(Maó, Menorca, 4 agost 1847 – Madrid, novembre 1911)
Militar i polític. S’especialitzà en torpedes i electricitat aplicada a la marina de guerra. Fou ajudant del general Serrano a la batalla d’Alcolea (1868). Arribà al càrrec d’almirall.
Fou diputat a corts per Menorca en diverses legislatures.
Fou parent seu Victorí Hédiger i Olivar.
(Benigànim, Vall d’Albaida, 26 març 1849 – Madrid, 21 juny 1911)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València.
Excel·lí com a pintor de gènere, dins una línia molt costumista. També conreà el paisatge.
(València, 19 gener 1832 – 3 novembre 1911)
Músic i compositor. Germà de Carles. Va ésser director del conservatori de València (1901).
Autor de sarsueles i òperes (El somniador, El fantasma, 1901, Morel, Sagunt), una Elegia a la memòria de Rossini, obres corals i religioses, tot i que en la seva obra destaquen sobretot els seus poemes simfònics (Nit d’albades, Es xopà hasta la Moma, El festí de Baltasar, L’entrada de la murtra), que amalgamen la música descriptiva amb els elements populars.
També fou germà seu l’escultor Vicent Giner i Vidal (València, segle XIX – 1897).
(Énguera, Canal de Navarrés, 16 maig 1830 – Montilla, Andalusia, 1 abril 1911)
Metge, literat i pintor. Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles.
Com a pintor conreà sobretot el gènere costumista (La mort de Lucano, Llauradores valencianes), el retrat i la natura morta; preparava ell mateix teles i pintures.
Entre els seus escrits cal esmentar El hombre ante la estética (1885) i un nombre de poesies en castellà, aparegudes als diaris i les revistes de l’època. Publicà articles i dibuixos a “El Museo Universal” (1860-67).
Fou el pare dels pintors Josep Garnelo i Alda i Eloísa Garnelo i Aparicio.
(es Mercadal, Menorca, 20 desembre 1911 – Ciutadella, Menorca, 27 agost 1997)
Músic. Director de l’Escola Municipal de Música de Ciutadella.
Autor de cançons originals i harmonitzador de melodies catalanes.
Ha escrit obres simfòniques, per a l’escena i per a piano, i ha col·leccionat nombroses cançons tradicionals menorquines.
(Alcoi, Alcoià, 1911 – València, 3 novembre 1975)
Metge. Cursà estudis de medicina a la Universitat de València, on es doctorà. Del 1941 al 1960 fou cap del laboratori de patologia mèdica de la facultat de medicina de València.
Fou també director i fundador i diverses institucions mèdiques, com ara el laboratori de citogenètica del CSIC i l’Institut d’Investigacions Citològiques de la Caixa d’Estalvis de València.
Obtingué diversos premis, entre els quals el premi Cerdà Roig, de la diputació de València.
Publicà un Atlas of Blood Citology (1964) i també un gran nombre de treballs sobre la seva especialitat.
(València, 18 març 1911 – juliol 1936)
Diari en castellà. Primerament fou òrgan carlí i després defensà la ideologia de la Dreta Regional Valenciana (1930-36). Aconseguí gran difusió a tot el País Valencià.
L’any 1916 va promoure una campanya a favor de l’autonomia regional i durant la República publicà nombroses informacions en català.
(Cullera, Ribera Baixa, 19 setembre 1911)
Disturbis socials. Les protestes contra la guerra del Marroc i la repressió contra les vagues portaren a la CNT a decretar una vaga general, que tingué un gran ressò al País Valencià.
El dia 19 foren morts a Cullera el jutge, l’actuari i l’agutzil de Sueca.
Després de la suspensió de garanties constitucionals decretada pel govern Canalejas (dia 20), foren empresonats un cert nombre d’obrers, i sis d’ells condemnats a mort (entre ells Joan Jover) en un consell de guerra celebrat del 7 al 9 de desembre de 1912, i indultats posteriorment, gràcies a una violenta campanya general contra el govern pels mals tractes donats als presos.
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 15 març 1911 – Palma de Mallorca, 24 març 1984)
Escriptor. Impressor d’ofici. Deixeble, a Eivissa, d’Isidor Macabich, a partir del 1932 s’instal·là a Palma de Mallorca.
Va publicar treballs diversos sobre Eivissa: Bon profit! (1967), receptari de cuina eivissenca, en castellà; guies d’Eivissa i de Formentera i, sobretot, ha recollt les rondalles a Rondaies eivisenques (1953), Rondaies d’Eivissa (1955) i Rondaies i contes d’Eivissa (1961), les seves obres principals, i a Supersticions ibicencas (1952), Es Berruguet (1956), Lo promès sia atès (1957) i Rondalles de Formentera (1976).
Des del 1945 fins al 1979, publicà l’almanac bilingüe (català i castellà) “El Pitiuso”.
(València, 1843 – 1911)
Advocat i periodista. Fou director d’“El Mercantil Valenciano”.
Escriví en castellà diversos treballs de caràcter jurídic, històric i econòmic: El concepto del derecho según las modernas escuelas alemanas (1878), La influencia de la Iglesia en la edad media en el desarrollo del derecho público de Europa (1876), Los regímenes penitenciarios (1880), Colección de documentos inéditos del Archivo General del Reino de Valencia (1894).
Dades dels Països Catalans 