Arxiu d'etiquetes: 1915

Aguadé i Cortés, Carme

Deixa un comentari

(Barcelona, 1915 – 9 agost 2013)

Pintora. Filla del polític Jaume Aiguader i Miró i de la pintora Carme Cortés.

Cultivà una visió plana, de factura impersonalitzada, d’objectes de la vida quotidiana, presos com a significat de situacions socials.

Estudià al costat d’Ignasi Mundó i fins a l’any 1967 treballà en un paisatgisme intimista de caràcter líric.

Posteriorment, s’ha anat estilitzant la seva pintura, que ha tendit a la reducció geomètrica de les formes naturals. Són característiques les seves tonalitats suaus.

Maluquer de Motes i Nicolau, Joan

9 Respostes

(Barcelona, 3 desembre 1915 – 28 setembre 1988)

Prehistoriador i arqueòleg. Fou deixeble de P. Bosch i Gimpera i Lluís Pericot. Catedràtic d’arqueologia a la universitat de Salamanca (1949) i a la de Barcelona (des del 1958).

Va portar la direcció de diverses excavacions, entre les quals cal destacar el jaciment ibèric de Tornabous i els dels poblats ibèrics d’Ullastret. Fundà les revistes “Zephyrus” i “Pyrenae” (1965) i la de l’Institut d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Barcelona.

Cal destacar les obres El yacimiento hallstático de Cortes de Navarra (1954-58), La humanidad prehistòrica (1958), Epigrafía prelatina de la Península Ibèrica (1968), Historia económica y social de España. La Antigüedad (1973), en col·laboració, La prehistoria española (1975), Tartessos. La ciudad sin historia (1970 i 1975), El santuario protohistórico de Zalamea de la Serena (1981-83) i Prehistòria i edat antiga (1987).

Fou el pare de Jordi Maluquer de Motes i Bernet.

Garrut i Romà, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 12 desembre 1915 – 10 desembre 2008)

Escriptor i historiador. Conservador del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, director de la casa-museu Gaudí de Barcelona i fundador de la Universalis Foederatio Praesepistica.

Ha publicat Barcelona, vint segles d’història (1963), amb Frederic Udina, la vasta síntesi Dos siglos de pintura catalana (XIX y XX) (1974), L’Exposició Universal de Barcelona de 1888 (1976), Jacint Verdaguer, “príncep” dels poetes catalans (1977) i diversos treballs d’història anecdòtica de Barcelona i crítica d’art.

Ha conreat també la pintura. Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, des del 1985.

Font i Rius, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 12 abril  1915 – 5 abril 2018)

Jurista i historiador del dret català. Ha estat catedràtic de la universitat de La Laguna (1945), d’on passà successivament a les de Múrcia, de València i, finalment, de Barcelona (1954). Fou degà de la facultat de dret del 1958 al 1965.

És doctor honoris causa de les universitats de Montpeller i de Bordeus i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1960) i de la de Jurisprudència i Legislació (1960) i de l’Institut d’Estudis Catalans (1970).

Les seves publicacions han versat sobre els problemes jurídics de la conquesta cristiana i dels orígens dels municipis catalans (Orígenes del régimen municipal de Cataluña, 1944), que han cristal·litzat en l’edició de les Cartas de población y franquicia de Cataluña, obra bàsica, en dos volums (1969). Cal esmentar-ne també El procés de formació de “Les Costumes” de Tortosa (1973).

Formà part de l’equip director de la continuació de l’obra inacabada de Ramon d’Abadal Catalunya carolíngia.

Dou i Mas de Xexàs, Albert

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 21 desembre 1915 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 18 abril 2009)

Jesuïta i matemàtic. Ingressà a la Companyia de Jesús el 1943, any en que es llicencià en camins, canals i ports. Doctor (1959) en aquesta especialitat i en matemàtiques (1952), es llicencià també en filosofia (1949) i teologia (1955). Primer degà de la facultat de ciències matemàtiques de la Universidad Complutense de Madrid (1974-75), fou també rector de la universitat de Deusto (1975-77) i president de la Real Sociedad Matemática Española durant el trienni 1960-63.

Publicà, entre d’altres, Ecuaciones diferenciales ordinarias (1969), Fundamentos de la matemática (1970), La Verdad en la ciencia (1979), Los fundamentos de la Ética en la actividad científica (1984), Historia de las obras públicas (1985), Ecología y culturas (1988) i Els científics i la fe cristiana (1993). Col·laborà amb Juan Martín Velasco en l’edició d’Experiencia religiosa (1989).

Fou professor emèrit des del 1987 a la Universitat Autònoma de Barcelona i professor a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Girona, ciutat on visqué des que la comunitat dels jesuïtes si tornà a instal·lar el 1998 després de mig segle d’absència.

Alsius i Torrent, Pere

4 Respostes

(Banyoles, Pla de l’Estany, 15 agost 1839 – 20 febrer 1915)

Farmacèutic i arqueòleg. Recollí una magnífica col·lecció arqueològica i antropològica, en la qual destaca la mandíbula neanderthaloide trobada a les sedimentacions de l’estany de Banyoles (1887).

Escriví nombrosos treballs i articles en diverses revistes, singularment en “La Renaixença” (1871), “Revista de Gerona” (1878) i Anuari de l’Associació d’Excursions Catalanes (1882-92).

Autor de Ensaig històrich sobre la vila de Banyoles (1872-81), Nomenclátor geográfico-histórico de la provincia de Gerona desde la más remota antigüedad hasta el s. XV (1883), en col·laboració amb Celestí Pujol i Camps, Notas sobre los huesos fósiles encontrados cerca de la villa de Bañolas (1882) i Reseña histórica de Seriñá (1895).