Arxiu d'etiquetes: 1912

Atlas lingüístic de Catalunya

3 Respostes

(Catalunya, 1912 – 1964)

(ALC)  Atlas dels parlars catalans. Preparat per Antoni Griera. Les enquestes foren fetes entre entre el 1912 i el 1921.

La publicació dels materials començà el 1923, però fou interrompuda el 1939, sense esperances de continuació, per la desaparició dels materials. Però les enquestes dutes a terme per Antoni Pladevall han fet possible l’acabament de l’obra (1962-64). Té el mèrit d’haver estat el primer atles lingüístic de la península Ibèrica.

Els criteris aplicats són: investigador i informador únics, localitats populoses, escassa densitat de punts a l’àrea meridional, alfabet fonètic de Gilliéron, no prou adaptat al sistema català, i presentació dels materials per ordre alfabètic.

Ana Kadowa

1 Resposta

(Catalunya, 1912)

Film realitzat per Fructuós Gelabert, en col·laboració amb Otto Mülhausen per a la productora Alhambra Films de Barcelona.

Fulletó a la manera italiana de l’època, obtingué el favor popular i fou amplament exportat.

Amorós, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIX – Getafe, Madrid, 1912)

Escriptor. Escriví diverses obres satíriques i humorístiques en castellà.

Usà molt el pseudònim de Silverio Lanza.

Amer i Omar, Miquel Victorià

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1824 – Barcelona, 1912)

Poeta i bibliòfil. Col·laborà, entre altres publicacions, a “Lo Gai Saber”, “La Renaixença” i “Calendari Català”, i fou mantenidor dels primers Jocs Florals i d’altres de posteriors, en què aconseguí diversos premis el 1865 i el 1867.

Publicà Poesies i edità Lo Gènesi de Scriptura, en la versió de Guillem Serra de 1451.

Es casà amb la poetessa Victòria Penya.

Aplegà un notable fons de bibliòfil que passà a l’Ateneu Barcelonès.

Amat i Jové, Ursicina

1 Resposta

(Barcelona, 25 octubre 1912 – 1983)

“Susina Amat”  Pintora i pedagoga. La seva preocupació per la pedagogia artística, que ha manifestat en múltiples activitats i iniciatives, nasqué arran de la relació que tingué amb Rosa Sensat. Ha estat professora a diversos instituts i escoles, així com a l’Escola Massana.

Féu la primera exposició individual l’any 1967. Conreà un realisme depurat amb tendència a l’al·legoria o al simbolisme.

Alsina i Oliver, Joan

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 1912 – Catalunya, segle XX)

Pintor i escenògraf. Féu els primers estudis artístics a l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa, i els continuà després a Barcelona.

Ha excel·lit com a il·lustrador a la premsa i per la seva obra escenogràfica. En aquesta especialitat ha treballat per a La Comédie Française i ha realitzat diverses decoracions per al cinema.

Alberich i Escardívol, Montserrat

Deixa un comentari

(Barcelona, 29 setembre 1912 – 10 juliol 1973)

Pintora. Ha aconseguit un renom internacional per les seves minucioses composicions fetes amb màquines d’escriure i cintes mecanogràfiques de diferents colors.

Agrupació Excursionista de Catalunya

Deixa un comentari

(Barcelona, 1912 – )

Entitat esportiva. Fundada per un grup de cantaires de l’Orfeó Català, els més rellevants dels quals foren Emili Jové, Jaume Jorba, Francesc Pi i Emili Vendrell.

Fins el 1933 tingué diverses seus, i aquest any s’establí al Barri Gòtic de Barcelona, on romangué fins l’any 2008, que es traslladà a un local del barri de la Sagrada Família.

Orientada vers el coneixement i la difusió de la història, la geografia i la cultura catalanes a través de l’excursionisme, ha estat al capdavant d’iniciatives de l’àmbit social. Cal recordar els actes a favor dels damnificats per l’incendi de les Gavarres el 1928 i l’homenatge a Jacint Verdaguer celebrat al santuari de la Mare de Déu del Mont, el 1932.

