Ramon Clapés i González (Sabadell, Vallès Occidental, 1904 – 1963) Pintor. Estudià a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell. Destacà com a paisatgista.
Lluís Clapés i González (Sabadell, Vallès Occidental, 14 setembre 1911 – 1983) Escultor. El 1935 exposà les seves obres a Barcelona, amb teles del seu germà Ramon. Fou nomenat director de la secció de Belles Arts del museu sabadellenc.
(València, 1845 – 1911)
Militar. Duc de Gaeta. Féu la guerra de Cuba.
En la Segona Guerra Carlina es distingí en les accions de Balaguer, Berga i el Pont de Rabentí.
Fou ascendit a general el 1904.
(Barcelona, 1845 – 1911)
Periodista i escriptor. Fundador i director de “La Exposición” (1887-91), òrgan de l’Exposició Universal de Barcelona (1888).
Conreà en castellà poesia, teatre i novel·la.
(Barcelona, 1911 – 1990)
Pintor, museòleg i pedagog. Va estudiar a l’Escola de Llotja, d’on des del 1943 fins que es va jubilar va ser professor. Fou funcionari de la Junta de Museus de Barcelona, on va col·laborar en la salvaguarda del patrimoni artístic durant la guerra civil.
Féu la seva primera exposició individual el 1940. Destaca sobretot com a paisatgista.
L’any 1967 fou nomenat director del Museu d’Art Modern, on va organitzar nombroses exposicions d’art català del segle XIX i principis del XX.
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 3 març 1911 – Buenos Aires, Argentina, 8 octubre 1966)
Pintor. La seva obra s’inscriu en el surrealisme (Els globus vermells, La tibetana).
(Sant Joan Despí, Baix Llobregat, 15 juny 1911 – Tarragona, 2 juliol 1995)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia Baixas, i a Madrid amb Manuel Benedito.
Ha excel·lit sobretot amb el retrat i amb natures mortes.
(Barcelona, 1837 – Mataró, Maresme, 30 juliol 1911)
Actor. Era figura notable del teatre català. Casat amb l’actriu Antònia Juani i Frígola.
També fou empresari. Acompanyà a Amèrica l’actor Vico, com a representant d’aquest.
Morí quan la companyia que dirigia actuava a la capital del Maresme.
(Catalunya, 1910 – 1911)
Quadre a l’oli de Joaquim Sunyer (1,06×1,52 m). Fou presentat l’abril de 1911 amb el número 24 del catàleg a l’exposició individual del Faianç Català de Barcelona en què l’autor es consagrà com el gran pintor del noucentisme.
És una de les peces que més bé resumeixen les inquietuds estètiques d’aquest moviment: placidesa, bucolisme i ingenuisme. Joan Maragall a “Museum” hi veié “resumida, aclarida i sublimada tota l’obra de l’artista”.
Representa un paisatge amb anyells, cabres, orenetes i un gos i és centrat per una figura femenina nua ajaguda en què Maragall veié “la carn del Paisatge”.
Adquirit per Francesc Cambó, els seus hereus se’n desprengueren i es conserva actualment a la col·lecció barcelonina de Joan Antoni Maragall.
(Tarragona, 24 novembre 1866 – Barcelona, 14 abril 1911)
Escultor. Estudià a l’Escola de Llotja alhora que treballava en alguns tallers d’escultors establerts a Barcelona.
Passà a Madrid, on visqué miserablement, sense cap mena d’èxit en el món artístic, i on esculpí Els degenerats, obra que en ésser exposada a Barcelona (1907) fou objecte de moltes controvèrsies.
Després d’una estada a París (1894-95), on fou protegit per Santiago Rusiñol, esdevingué un dels ajudants d’Antoni Gaudí en la part escultòrica de la Sagrada Família, on es veu clarament la seva inclinació cap a l’expressionisme.
La seva obra és carregada d’intencionalitats psicològiques.
(Barcelona, 19 juny 1911 – 5 gener 1980)
Artista gravador. Fill d’Antoni Gelabert i Alart. Excel·lí en les xilografies.
Autor d’uns tres-cents ex-libris i de llibres de bibliòfil, com el Llibre de la Mare de Déu de Montserrat (1962), Els set pecats capitals (1963), Històries de les bruixes d’Altafulla (1971) i Ninots i rodolins (1972).
Mestre de pedagogia artística i creador de les escoles de gravat Xiloforum, d’Altafulla, i la Torre de l’Encenall, de Torredembarra.
Dades dels Països Catalans 