(Sabadell, Vallès Occidental, març 1932 – gener 1934)
Diari catòlic i catalanista conservador. Dirigit per Manuel de Montoliu, seguí en política les orientacions de la Lliga Catalana.
Desaparegué per fusió amb el “Diari de Sabadell”.
(Barcelona, 19 març 1934 – Suïssa, 1997)
Pintor. Influït per l’expressionisme abstracte, la seva obra comporta la influència directa de la coloració del dibuix de Modest Cuixart, bé que la composició i la distribució són personals i obeeixen a pulsions menys dramàtiques i menys eròtiques.
(Barcelona, 11 agost 1851 – Cruz Quebrada, Portugal, 17 febrer 1934)
Escriptor. Germà de Josep Maria. Era llicenciat en filosofia i lletres.
Fou un dels radactors de l’obra Celebridades musicales (Barcelona 1887).
(Barcelona, 1868 – València, 1934)
Escriptor en castellà. Educat a Madrid, formà part de la redacció d'”El Liberal”. Visqué alguns anys a València, on treballà per a l’Editorial Guerri, especialitzada en la publicació de novel·les per fascicles.
Seguint la línia valenciana del gènere fulletonesc (Ayguals d’Izco, Pérez i Escrich, Lluís de Val), popularitzà el pseudònim Mario d’Ancona amb obres com íSin justicia!, El soldado de la Paz, Gorriones sin nido, Madre, etc.
(Catalunya, octubre 1934 – 19 abril 1937)
(APC) Partit polític. Adherit a la CEDA.
Tingué certa audiència entre els propietaris agrícoles.
(Barcelona, 27 gener 1934 – Madrid, 19 desembre 2024)
Bioquímic i polític. Catedràtic de bioquímica, rector de la Universitat de Granada i investigador del CSIC.
Fou elegit diputat per UCD a les eleccions de 1977, però va renunciar al seu escó per incorporar-se a la Unesco, d’on fou director adjunt (1978-81) i, després d’un parèntesi com a ministre d’Educació i Ciència (1981-82), va ser nomenat director general de l’organització (1987-99).
(Vila-seca, Tarragonès, 25 maig 1853 – Maó, Menorca, 4 desembre 1905)
Metgessa i pedagoga. Fou la primera dona de l’estat espanyol que seguí els nous estudis oficials de batxillerat i de carrera, i una de les tres primeres metgesses, en unió d’altres dues també catalanes, Dolors Aleu i Martina Castells.
Un cop finits els estudis de medicina, es dedicà a l’ensenyament.
Era germana d’Agustí Alfons i de:
Miquel Maseras i Ribera (Mont-roig del Camp, Baix Camp, 1857 – Barcelona, 13 març 1934) Metge. Deixà algunes publicacions. Fou el pare de Miquel i d’Alfons Maseras i Galtés.
(Barcelona, 5 juny 1934 – 24 juny 2023)
Dissenyador gràfic i il·lustrador de revistes. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, i treballà en diverses agències de publicitat d’Espanya i d’Alemanya.
Fortament influït pel grafisme suïs en la seva primera època, derivà cap a una il·lustració surrealista i màgica propera al treball dels il·lustradors nord-americans.
El juny de 1964 rebé el premi anual de l’Art Directors Club, de Nova York, i, poc després, s’establí als EUA.
Les seves il·lustracions apareixen en revistes com “Elle”, “Lui”, “Ladies”, etc; també ha fet exposicions a Barcelona, París i Nova York.
(Alcover, Alt Camp, 1882 – Toledo, Castella, 1936)
Organista, compositor i eclesiàstic. Estudià amb el seu germà Joan a la Seu d’Urgell.
Residí durant vint anys a Toledo, on fou mestre de capella (1929-36) i dugué a terme una gran activitat musical. Fou professor destacat. Compongué música religiosa.
Fou assassinat en esclatar la guerra civil de 1936-39 junt amb el seu germà Josep Ferrer i Domènech (Alcover, Alt Camp, 1880 – Toledo, Castella, 1936).
L’altra germà seu fou Joan Ferrer i Domènech (Alcover, Alt Camp, 1867 – 1934) Organista. Ordenat sacerdot, fou mestre de capella de la catedral d’Urgell. Estigué al servei de la infanta Isabel de Borbó al palau de La Granja (Segòvia).
(Mataró, Maresme, 4 desembre 1871 – Terrassa, Vallès Occidental, 11 agost 1934)
Naturalista i enginyer químic. Feu estudis sobre entomologia i botànica i col·laborà amb Joan Cadevall i Diars en l’estudi de la flora de la part oriental del Pirineu català.
Fou soci fundador i president (1904) de la Institució Catalana d’Història Natural.
Publicà Assaig monogràfic sobre les cicendeles catalanes (1911).
Dades dels Països Catalans 