(Barcelona, 19 abril 1854 – la Garriga, Vallès Oriental, 15 setembre 1918)
Relligador i editor. Fill de Pere Domènech i Saló, i germà de l’arquitecte Lluís.
En col·laboració amb Albert Albert ì Torrellas publicà la “Biblioteca Catalana dels Grans Mestres”, dedicada a l’edició de les obres completes de Shakespeare.
(Tortosa, Baix Ebre, 1918 – 2001)
Pintora. Féu la seva primera exposició individual a Barcelona el 1945.
Ha conreat el paisatge, els temes florals i les natures mortes.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1870 – Madrid, 9 desembre 1918)
Escriptor i periodista carlí. Col·laborà a “El Correo Catalán” i “El Correo Español”, del qual fou redactor en cap.
Publicà La República en 191… (1911), novel·la política molt popular al seu temps, Sátiras políticas (1913), La Peregrinación de la Lealtad (1913) i Vida de don Jaime de Borbón (sd).
(València, 1870 – Barcelona, 1919)
Escultor i pintor. Fou pensionat a Roma. Té obres remarcables al Museu de València, entre les quals el retrat de Vicent Domènec (1901).
Establert a Barcelona, fou professor de l’Escola de Llotja.
Treballà sobretot com a medallista durant els seus darrers anys.
(Barcelona, 1852 – el Caire, Egipte, 1918)
Dibuixant i gravador. Fill de Joan Bastinos i Coll, i germà d’Antoni Joan.
Es dedicà a la il·lustració editorial i a la creació de material pedagògic.
(l’Havana, Cuba, 16 novembre 1856 – Barcelona, 12 octubre 1918)
Fotògraf. El 1905 s’instal·là a Barcelona. Especialitzat en edicions basades en la fotografia.
Féu una notable edició d’heliogravats sobre l’Exposició Universal del 1888, on guanyà una medalla d’or, com també a les d’Aragó (1886) i París (1889).
(Terrassa, Vallès Occidental, 1891 – 1918)
Escultor. Alumne de Francesc d’Assís Galí a Barcelona.
La seva producció, principalment estatuetes de terra cuita i bronze, està influïda per Josep Llimona i el francès Bernard.
(Catalunya, segle XX)
Títol concedit el 1918 a Eduard Maristany i Gibert, director de la companyia de ferrocarrils de Madrid-Saragossa-Alacant en memòria de la construcció de la foradada de l’Argentera (Baix Camp).
(Maçanet de la Selva, Selva, 1 gener 1918 – Andorra la Vella, 9 desembre 1998)
Escriptor. És autor de diversos escrits periodístics, narratius o de divulgació històrica.
El 1962 va publicat el seu llibre Vint-i-cinc anys a Llívia.
(Barcelona, 22 novembre 1918 – 25 gener 1979)
Escenògraf. Deixeble de Salvador Alarma i de J. Mestres i Cabanes, fou encarregat del seu taller al Liceu. Obrí tallers propis i féu decoracions per a diversos teatres i companyies.
Inaugurà a Barcelona els teatres Windsor i Candilejas i féu muntatges, com l’acte sacramental El pleito matrimonial del alma y el cuerpo, a la Sagrada Família, i Alejandro Magno, Ondina i El hospital de los locos, al Teatre Grec.
Des del 1952 treballà molt per al cinema (Plàcido, Cabezas cortadas, Ditirambo, Dante no es únicamente severo, etc). Exposà pintures a Barcelona.
Fou professor de perspectiva i d’història de l’escenografia (1952) i secretari general de l’Institut del Teatre de Barcelona.
Estrenà algunes peces teatrals, obtingué el premi Ciutat de Barcelona de teatre infantil i publicà contes, com Els set fills del tintorer, En Xeu se’n va a l’oest, etc.
Dades dels Països Catalans 