homenatge a l’art escènic d’avantguarda, amb textos de Josep V. Foix.
Director del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya (1982-88). Des del 1998, fou president de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya.
Dades dels Països Catalans 