Arxiu d'etiquetes: 1915

Berenguer i Amenós, Jaume

Deixa un comentari

(Belltall, Conca de Barberà, 10 abril 1915 – Barcelona, 6 gener 1974)

Hel·lenista. Catedràtic de grec i membre del consell directiu de la Fundació Bernat Metge.

És autor de nombrosos texts pedagògics grecs, com la Gramática griega (1942).

Deixeble de Carles Riba, ha fet excel·lents traduccions d’obres clàssiques i modernes: Història de la guerra del Peloponès (1953-70), de Tucídides, Dafnis i Cloe (1963) de Longos, Alexis Zorbàs (1965) de Nikos Kazantzakis. És també important la seva traducció d’Heròdot al castellà.

Batllori i Jofré, Antoni

1 Resposta

(Barcelona, 14 març 1915 – 30 setembre 1999)

Dibuixant il·lustrador. Les seves creacions acusen una influència molt directa de l’estil de Junceda.

Publicà dibuixos i acudits a “En Patufet”, “L’Esquitx”, “Pocholo”, “TBO”, etc. Després de la guerra civil mantingué la seva col·laboració amb el “TBO” i tractà d’impulsar el còmic en català a través de publicacions com “Els Infants” (1956) o el seu “Patufet” (1970).

Ha il·lustrat llibres, ha realitzat ex-libris i ha intervingut en el muntatge de pel·lícules de dibuixos animats.

Bardagí i Moras, Bartomeu

Deixa un comentari

(Barcelona, 16 agost 1915 – 2 setembre 2003)

Tenor. Ha interpretat òpera i concerts. S’ha dedicat amb preferència als darrers.

Han estat notables les seves intervencions a les Passions de Bach, la Missa de la Coronació i el Rèquiem de Mozart, la Novena Simfonia de Beethoven, que ha cantat divuit vegades, Joana d’Arc, d’Honegger i El retablo de Maese Pedro, de Manuel de Falla, amb el qual s’ha presentat diverses vegades en festivals i a l’estranger.

Interpreta sovint òperes al Liceu. Té gravats alguns discs. El 1966 estrenà al Teatre Fortuny de Reus l’Oratori de la Misericòrdia, del canonge Francesc Tàpies.

També fou corrector de català.

Barcelona, Escola d’Arqueologia de

Deixa un comentari

(Barcelona, després 1915 – 1939)

Grup de prehistoriadors i arqueòlegs, deixebles de Pere Bosch i Gimpera.

L’accés d’aquest als càrrecs de director del Servei d’Excavacions de l’Institut d’Estudis Catalans (1915) i, sobretot, a la càtedra d’Història Antiga de la Universitat de Barcelona (1916), enquadren l’origen de l’escola.

Cal fer esment, en una primera etapa, dels nom de Lluís Pericot, Josep Colominas i Josep de C. Serra i Ràfols i, posteriorment, dels de Joan Maluquer de Motes, Miquel Tarradell i Antoni Arribas.

Balmanya i Ros, Antoni

5 Respostes

(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 7 octubre 1846 – Espolla, Alt Empordà, 21 març 1915)

Pedagog. Fou mestre de primer ensenyament a Espolla del 1868 al 1907. Tingué en aquest poble una actuació docent de caràcter molt renovador, la qual influí poderosament en els medis de l’ensenyament.

Dedicà també part del seu temps a estudis d’història natural i d’arqueologia.

Ballester i Claramunt, Joan

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1858 – Barcelona, 1915)

Eclesiàstic. Ensenyà filosofia i teologia al seminari de Barcelona, ciutat on fou canonge penitencier.

Escriví obres originals i traduïdes. El 1909 redactà, per encàrrec del cardenal Salvador Casañas, una biografia de sant Josep Oriol, arran de la canonització d’aquest.

Aymerich i Barbany, Carme

Deixa un comentari

(Barcelona, 1915 – 5 febrer 2001)

Mestra. Especialitzada de l’ajuntament de Barcelona.

A partir de l’any 1958 promogué dins el moviment escolta català les activitats d’expressió de tot tipus. Ha organitzat molts cursets d’expressió per a mestres responsables de grups d’infants i joves.

Escriví juntament amb la seva germana Maria Aymerich i Barbany el llibre L’expressió, mitjà de desenvolupament (1967).

L’any 1991 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi.

Avenç, Tipografia de L’

11 Respostes

(Barcelona, 1891 – 1915)

Establiment tipogràfic i editorial. Fundada per J. Massó i Torrents i R. Casas.

Convertida poc després també en llibreria, esdevingué un centre de tertúlia intel·lectual. Exercí una gran influència en el món literari del moment i donà a conèixer els principals autors modernistes.

Publicà l’obra pòstuma de Verdaguer i creà la col·lecció de butxaca de la Biblioteca Popular l’Avenç (152 volums).

Anadon i Pinto, Ramon

Deixa un comentari

(Lleida, 10 febrer 1915 – 22 desembre 1996)

Veterinari. Fou fundador i president de la Central Lechera Leridana. Fundà el 1942 la revista “Lérida Ganadera”, que dirigí fins la 1958. Prengué part activa en la celebració d’una vintena de concursos de ramaderia.

El 1963 creà la Secció d’Estudis Veterinaris dins de l’Instituto de Estudios Ilerdenses, del qual fou vice-president.

Ha publicat nombrosos treballs científics i ha realitzat una gran tasca de divulgació ramadera.

Almeda i Roig, Joaquim

Deixa un comentari

(la Selva de Mar, Alt Empordà, 1843 – 21 setembre 1915)

Jurista. Catedràtic de dret romà, ocupà també els càrrecs de degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona i de president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.

És autor, entre d’altres obres, de La costumbre como fuente de derecho (1908) i d’un Prontuario de las leyes vigentes en Cataluña.