Arxiu d'etiquetes: 1915

Barcelona, Escola d’Arqueologia de

Deixa un comentari

(Barcelona, després 1915 – 1939)

Grup de prehistoriadors i arqueòlegs, deixebles de Pere Bosch i Gimpera.

L’accés d’aquest als càrrecs de director del Servei d’Excavacions de l’Institut d’Estudis Catalans (1915) i, sobretot, a la càtedra d’Història Antiga de la Universitat de Barcelona (1916), enquadren l’origen de l’escola.

Cal fer esment, en una primera etapa, dels nom de Lluís Pericot, Josep Colominas i Josep de C. Serra i Ràfols i, posteriorment, dels de Joan Maluquer de Motes, Miquel Tarradell i Antoni Arribas.

Balmanya i Ros, Antoni

5 Respostes

(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 7 octubre 1846 – Espolla, Alt Empordà, 21 març 1915)

Pedagog. Fou mestre de primer ensenyament a Espolla del 1868 al 1907. Tingué en aquest poble una actuació docent de caràcter molt renovador, la qual influí poderosament en els medis de l’ensenyament.

Dedicà també part del seu temps a estudis d’història natural i d’arqueologia.

Ballester i Claramunt, Joan

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1858 – Barcelona, 1915)

Eclesiàstic. Ensenyà filosofia i teologia al seminari de Barcelona, ciutat on fou canonge penitencier.

Escriví obres originals i traduïdes. El 1909 redactà, per encàrrec del cardenal Salvador Casañas, una biografia de sant Josep Oriol, arran de la canonització d’aquest.

Aymerich i Barbany, Carme

Deixa un comentari

(Barcelona, 1915 – 5 febrer 2001)

Mestra. Especialitzada de l’ajuntament de Barcelona.

A partir de l’any 1958 promogué dins el moviment escolta català les activitats d’expressió de tot tipus. Ha organitzat molts cursets d’expressió per a mestres responsables de grups d’infants i joves.

Escriví juntament amb la seva germana Maria Aymerich i Barbany el llibre L’expressió, mitjà de desenvolupament (1967).

L’any 1991 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi.

Avenç, Tipografia de L’

11 Respostes

(Barcelona, 1891 – 1915)

Establiment tipogràfic i editorial. Fundada per J. Massó i Torrents i R. Casas.

Convertida poc després també en llibreria, esdevingué un centre de tertúlia intel·lectual. Exercí una gran influència en el món literari del moment i donà a conèixer els principals autors modernistes.

Publicà l’obra pòstuma de Verdaguer i creà la col·lecció de butxaca de la Biblioteca Popular l’Avenç (152 volums).

Anadon i Pinto, Ramon

Deixa un comentari

(Lleida, 10 febrer 1915 – 22 desembre 1996)

Veterinari. Fou fundador i president de la Central Lechera Leridana. Fundà el 1942 la revista “Lérida Ganadera”, que dirigí fins la 1958. Prengué part activa en la celebració d’una vintena de concursos de ramaderia.

El 1963 creà la Secció d’Estudis Veterinaris dins de l’Instituto de Estudios Ilerdenses, del qual fou vice-president.

Ha publicat nombrosos treballs científics i ha realitzat una gran tasca de divulgació ramadera.

Almeda i Roig, Joaquim

Deixa un comentari

(la Selva de Mar, Alt Empordà, 1843 – 21 setembre 1915)

Jurista. Catedràtic de dret romà, ocupà també els càrrecs de degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona i de president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.

És autor, entre d’altres obres, de La costumbre como fuente de derecho (1908) i d’un Prontuario de las leyes vigentes en Cataluña.

Aguadé i Cortés, Carme

Deixa un comentari

(Barcelona, 1915 – 9 agost 2013)

Pintora. Filla del polític Jaume Aiguader i Miró i de la pintora Carme Cortés.

Cultivà una visió plana, de factura impersonalitzada, d’objectes de la vida quotidiana, presos com a significat de situacions socials.

Estudià al costat d’Ignasi Mundó i fins a l’any 1967 treballà en un paisatgisme intimista de caràcter líric.

Posteriorment, s’ha anat estilitzant la seva pintura, que ha tendit a la reducció geomètrica de les formes naturals. Són característiques les seves tonalitats suaus.

Garrut i Romà, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 12 desembre 1915 – 10 desembre 2008)

Escriptor i historiador. Conservador del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, director de la casa-museu Gaudí de Barcelona i fundador de la Universalis Foederatio Praesepistica.

Ha publicat Barcelona, vint segles d’història (1963), amb Frederic Udina, la vasta síntesi Dos siglos de pintura catalana (XIX y XX) (1974), L’Exposició Universal de Barcelona de 1888 (1976), Jacint Verdaguer, “príncep” dels poetes catalans (1977) i diversos treballs d’història anecdòtica de Barcelona i crítica d’art.

Ha conreat també la pintura. Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, des del 1985.

Font i Rius, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 12 abril  1915 – 5 abril 2018)

Jurista i historiador del dret català. Ha estat catedràtic de la universitat de La Laguna (1945), d’on passà successivament a les de Múrcia, de València i, finalment, de Barcelona (1954). Fou degà de la facultat de dret del 1958 al 1965.

És doctor honoris causa de les universitats de Montpeller i de Bordeus i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1960) i de la de Jurisprudència i Legislació (1960) i de l’Institut d’Estudis Catalans (1970).

Les seves publicacions han versat sobre els problemes jurídics de la conquesta cristiana i dels orígens dels municipis catalans (Orígenes del régimen municipal de Cataluña, 1944), que han cristal·litzat en l’edició de les Cartas de población y franquicia de Cataluña, obra bàsica, en dos volums (1969). Cal esmentar-ne també El procés de formació de “Les Costumes” de Tortosa (1973).

Formà part de l’equip director de la continuació de l’obra inacabada de Ramon d’Abadal Catalunya carolíngia.