(Barcelona, 31 març 1870 – 13 juny 1925)
Botànic. Jesuïta. Fill d’una família de la noblesa catalana.
Excel·lí en l’estudi de la botànica; recorregué el territori català i en catalogà la flora; descobrí exemplars únics. Col·laborà activament en la Institució Catalana d’Història Natural i fou un dels defensors de l’Escola d’Estiu.
Publicà Contribució a l’estudi de les falgueres a Catalunya (1915), Resum de botànica (1918) i Flora vascular del Principado de Andorra (1919).
(Barcelona, 1925 – 22 novembre 2003)
Arqueòleg. Dedicat a l’arqueologia preromana de Catalunya, ha dirigit diverses excavacions de poblats ibèrics i s’ha especialitzat en l’estudi de la ceràmica campaniana.
Ha publicat: La cerámica barnizada de negro del poblado ilergete, del Tossal de les Tenalles de Sidamunt (1965), La necrópolis ibérica de Cabrera de Mar (1970), La Penya del Moro a Sant Just Desvern (1975), aquesta en col·laboració, i Arte griego en España (1987).
(Barcelona, 1925 – novembre 1926)
Organització secreta d’acció directa. Dependent d’Estat Català, partit que era dirigit per Francesc Macià i Daniel Cardona des de l’exili.
Entre els fundadors hi havia diversos dels complicats en el “complot de Garraf” (Marcel·lí Perelló, Ramon Xammar, Enric Granier-Barrera i Jaume Balius).
Es dissolgué arran dels fets de Prats de Molló.
(Barcelona, 2 març 1925 – Sitges, Garraf, 28 desembre 1993)
Productor, distribuïdor, guionista i realitzador cinematogràfic.
Amb els seus germans Francesc i Jaume Jesús construí a Esplugues de Llobregat uns estudis de cinema per a rodar westerns.
(Barcelona, 11 novembre 1863 – 8 novembre 1925)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a l’Academia de San Fernando de Madrid.
Convidat pel president de Veneçuela, el general Crespo, residí un temps en aquell país. De retorn a Catalunya, participà a l’Exposició Universal del 1888. Posteriorment, residí un cert temps a París.
A la primeria del segle XX fundà a Barcelona l’Acadèmia Baixas de pintura i dibuix. Entre els seus deixebles excel·leixen Joaquim Torres i Garcia, Ignasi Mallol, i els seus fills Ignasi, Mercè, Montserrat i Josep Maria Baixas i Castellví.
Fou un dels fundadors de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya.
(Barcelona, 1925 – )
Publicació eclesiàstica. Fundada per la Biblioteca Balmes, dependent de la Fundació Balmesiana d’aparició anual fins al 1932, any que passà a ser semestral.
Està especialitzada en la publicació d’estudis d’història eclesiàstica.
Enllaç web: Analecta Sacra Tarraconensia
(Agullent, Vall d’Albaida, 16 setembre 1854 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 5 febrer 1925)
Compositor. Director del Conservatori de València (1910-25).
Escriví Elementos de solfeo, Teoría general del solfeo en forma de diálogo i Curso elemental de piano.
Compongué 2 misses, 3 sarsueles, una marxa religiosa, etc.
(Reus, Baix Camp, 16 gener 1925 – 16 setembre 2011)
Escriptor. Amb Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna publicà la tercera edició de la guia Les muntanyes de Prades, el Montsant i serra la Llena (1906).
S’ha especialitzat en l’aplec de la toponímia de diversos termes: Reus (1957), la Mussara (1963), Castellvell del Camp i Almoster (1968), Constantí (1968), Vilallonga del Camp, Vila-seca de Solcina (1978), Prades (1985).
Fou president del Centre de Lectura de Reus.
L’any 1997 rebé la Creu de Sant Jordi.
(Girona, 31 agost 1925 – 4 agost 2007)
Veterinari, enginyer i economista. Inicià programes d’inseminació artificial i de lluita contra l’esterilitat animal a Barcelona i Girona.
Ha estat president del Col·legi de Veterinaris de Girona (1954-58), ha fundat la Societat Internacional de Tècnics de la Nutrició Animal (RITENA) i ha dirigit treballs de recerca i de planificació econòmica a Catalunya, Europa i Amèrica.
Publicà dotze tractats sobre la ciència i la indústria de l’alimentació animal, i el 2006 Los elementos científicos de la gastronomía.
Dades dels Països Catalans 