(Alberic, Ribera Alta, 16 juliol 1865 – 30 desembre 1934)
Escriptor. Fou periodista i polític d’adscripció liberal.
De la seva producció, escrita en castellà, destaca pel seu interès històric la novel·la El roder Micalet Mar o El honrado sin honra (1930).
(Perpinyà, 18 agost 1870 – 26 abril 1934)
Escultor autodidacte. Conegut per Han Coll. Fou professor de dibuix a Sant Lluís Gonçaga i un dels vitalitzadors de la vida rossellonesa amb l’equip d’Albert Bausil.
Autor de fins medallons, d’estatuetes simples i també d’obres fortes.
(Barcelona, 1934)
Títol emprat per “La Humanitat” durant la seva suspensió.
(València, 29 octubre 1934 – Madrid, 24 desembre 1993)
Escultor. Format a València i actiu a Madrid. Inicialment realitzà decoracions murals.
La seva producció més tardana consisteix en la manipulació de figures humanes, que recobreix amb estuc cercant la suggestió eròtica.
(Torralba de Calatrava, Ciutat Real, Castella, 1889 – Guadarrama, Madrid, 13 gener 1934)
Advocat i polític. Era tradicionalista i seguidor polític de Vázquez de Mella.
Fundà el “Diario de Castellón”, “La Gaceta de Levante” i actuà intensament en la creació de sindicats catòlics a la comarca de Castelló de la Plana.
Fou elegit diputat carlí per Nules durant diverses legislatures i treballà per aconseguir la construcció del port de Borriana.
(València, 21 juny 1851 – 2 desembre 1934)
Escriptor i erudit. Germà de Juli. Fou un dels fundadors de l’entitat Lo Rat Penat (1878), als Jocs Florals de la qual fou premiat, el 1881, per una col·lecció de Cants valencians. Fou Mestre en Gai Saber de Lo Rat Penat i formà part de l’antologia de poetes valencians publicada per L’Avenç el 1908.
Són seus els estudis Adagios y modismos valencianos i Catálogo de hijos ilustres de Castellón de la Plana. També publicà Poesies (1915).
Milità en el partit republicà i fou cronista oficial de la ciutat de València.
Fou el pare de Santiago i de Lluís Cebrian i Ibor.
(Castelló de la Plana, 5 maig 1871 – 18 gener 1934)
Pintor. Estudià a València, Barcelona i Madrid, i el 1901, a Roma.
Bon colorista, practicà tots els gèneres dins la pintura a l’oli (Segadors, Museu de Castelló de la Plana) i conreà també l’aquarel·la. Decorà l’església arxiprestal de Vila-real.
Obtingué medalla d’or a València (1909) i a Mèxic (1910) i la de Lo Rat Penat (1926).
Exercí notable influència a través de l’acadèmia que fundà a Castelló de la Plana.
(València, 5 març 1932 – 29 setembre 1934)
Setmanari polític. De caràcter explícitament nacionalista, responia a la intenció d’ésser una plataforma comuna a les diverses tendències ideològiques del valencianisme d’aquell moment.
Fou dirigit per un consell que constituïen Joaquim Reig i Rodríguez, Adolf Pizcueta, Pasqual Asins, Francesc Caballero i Muñoz i Enric Navarro i Borràs, i hi col·laboraren importants intel·lectuals valencians de l’època.
Desplegà una campanya permanent a favor de l’autonomia del País Valencià, així com de suport a les iniciatives i a les entitats de caire cultural. Tot i que les seves pàgines acolliren alguna forta polèmica sobre el pancatalanisme, hi predominà el criteri d’acostament polític al Principat.
El setmanari arribà al número 133, i deixà d’aparèixer arran de la repressió subsegüent als fets del Sis d’Octubre.
(Palma de Mallorca, abril 1934 – juliol 1936)
Revista mensual il·lustrada en castellà. Publicada sota la direcció de Llorenç Villalonga.
Aquest hi publicà una versió castellana de Mort de dama, i el seu germà Miquel, la novel·la Miss Giacomini.
És distingí per l’acurada presentació, en to esnob i la pruïja cosmopolita.
(València, 1934 – 1938)
(APEV) Entitat privada. Creada amb les mateixes finalitats que l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.
Organitzà cursets de llenguatge i cursos per a infants. Publicà un butlletí per als mestres.
El 1936 realitzà una activa campanya a favor del decret de bilingüisme al País Valencià.
Dades dels Països Catalans 