Arxiu d'etiquetes: 1930

Fages i de Perramon, Carles

(Figueres, Alt Empordà, 24 gener 1843 – 25 abril 1932)

Jurista i banquer. Fill de Narcís Fages i de Romà. Fundà i dirigí la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de l’Empordà i la revista “El Ampurdán” (1849-85).

Fou el pare de:

Xavier Fages i de Climent  (Figueres, Alt Empordà, 1871 – 23 maig 1946)  Advocat i escriptor. És autor de nombrosos escrits a la premsa catòlica i d’alguns llibres com Propaganda católica (1908) i Política de Balmes (1912).

Ignasi Fages i de Climent  (Figueres, Alt Empordà, 1874 – 1930)  Advocat. Dedicat als estudis agraris, ha publicat llibres com Las colonias agrícolas (1916). Fou el pare de l’escriptor Carles Fages i de Climent.

Diari de Vic

(Vic, Osona, 1 maig 1930 – 5 octubre 1934)

Primer diari de Vic redactat en català. Fou catòlic i conservador.

Vetllà pels interessos econòmics i tradicionals de la comarca.

Benavent i de Camon, Francesc Xavier de

(Tragó de Noguera, Noguera, 24 febrer 1850 – Vic, Osona, 6 febrer 1930)

Metge. Exercí la professió a Sabadell i a Barcelona, on gaudí de gran prestigi per la seva competència i pel seu esperit d’iniciativa en qüestions assistencials.

Publicà nombrosos treballs mèdics originals, així com traduccions.

Bassó i Ubach, Frederic

(Barcelona, 1930 – 20 agost 2015)

Sacerdot i catequista. És autor de La Santa Missa (1962), Crec en Jesucrist, Primera comunió, etc.

Lliga de les Societats Excursionistes de Catalunya

(Catalunya, 1920 – 1930)

Òrgan. Agrupava les entitats excursionistes de Catalunya. Era presidida per Cèsar August Torras.

Fou promoguda des de l’Aplec Excursionista de Poblet (1910) i els congressos excursionistes de Lleida (1911) i de Manresa (1912).

Amb el cop d’estat del 1923 i la posterior Dictadura de Primo de Rivera fou clausurada, tot i que es mantingué un secretariat de coordinació.

El 1930 se’n restabliren les funcions i adoptà la denominació de Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya.

Kaisser i Guasch, Joan

(Reus, Baix Camp, 20 abril 1861 – 1930)

Músic i crític musical. Deixeble de Felip Pedrell.

És autor d’obres corals i de cançons, d’una Fantasia, per a piano, d’una Rapsòdia catalana (sobre temes tradicionals) i d’una Serenata, per a oboè i instruments de corda.

Junyent i Rafart, Josep

(Vic, Osona, 14 juliol 1930 – 16 gener 1993)

Eclesiàstic i poeta. Format al seminari de Vic i a Roma.

És autor de diversos poemes i treballs de crítica literària. Té composicions publicades a Antologia Estudiants de Vic (1951) i a la Quarta antologia universitària (1955).

Fou soci fundador i director de “Presbyterium” (1969) i edità des del 1972 “Quaderns de Pastoral”.

Junqué i Tauran, Benet

(la Bisbal del Penedès, Baix Penedès, 1902 – Montserrat, Bages, 1930)

Fotògraf. Nom que prengué Joaquim Junqué i Tauran en ingressar a Montserrat el 1918; fou ordenat de sacerdot el 1925.

Després d’estudiar al Collegio di Sant’Anselmo (Roma), fou director de la impremta de Montserrat durant alguns anys.

Fotògraf expert, féu albums de vistes de Montserrat i col·laborà eficaçment en la preparació de la Bíblia il·lustrada.

Morí de tifus després d’un llarg viatge de treball seguint l’itinerari de Pau de Tars.

Julivert i Casagualda, Manuel

(Reus, Baix Camp, 29 abril 1930 – )

Geòleg. Estudià ciències naturals a Barcelona (1947-52) i a Oviedo, on es doctorà (1960).

Contractat per la universitat de Bogotà (1957-63), publicà el seu estudi Cover and Bassement Tectonics in the Cordillera Oriental of Colombia, South America, and comparison with some other folded Chains (1970).

Fou catedràtic de geologia a la universitat d’Oviedo (1963) i de l’Autònoma de Barcelona (1976).

De la seva època asturiana té molts treballs sobre tectònica de la serralada cantàbrica, bàsics per a la seva interpretació: Decollement tectonic in the Hercynian Cordillera of Northwest Spain (1974) i Sur la tectonique hercynienne à nappes de la chaîne cantabrique (1965); també en publicà alguns treballs sobre hidrogeologia càrstica.

Dels seus treballs a Catalunya cal fer esment sobretot de: Geologia de la Serra de Miramar (1955) i Algunas precisiones de los plegamientos hercinianos en Cataluña (1954), entre altres.

També és autor de diversos mapes geològics de la regió cantàbrica.

Jané i Riera, Albert

(Barcelona, 13 agost 1930 – )

Gramàtic i escriptor. Un dels més constants divulgadors de la llengua després de 1960, ha col·laborat en els mitjans de comunicació amb articles de popularització sobre els usos de la llengua.

Traductor literari i cinematogràfic, és coautor de la gramàtica Signe i autor de La llengua catalana (1966), Gramàtica essencial de la llengua catalana (1967), Diccionari català de sinònims (1972), Aclariments lingüístics (1974) i Pas a pas (1988). Ha publicat també recull de rondalles, un dietari i Noranta nou contes.

Director de la revista “Cavall Fort”. El 1990 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.