Arxiu d'etiquetes: 1912

Canalejas Méndez, José

11 Respostes

(El Ferrol, Galícia, 31 juliol 1854 – Madrid, 12 novembre 1912)

Polític liberal i advocat. Fill de l’enginyer Josep Canalejas i Casas.

Com a president del consell de ministres (1910-12) i amb l’oposició d’importants sectors conservadors i liberals, acceptà parcialment les reclamacions catalanes per a l’autonomia i presentà a les corts el projecte de llei de mancomunitats i delegacions (1911), que possibilità la constitució de la Mancomunitat de Catalunya (1914).

Morí tirotejat per un anarquista.

Bori i Fontestà, Antoni

Deixa un comentari

(Badalona, Barcelonès, 24 maig 1861 – 16 gener 1912)

Escriptor i pedagog. Col·laborà a “Lo Gay Saber”, a “La Renaixensa” i a la revista “El Clamor del Magisterio”.

La seva poesia, patriòtica i costumista, assolí una gran popularitat. Participà als Jocs Florals de Barcelona amb èxit; és autor de Simfonies poemàtiques (1898), Boira i sol (1900), La nit a Montgrony (1905) i de la llegenda medieval, en vers, La veu de la morta, publicada el 1913.

Conreà el teatre de costums amb obres com La Gallarda del Roser (1902) i Gent de platja (1902). També li devem el llibre Lo trobador català (1892), miscel·lània de poesies i proses, que ha tingut més de vint edicions.

Boadella i Sanabra, Ricard

Deixa un comentari

(Barcelona, 8 febrer 1912 – 2 octubre 1977)

Violoncel·lista. El 1930 debutà com a concertista. Ha actuat en diverses orquestres i en conjunts de cambra.

Ha escrit a revistes musicals i ha editat obres de teòrics musicals antics, com Tomás de Santa Maria.

Bastardas i Parera, Rafael

6 Respostes

(Barcelona, 1912 – 8 gener 1997)

Pintor. Fill d’Albert Bastardas i Sampere, i germà d’Albert i de Joan. Ha conreat les tendències figurativa, abstracta i pop, i al vitrall (Corbera de Llobregat) i al cartell. Forma part del Cercle Maillol.

També s’ha dedicat a la investigació de la història de l’art i s’ha especialitzat en els coneixements de les figures medievals del Crist crucificat: La representació del Sant Crist al taller d’Erill (1977) -premi Josep Puig i Cadafalch de l’IEC, 1976-, Les talles romàniques del Sant Crist a Catalunya (1978), Els davallaments romànics a Catalunya (1980), etc.

Balcells i Llastarry, Maria Teresa

2 Respostes

(Durfort, Calonge de Segarra, Anoia, 20 desembre 1912 – Barcelona, 6 desembre 1996)

Pianista. Filla de Joan Balcells i Garcia i germana de Rosa. Estudià a l’Escola Municipal de Música.

Ha sovintejat les seves actuacions com a solista i també col·laborant amb artistes diversos. També a actuat a l’estranger.

Fou professora al Conservatori Superior Municipal de Música.

Badia i Gabarró, Alfred

1 Resposta

(Barcelona, 19 setembre 1912 – 24 març 1994)

Poeta i dramaturg. Col·laborador en diverses revistes i en l’apartat de filosofia de l’obra col·lectiva Un segle de vida catalana (1960), va publicar els reculls poètics Urgències (1968), Atzucac (1970, premi Recull), Presó de cendra (1976), i les obres teatrals Calpúrnia (1962, premi Joan Santamaria 1961), Una croada (1971) i Cròniques desballestades (1977, premi Josep Maria de Sagarra 1971).

De les seves darreres obres destaquen Crítica, somni, projecte, recerca (1988) i Adés era l’alba (1990).

Atlas lingüístic de Catalunya

3 Respostes

(Catalunya, 1912 – 1964)

(ALC)  Atlas dels parlars catalans. Preparat per Antoni Griera. Les enquestes foren fetes entre entre el 1912 i el 1921.

La publicació dels materials començà el 1923, però fou interrompuda el 1939, sense esperances de continuació, per la desaparició dels materials. Però les enquestes dutes a terme per Antoni Pladevall han fet possible l’acabament de l’obra (1962-64). Té el mèrit d’haver estat el primer atles lingüístic de la península Ibèrica.

Els criteris aplicats són: investigador i informador únics, localitats populoses, escassa densitat de punts a l’àrea meridional, alfabet fonètic de Gilliéron, no prou adaptat al sistema català, i presentació dels materials per ordre alfabètic.

Ana Kadowa

1 Resposta

(Catalunya, 1912)

Film realitzat per Fructuós Gelabert, en col·laboració amb Otto Mülhausen per a la productora Alhambra Films de Barcelona.

Fulletó a la manera italiana de l’època, obtingué el favor popular i fou amplament exportat.

Amorós, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIX – Getafe, Madrid, 1912)

Escriptor. Escriví diverses obres satíriques i humorístiques en castellà.

Usà molt el pseudònim de Silverio Lanza.

Amer i Omar, Miquel Victorià

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1824 – Barcelona, 1912)

Poeta i bibliòfil. Col·laborà, entre altres publicacions, a “Lo Gai Saber”, “La Renaixença” i “Calendari Català”, i fou mantenidor dels primers Jocs Florals i d’altres de posteriors, en què aconseguí diversos premis el 1865 i el 1867.

Publicà Poesies i edità Lo Gènesi de Scriptura, en la versió de Guillem Serra de 1451.

Es casà amb la poetessa Victòria Penya.

Aplegà un notable fons de bibliòfil que passà a l’Ateneu Barcelonès.