(Catalunya, 1933 – 1939)
Institució creada per la Generalitat. Antoni Maria Sbert en fou un dels seus directors.
Tingué a càrrec l’organització de residències d’estudiants i treballà, també, en el camp de l’estadística i l’intercanvi d’estudiants a escala nacional i internacional; promocionà les borses de treball i publicà uns “Annals”.
Li fou atorgada l’administració de les beques de la Universitat Autònoma.
Pertangué a l’Entràide Universitaire Internationale, de Ginebra.
(Catalunya, 26 maig 1933 – 28 març 1934)
(ICAF) Organisme adscrit com a entitat autònoma al departament de presidència de la Generalitat per a alleujar la crisis de treball existent.
El 1934 es fongué amb el Comissariat de la Casa Obrera, i prengué a càrrec seu les obres de la Casa Bloc.
Publicà un Estudi sobre la crisi de la indústria tèxtil (1936).
(Barcelona, 1933 – 1935)
Revista mensual d’economia i tècnica industrial. Tingué un comitè directiu assessorat per economistes i industrials.
Defensà la gestió econòmica de la Generalitat i demanà una racionalització de l’economia.
Hi col·laboraren Josep A. Vandellòs i Jaume Alzina, entre altres.
(Santibáñez el Bajo, Extremadura, 5 desembre 1879 – Barcelona, 13 gener 1933)
Polític i jurista. Residí a Barcelona, on fundà el diari “El Ligitimista Catalán”, pretengué separar els tradicionalistes catalans de la Lliga Regionalista.
Representà Girona a les corts (1910-14) i Tarragona al senat (1918).
(Barcelona, 16 juny 1863 – 24 febrer 1933)
Actor i director teatral. Debutà al Teatre Espanyol de Barcelona. Del 1890 al 1895 actuà en la companyia d’Antoni Tutau i formà part de les de Josep Valero i Martínez Sierra.
Prengué part en l’estrena de moltes obres teatrals modernistes estrangeres (d’Ibsen, Maeterlinck, Hauptmann, Wilde, etc) i d’autors catalans (com Frederic Soler, Àngel Guimerà, Ignasi Iglésias, Santiago Rusiñol, etc).
Participà en les representacions de l’Agrupació Avenir organitzades per Felip Cortiella. Fou director del Teatre de les Arts (1904-05) i de la companyia del Foment del Teatre Català.
Fou el pare del també actor Enric Guitart i Matas.
(Barcelona, 9 juny 1933 – 25 desembre 2015)
Pintora. Filla de Josep Gudiol i Ricart.
Els personatges de la seva obra es mouen dins un món de misteri que l’aproximen al corrent surrealista. El seu dibuix, dinàmic i àgil, té un gran poder evocador.
Ha exposat en nombroses ciutats espanyoles i estrangeres, ha fet il·lustracions per a llibres i és primer premi internacional de dibuix de la Fundació Ynglada Guillot. El 1980 féu un Sant Benet monumental per al monestir de Montserrat.
Fou la primera dona a ingressar (1981) a la Acadèmica de Belles Arts de Sant Jordi.
(Vic, Osona, 23 gener 1933 – 2 maig 2024)
Liturgista i historiador. Estudià a Vic i a París, i fou ordenat sacerdot el 1956.
Professor de la Facultat de Teologia de Barcelona, la seva obra d’investigador és dedicada a l’estudi dels còdexs i a l’edició de texts litúrgics primitius catalans, del segle VII al segle XV.
Són notables les seves edicions de texts inèdits de l’Oracional visigòtic tarragoní de Verona, dels Ordines pontificals de Narbona del segle IX passats a Catalunya i països d’influència, així com dels tropers-prosers conservats a Catalunya.
El 1978, mort Eduard Junyent, el succeí en la direcció del Museu i de l’Arxiu i la biblioteca Episcopal de Vic.
(prop del Cinca, 1895 – Barcelona, 1933)
Anarco-sindicalista. Després de formar part de la Federació de Grups Anarquistes de Llengua Espanyola a França, dirigí “Redención” d’Alcoi (1930), i fou cridat, en proclamar-se la II República, per a la redacció de “Solidaridad Obrera” de Barcelona.
Féu costat als trentistes i fou el director (1931-33) de l’òrgan d’aquests, “Cultura Libertaria”.
(Barcelona, 29 agost 1846 – Guatemala, 1933)
Escultor. Format a Barcelona i a París, participà en moltes exposicions i hi obtingué diversos premis oficials. El 1878 fou l’únic artista espanyol premiat a l’Exposició Universal de Viena.
Conreà la temàtica mitològico-anecdòtica. És notable el seu marbre L’amor i l’interès (1887), avui al Museu de Castelló de la Plana.
Residí a Guatemala, on dirigí l’escola de belles arts de la capital.
(Barcelona, 15 març 1860 – 17 juliol 1933)
Metge i escriptor. Guanyador de diversos premis literaris, fou un dels creadors de la “Revista Literària” (1883) i un dels fundadors de la Lliga Regionalista. Col·laborà a “La Veu de Catalunya” (Impressions de viatge per la Catalunya francesa, 1901).
Metge numerari de l’hospital de la Santa Creu, participà activament en els Congressos de Metges de Llengua Catalana.
Publicà les obres: Consideracions respecte a pronòstics, Impressions de viatge per la Catalunya francesa (1901), Tractament de la febre tifoida, Impressions de metge (1918-24, en tres volums), Índex bibliogràfic mèdic de Catalunya (1923).
Dades dels Països Catalans 