Arxiu d'etiquetes: 1932

Carsalade du Pont, Juli

6 Respostes

(Simorra, França, 16 febrer 1847 – Perpinyà, 29 desembre 1932)

Bisbe de Perpinyà (1899-1932). Gascó d’origen, quan va ser elegit bisbe de Perpinyà aprengué el català i restablí l’ensenyament del catecisme i la predicació en català.

Va organitzar els Jocs Florals del 1902, que no pogueren celebrar-se a Barcelona, i va presidir a Barcelona els del 1914. Col·laborà en l’Obra del Diccionari d’Antoni M. Alcover. Animà el reclutament de catalans per a la guerra del 1914, a favor de França.

Va adquirir Sant Martí del Canigó i es va dedicar de ple a la restauració de l’antic monestir, on fou enterrat. Afavorí la restauració de la vida monàstica a Cuixà amb monjos cistercencs. Restaurà la capella de Nostra Dona dels Còrrecs, predecessora de la seu de Perpinyà, i l’antiga església dels caputxins; comprà el col·legi de Sant Lluís Gonçaga i el Petit Seminari, i féu edificar l’església de Sant Martí del Bon Socors i el Gran Seminari.

Per tal d’encoratjar les investigacions científiques del clericat creà “Revue historique et littèraire du diocése de Perpignan”.

Per la seva actuació ha estat justament qualificat de bisbe dels catalans.

Buxó i Montesinos, Joaquim

Deixa un comentari

(València, 9 desembre 1932 – )

“Braulio de Sigüenza”  Escriptor. A deu anys es traslladà a Barcelona, on es llicencià en dret.

És autor dels llibres de poesia De la luz y de las sombras (1958), Las islas nos llamaban (premi Boscán 1963) i Mi voz sobre los párpados (premi Ciutat de Barcelona 1968); dels reculls narratius La sangre y la tierra i Foresta vacía de gracias y desgracias; i de les obres teatrals Cinco ante el silencio (1950), Casandra (1954) i Los lises tras el fuego (1969).

Bonnassie, Pierre

1 Resposta

(Rinhac, Llenguadoc, 24 novembre 1932 – Tolosa, Llenguadoc, 14 març 2005)

Historiador medievalista. Ha dedicat una atenció preferent a la història de Catalunya, especialment a l’alta edat mitjana.

En la seva tesi doctoral, La Catalogne du milieu de Xème à la fin du XIème siècle. Croissance et mutations d’une société (1975-76) (versió catalana: Catalunya mil anys enrera, 1979-81) estudià el procés de feudalització de la societat catalana.

Altres treballs de consideració són: Les cinquante mots-clef de l’Histoire médiévale (1981) i, amb P. Guichard, Les communautés rurales en Catalogne et dans le Pays Valencien, IXème au XIVème siècle (1982).

Biblioteca Filològica

Deixa un comentari

(Barcelona, 1913 – 1932)

Col·lecció especialitzada en filologia catalana. Editada per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (16 volums).

Hom hi publicà, entre altres obres, el Diccionari Aguiló (1914-31), el Diccionari ortogràfic (1917) i la Gramàtica Catalana (1918) de Pompeu Fabra.

Biosca i Vila, Joaquim

Deixa un comentari

(Barcelona, 10 febrer 1881 – 28 setembre 1932)

Pintor i dibuixant. Autodidacte. Relacionat inicialment amb el grup Els Negres, rebé més endavant la influència de Nonell.

Des del 1906 exposà regularment a Barcelona. També ho féu a Madrid i a París.

Es dedicà principalment als retrats i paisatges.

Aymerich i Serra, Domènec

Deixa un comentari

(Barcelona, 3 agost 1871 – 6 agost 1932)

Actor de teatre. Especialitzat en papers còmics i en obres per a infants.

Actuà preferentment al Teatre Romea de Barcelona i aconseguí una gran popularitat.

Actuació Valencianista d’Esquerra

1 Resposta

(Barcelona, 1932 – 1937)

Partit polític. Grup de valencianistes republicans d’esquerra, amb residència a Barcelona.

Es dedicà fonamentalment a facilitar les relacions entre l’esquerra catalana i els grups valencianistes esquerrans, amb la finalitat de despertar el sentiment autonomista al País Valencià.

Gisbert i Vicente, Frederic

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 agost 1932 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 6 febrer 2011)

Ceramista. Format amb Angelina Alòs (1958-61), entre 1961-62 féu pràctiques de ceràmica amb Fritz Trautmann.

Aquest darrer any establí el seu taller a Sarrià, que posteriorment traslladà a Sant Cugat (1975). Fou cofundador, el 1978, de l’Escola d’Art de Sant Cugat, on exercí com a professor de ceràmica.

La seva obra comprèn tant peces fetes al torn com ceràmica de tipus escultòric.

Primer premi de la Mostra de Ceràmica dels Països Catalans “Marià Burguès” (1982).

Genís i Aguilar, Martí

1 Resposta

(Vic, Osona, 21 juny 1847 – 10 desembre 1932)

Escriptor. Estudià farmàcia a Barcelona, on es doctorà el 1874, exercí a Vic, on fou professor d’història natural i fisiologia a l’institut.

Amic de Jacint Verdaguer i de Jaume Collell, participà en la fundació de l’Esbart de Vic (1867). Concorregué assíduament als jocs florals, i en fou mantenidor el 1890 i el 1903 i president el 1921.

La seva poesia, inspirada en un romanticisme tradicional, exalta els valors tradicionals de l’amor, la família i la religió: Guspires d’una llar (1919), Estampes de l’Esbart (1933) i l’antologia La garba muntanyesa (1879).

Publicà les novel·les Julita (1874), la seva obra més important, Sota un tarot (1876), La Mercè de Bellamata (1878), Quadros del cor (1881), Novel·les (1882), Passavents (1887), L’espalmada (1890) i La reineta del Cadí (1892), etc. Les seves novel·les tingueren una gran popularitat a la fi del segle XIX.

També publicà els reculls de narracions Narracions casolanes (1907) i Records i contes (1921).

Garriga i Barata, Francesc

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 26 abril 1932 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 4 febrer 2015)

Poeta. Simbolista i existencial.

Ha publicat Entre el neguit i el silenci (1959), Foc nostre, somni… (1960), Paraules (1962), Paraules cap al tard (1973) i Els colors de la nit (1990).