Arxiu d'etiquetes: 1931

Canals i Llambí, Ricard

5 Respostes

(Barcelona, 13 desembre 1876 – 7 febrer 1931)

Pintor. Membre de la Colla del Safrà, dirigida per Isidre Nonell, exposà, juntament amb ell, a París (1898), on es consagrà gràcies al suport del marxant Durand-Ruel.

Conreà temes hispànics, i excel·lí en les figures i el retrat (Retrat del fill de l’artista, 1913).

La seva pintura és la síntesi d’un cert naturalisme burgés, d’una particular visió del color deguda a l’ambient modernista i de les influències impressionistes, especialment de Renoir.

Fundà i dirigí, a Barcelona, “Les Arts i els Artistes”.

Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya

4 Respostes

(Catalunya, 3 maig 1931 – gener 1939)

Òrgan oficial de la Generalitat de Catalunya, que publicava els decrets i les disposicions oficials, sobretot de les conselleries, i els avisos dels ajuntaments.

Sortí irregularment; en una primera etapa (3 maig 1931 – 25 gener 1933) portà el títol de “Butlletí de la Generalitat de Catalunya”; en una segona (19 desembre 1933 – agost 1936), el de “Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya” i tingué una periodicitat diària; en la 26 d’agost de 1936 al gener de 1939, prengué el nom de “Diari Oficial del Govern de la Generalitat de Catalunya” i, segons l’Estatut d’Autonomia del 1979, el de “Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya”.

Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona

7 Respostes

(Barcelona, juny 1931 – desembre 1938)

Publicació mensual de la Junta de Museus de Barcelona. Creada sota la direcció de Joaquim Folch i Torres.

Donà a conèixer les col·leccions i la vida dels museus de Catalunya, especialment els de Barcelona, amb col·laboració dels millors especialistes.

Aquesta publicació fou represa el 1941 amb el títol d'”Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona”, en castellà, amb periodicitat irregular i amb la inclusió de publicacions monogràfiques.

Ha esta dirigida del 1941 al 1947 per Xavier de Salas, i des del 1948 per Joan Ainaud i de Lasarte.

Botey i Vallès, Francesc

Deixa un comentari

(Poblenou, Barcelona, 26 novembre 1931 – Maconi, Querétaro, Mèxic, 14 abril 1996)

Sacerdot escolapi. Preocupat per les classes més necessitades i marginades, com les dels immigrants i els gitanos, desenvolupà una valuosa tasca social en aquest sentit, especialment la dels barraquistes del Camp de la Bota.

Col·laborador, entre altres, de “Serra d’Or”, ha publicat El gitano, una cultura folk a casa nostra (1970).

Bosch i Pujol, Andreu

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 febrer 1931 – Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 17 desembre 2004)

Futbolista. Destacat jugador del Futbol Club Barcelona (1945-58), on de primer ingressà com a amateur, i després, en el primer equip, fins que passà a l’equip de l’Espanya Industrial (1958) i, posteriorment, al Betis Balompié de Sevilla.

Ha estat vint vegades internacional i fou seleccionat per al conjunt de la FIFA l’any 1952.

Borrell i Palazón, Alfons

Deixa un comentari

(Barcelona, 3 juny 1931 – Sabadell, Vallès Occidental, 6 octubre 2020)

Pintor. Freqüentà l’estudi d’Anglada i Camarasa i estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi a Barcelona.

Durant aquests anys inicials participà en les biennals de Sabadell (1953-59) i evolucionà de la figuració estilitzada a l’expressionisme abstracte; féu també alguns treballs de decoració mural.

El 1960 participà en la fundació i en les primeres accions del grup Gallot, que desenvolupà diverses activitats d’avantguarda a Barcelona en línia amb l’anomenada action painting.

Barrillón i Polina, Lluís

1 Resposta

(Gràcia, Barcelona, 9 maig 1875 – Barcelona, 1931)

Folklorista i escriptor. Pare de Josep Barrillón i Paradell.

Destacà com a figurista original, utilitzant sovint materials comestibles i infonent a les seves composicions una gran intenció satírica. Obtingué premis importants.

Treballà també com a decorador i excel·lí com a pessebrista.

Baqués i Tomàs, Josep

Deixa un comentari

(Montmeló, Vallès Oriental, 1931 – Premià de Dalt, Maresme, 2021)

Grafista i pintor. De formació autodidàctica, treballa preferentment al servei de la publicitat comercial.

Un cert expressionisme esquemàtic tipifica aquesta producció i les seves litografies i pintures.

Ha guanyat el Delta de Plata ADI/FAD (1962) i el primer premi de cartells del Concurs Internacional de Dibuix Joan Miró (1967).

Banc de Catalunya

3 Respostes

(Barcelona, 1920 – 7 juliol 1931)

Entitat bancària. Constituïda com a continuació de la societat regular col·lectiva Fàbregas i Recasens.

En deu anys esdevingué el banc català comercial i industrial més important gràcies al sentit comercial dels seus fundadors, Evarist Fàbregas i els germans Eduard i Francesc Recasens. Arribà a tenir 64 oficines obertes. Obtingué el control del Banc de Reus i del Banc de Tortosa.

L’activitat industrial del banc fou molt important, especialment els darrers anys de la Dictadura de Primo de Rivera. Participà decisivament en la constitució del Banco Exterior de España, del Banco de Crédito Local , de la Compañía Española de Petróleos, de la CAMPSA i de l’ALENA.

El 1931 va presentar suspensió de pagaments, seguida d’una liquidació desafortunada. Les causes d’aquesta fi foren la topada amb les autoritats de la República, que veien en el banc una empresa molt vinculada a la Dictadura, i un cert distanciament dels principals executius, els quals, dedicats a activitats de gran volum econòmic, oblidaren la pròpia base financera.

La retirada del compte de la CAMPSA, ordenada pel ministre de finances Indalecio Prieto, fou la causa directa de la suspensió.

Argenté i Artigal, Joan

Deixa un comentari

(Badalona, Barcelonès, 21 juny 1931 – 6 agost 2015)

Poeta. Publicà obres seves dins la segona Antologia poètica universitària (1950).

Ha publicat El temps de tants dits (1960, premi Joan Salvat-Papasseit 1959), Cicle, bicicle, tricicle (1966), poesia experimental, Seminocturn, semidiurn (premi Carles Riba, 1975), Moviment peristàltic o aquest home, per a mi, és una pesant bombeta encesa (1976).

Com a autor de teatre se li ha representat la pantomima Volem vi. Ha adaptat cançons de Jacques Brel al català.