Arxiu d'etiquetes: 1901

Coll i Vilaceca, Josep

Deixa un comentari

(Ceret, Vallespir, 17 novembre 1826 – Perpinyà, 20 març 1901)

Músic i compositor. Estudià als conservatoris de Perpinyà i de París (1846-48). Fou professor al Cours Normal de Chant de París i director de música militar. Renuncià els seus càrrecs per tal de tornar al país, on fou nomenat director d’orquestra del teatre de Perpinyà (1864).

Autor de més de 400 composicions, algunes per a cobla i música popular, i de diverses òperes, entre les quals es destaca l’òpera còmica Gillaume de Cabestany. Le spleen du tambour (1865) i l’òpera romàntica André Chénier (1880).

La seva Regina és cantada tradicionalment a Illa (Rosselló). La seva música empra temes musicals rossellonesos.

Ciutadella de València, la

3 Respostes

(València, 1708 – 1901)

Fortalesa militar, feta construir per Felip V de Borbó, un cop presa la ciutat, sobre la reduïda Casa d’Armes.

Fou presó militar dels partidaris del rei-arxiduc Carles III, dels francesos el 1809, i dels liberals, els absolutistes i els carlins durant el segle XIX.

Fou enderrocada el 1901; la làpida que en commemorava la construcció per Felip V, de marbre negre, havia estat destruïda pels valencians el 1808.

Castelló i Bravo, Gastó

Deixa un comentari

(Alacant, 3 novembre 1901 – 16 maig 1986)

Pintor. Medalla d’argent en les exposicions alacantines del 1951 i del 1954, realitzà diversos murals i mosaics a la seva ciutat natal, com els de l’església de Nostra Senyora de Gràcia, del Col·legi d’Orfes Ferroviaris, de l’Ajuntament, de la capella del Sagrat Cor dels Germans Maristes, de l’estació d’autobusos, de la Caixa d’Estalvis, etc.

De les seves obres més importants cal esmentar: Integració racial a la Guaira, Músics indígenes del Chilpancingo i Índia Huichol.

Casadevall, Francesc X.

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – 1901)

Eclesiàstic. Fou ardiaca de Vic.

Escriví alguns treballs de caràcter religiós i històric.

Campoamor i Campoosorio, Ramón de

2 Respostes

(Navia, Astúries, 24 setembre 1817 – Madrid, 11 febrer 1901)

Poeta post romàntic.

Afiliat al partit moderat, fou cap polític de Castelló de la Plana (1847), d’Alacant (1848) i governador de València (1851).

Calduch i Almela, Manuel

Deixa un comentari

(Vila-real, Plana Baixa, 24 març 1901 – Castelló de la Plana, 21 març 1981)

Farmacèutic i botànic. Autor de notables aportacions sobre la flora de les comarques septentrionals del País Valencià i estudiós de les illes Columbrets.

Publicà també una notable monografia sobre el gènere Setaria.

Bosch i Morata, Francesc

1 Resposta

(Xàtiva, Costera, 30 novembre 1901 – Mexicali, Mèxic, 25 setembre 1950)

Metge i polític. Partidari del valencianisme, fou membre de l’Agrupació Valencianista Republicana i, després (1935), del Partit Valencianista d’Esquerra.

Durant la guerra civil (1936-39) fou conseller de Cultura del Consell Provincial de València, des d’on dugué a terme, dins les limitacions imposades per la guerra, una tasca important: animà cursets de llengua, creà els premis literaris i musicals País Valencià i, sobretot, impulsà decisivament la creació de l’Institut d’Estudis Valencians (fundat el 9 febrer 1937).

El 1938 s’exilià amb la família, primer a França, i després s’instal·là a Mèxic.

Bonmatí i de Codecido, Francesc

Deixa un comentari

(el Fondó de les Neus, Vinalopó Mitjà, 4 novembre 1901 – Madrid, 27 abril 1965)

Escriptor. Visqué des de la seva joventut a Madrid, d’on seria nomenat cronista oficial el 1942.

Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana

2 Respostes

(Palma de Mallorca, desembre 1901 – gener 1936)

(BDLC) Revista filològica. La primera dels Països Catalans, fundada per Antoni M. Alcover, amb la finalitat de mantenir la connexió entre els diferents col·laboradors del Diccionari català valencià balear (originalment concebut com a “Diccionari de la llengua catalana”).

Aparegueren 14 volums fins al 1926 (gairebé tots redactats per Alcover), que tenen una gran importància per a la història de la llengua catalana durant aquests anys i recullen un bon nombre d’articles (de dialectologia sobretot) de primer ordre, al costat de descripcions dels viatges del mateix Alcover i de pintorescs treballs de polèmica.

Pel gener de 1933 Francesc de B. Moll en reprengué la publicació, però l’hagué d’interrompre en esclatar la guerra civil.

Blat i Monzó, Ismael

Deixa un comentari

(Benimàmet, Horta, 6 novembre 1901 – 10 juny 1976)

Pintor. Bon retratista, de dibuix minuciós i traç acurat.

Obsessionat per la llum, prefereix temes i paisatges exòtics (Arcs de mesquita, Oferta d’esclaus) i el costumisme, on fa ressaltar els tons grisos (Oració).