Inicialment restringida a petites excursions, l’Agrupació anà ampliant el ventall d’activitats i incorporant noves seccions, com ara les de Muntanya, Escalada, Espeleologia, Fotografia, Esquí, Càmping, Coral, Cultura, BTT i Curses atlètiques, entre d’altres.

L’AEC ha organitzat algunes expedicions als cims més alts del món, entre els quals destaquen les del Cho Oyu i l’Everest, a l’Himàlaia, i el Vinson, a l’Antàrtida.

L’any 2013 l’entitat rebé la Creu de Sant Jordi.

Enllaç web:  Agrupació Excursionista Catalunya

Montsalvatge i Bassols, Xavier

7 Respostes

(Girona, 11 març 1912 – Barcelona, 7 maig 2002)

Músic. Deixeble de Ll. Millet, E. Morera i J. Pahissa al Conservatori Municipal de Barcelona. Exercí com a crític musical a “La Vanguardia” i a “Destino”, revista de la qual fou director (1969-74), tot i que la seva activitat principal ha estat la composició.

En la seva obra, eclèctica i contemporània, tenen gran importància els ritmes i temes antillans, bé que ha evolucionat cap a un major rigor estructural i la utilització d’elements tècnics de procedència diversa, com ara la tonalitat i la tècnica dodecafònica.

Destaquen entre les seves obres: Tres divertimentos (1942), Cinco canciones negras (1946), Cuarteto indiano (1952), Concierto breve (1952), Poema concertante (1953), Calidoscopio (1954), Partita (1958), Cant espiritual (1958), Sonatina (1962), i les òperes Una voz en off (1962) i Babel 46 (1967, no estrenada fins al 1994).

Posteriorment ha escrit Cinco invocaciones a Jesús Crucificado, Hommage à Manolo Hugué (1971), Serenata à Lydia de Cadaqués (1972), Reflexus-Obertura (1973), Concierto del Albaicín (1977), Música per a un diumenge (1983), Quadriví per a tres Stradivarius (1984), Calidoscopi (1990), Sortilegis (1992), Bric-à-brac (1993), Elegía a Maurice Ravel (1994) i Folía daliniana (1996).

El 1991 publicà les memòries Papers Autobiogràfics. El 1998 va ser nomenat membre honorari de l’Academia de San Fernando de Madrid. Ha estat guardonat amb el premi de Composición Reina Sofia (1992) pel conjunt de la seva obra, la medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts (1992) i la medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1999).

Enllaç web:  Associació Xavier Montsalvatge

Ferrater i Móra, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 30 octubre 1912 – 30 gener 1991)

Filòsof i assagista. Fou deixeble de Joaquim Xirau a la Universitat de Barcelona, i publicà ja Cóctel de verdad el 1935. Exiliat el 1939, fou professor a Santiago de Xile primer i als EUA després.

Ultra el grandiós Diccionario de la Filosofía (Mèxic 1941), amb constants reedicions, publicà nombroses obres sobre diversos aspectes filosòfics: història de la filosofia, lògica matemàtica, filosofia del llenguatge, ètica. etc, com, per exemple: Les formes de la vida catalana (1944), Cuatro visiones de la historia universal (Buenos Aires 1945), El llibre del sentit (Xile, 1948), El hombre en la encrucijada (Buenos Aires 1952), La ironía, la muerte y la admiración (Santiago de Xile 1952), Lógica matemática (1955), Una mica de tot (1961), El ser y la muerte (1962), La filosofia en el món d’avui (1965), El ser y el sentido (1967), La filosofia actual (1969), Indagaciones sobre el lenguaje (1970) Las palabras y los hombres (1972), Ética aplicada (1981).

Escriví també novel·les Claudia, mi Claudia (1982), i narracions Voltaire en Nueva York (1985), fins i tot realitzà algun film de cinema amateur.

Instal·lat als EUA, donà una interpretació d’aspectes fonamentals de la idiosincràsia dels Països Catalans, on sovint feia estades: Les formes de la vida catalana (Santiago de Xile 1944), El llibre del sentit (Santiago de Xile 1948) i Tres mundos: Cataluña, España, Europa (Buenos Aires 1963).

El 1985 va rebre el premi Príncep d’Astúries de Comunicació i Humanitats.