Arxiu d'etiquetes: 1912

Ferrocarrils de Catalunya SA

(Catalunya, 1912 – 1977)

Companyia. Creada per tal de construir i explotar la línia de Barcelona a Terrassa i a Sabadell. Fou promoguda i controlada per la Barcelona Traction…. El trajecte de Barcelona a Sarrià fou efectuat, en virtut d’un conveni d’explotació conjunta, pel recorregut del Ferrocarril de Sarrià a Barcelona SA.

El 1917 fou inaugurat el tram de doble via de Sarrià a Sant Cugat del Vallès, i posteriorment els de via única de Sant Cugat a Terrassa (1919) i a Sabadell (1922).

Aquest ferrocarril té l’ample internacional de via (1.435 mm), i fou projectat inicialment per a enllaçar amb França per la collada de Toses.

En el seu accionariat prengué una forta participació el Banc Central (1926). El 1977 se’n va fer càrrec la companyia estatal FEVE i el 1979 es va integrar en l’entitat pública Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Ferrer i Galzeran, Feliu

(Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, 1843 – Almenar, Segrià, 28 novembre 1912)

Escultor. Després de fer estudis a París i a Roma, instal·là el taller a Tarragona.

Va fer nombrosos altars de guix per a esglésies de les comarques tarragonines. Així mateix, és autor del monument a Roger de Lloria, a Tarragona, i de la decoració de la Universitat Pontifícia de la mateixa ciutat.

Escola Horaciana

(Barcelona, 1905 – 1912)

Escola nova, creada per Pau Vila. Vinculada primerament al moviment de l’Escola Moderna, se n’apartà al cap de poc temps.

Mantingué el caràcter d’escola popular i el règim de coeducació, però abandonà el laïcisme. Basava l’ensenyament en les necessitats de l’infant i donava prioritat a l’educació estètica.

Elias i Campins, Jordi

(Barcelona, 16 maig 1912 – 5 juny 1972)

Escriptor. Especialista en circ.

Les seves obres alternen la biografia, els viatges i l’assaig: Gaudí (1961), Deu anys de circ (1964), Viatge per la costa catalana (1966), Pobles, viles i ciutats: Altafulla, Balaguer, Malgrat, Tàrrega (1966).

Delhom i de Mena, Dolors

(Barcelona, 13 agost 1867 – 13 maig 1912)

Actriu. Filla i deixebla de l’actriu Carlota de Mena. Debutà al teatre català de molt jove.

Es casà, la segona vegada, amb Enric Borràs i treballà com a primera actriu en la companyia d’aquest; hi estrenà, entre d’altres, les obres: La pecadora, Aigua que corre, El camí del sol i Mossèn Janot (1898), d’Àngel Guimerà; Els primers freds, La mare eterna i Els vells (1903), d’Ignasi Iglésias; i L’heroi i El místic (1903), de Santiago Rusiñol.

Es retirà del teatre en passar-se definitivament el seu marit al teatre castellà.

Fou germà seu Carles Delhom i de Mena  (Barcelona, 1872 – 1941)  Actor. Treballà en la majoria de teatres de Barcelona i en les companyies d’Enric Borràs, Margarida Xirgu, Josep Santpere, etc, i assolí una gran popularitat. Conreà, també, la poesia.

Cuerda i Barceló, Joan

(Barcelona, 14 juny 1912 – Palma de Mallorca, 7 gener 2003)

Geòleg. Militar de professió, s’ha dedicat vocacionalment a la geologia.

Especialitzat en paleontologia plistocènica de les Balears, fou membre de la Comisión Nacional de Geologia i del Comité Scientifique des Milieux Insulaires, integrat en la comissió internacional per a l’exploració científica de la Mediterrània.

Ha publicat una quarantena d’articles, molts del quals en col·laboració.

Cruset i Porqué, Josep

(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 1912 – Premià de Mar, Maresme, 5 gener 1998)

Poeta i articulista en castellà. De la seva obra poètica cal citar Sombra elegida (1953), La infinita manera (1960) i la recopilació Poesía anterior (1991).

És autor de la biografia San Juan de Dios: una aventura iluminada (1957) i de Los ojos del corazón (1967).

Costa i Giménez, Artur

(Barcelona, 23 febrer 1912 – 3 març 1995)

Escriptor. Residí a Mèxic, on ha dirigit “Veu Catalana” i ha col·laborat en d’altres revistes en català publicades a Amèrica.

Ha publicat diversos opuscles d’interès, com Experiència de l’Estatut de Catalunya de 1932 (1962) i La capacitat econòmica de Catalunya (1962).

Corredor i Pomes, Josep Maria

(Girona, 3 juny 1912 – Perpinyà, 29 setembre 1981)

Escriptor. Doctor en lletres per Montpeller, fou professor al Liceu de Perpinyà, on visqué exiliat des del 1939.

La seva tesi fou Un esprit méditerranéen: Joan Maragall (1951), editada també en català (1960).

Publicà Conversations avec Pablo Casals (1954, en català el 1967), El món actual i el nostre país (1962), De casa i d’Europa (1971), Assaigs i comentaris (1972) i Homes i situacions (1976).

Coll i Bardolet, Josep

(Campdevànol, Ripollès, 7 novembre 1912 – Valldemossa, Mallorca, 30 juliol 2007)

Pintor. Estudià a Vic i a Olot. El 1936 passà a Tours (primera exposició individual, 1937) i més tard a l’Acadèmia de Beaux Arts de Brussel·les (1937-39).

Estudià gravat a l’Academia de San Fernando de Madrid (1942-43). El 1940 s’instal·là definitivament a Valldemossa. Ha exposat a Vic, Barcelona, Palma de Mallorca i a l’estranger.

La seva pintura, sensible i sincera, d’estil impressionista, ha copsat el paisatge i els balls mallorquins usant les tècniques del dibuix, l’aquarel·la, el gouache i especialment l’oli.

S’ha dedicat també a la natura morta i la il·lustració.