(Girona, 1824 – Guanabacoa, Cuba, 1898)
Militar i escriptor. Lluità a Cuba (1868-77).
A causa de dissensions amb Martínez Campos, capità general de Cuba, demanà el retir: es mostrà partidari de la independència de Cuba.
Escriví els poemes La defensa de Holguín (1882) i Españoles e insurrectos (1890).
(Palamós, Baix Empordà, 31 agost 1828 – Barcelona, 16 novembre 1898)
Químic. Pare de Domènec Botet i Carreras. Ingressà al cos de sanitat militar.
Ensenyà matemàtiques a Lleida i a Figueres, i química general a Manila, on fundà en 1871 l’Escola de Farmàcia depenent de la universitat. Fou nomenat farmacèutic de la casa reial.
Publicà obres originals i traduccions de química.
(Barcelona, 26 octubre 1898 – 12 febrer 1987)
Militar. Nebot de Joaquim Botet i Sisó. Era capità d’artilleria, a Barcelona, en produir-se l’alçament militar del juliol de 1936, i es mantingué fidel a la República. El 24 de juliol sortí cap al front d’Aragó, on organitzà l’artilleria de les forces dependents del govern de la Generalitat.
Pel juliol de 1937 el govern republicà el nomenà cap de la reserva general d’artilleria, i l’any següent, comandant general d’artilleria. Intervingué, entre altres, en les accions de Brunete, de Quinto, de Belchite, de Terol i de l’Ebre, i en la retirada de Catalunya.
Acabà la guerra essent coronel. Refugiat a França, per l’abril de 1939 tornà a Catalunya. Detingut, fou condemnat a mort al setembre següent, pena commutada per la de trenta anys de reclusió.
(Barcelona, 24 agost 1898 – Buenos Aires, Argentina, 10 setembre 1992)
Comptable, home d’empresa i polític. Professor dels Alts Estudis Comercials de la Mancomunitat, president de l’Associació de Comptables de Catalunya i professor i secretari de la Institució d’Estudis Comercials de la Generalitat.
El 1920 passà, com a assidu col·laborador de Francesc Cambó, a la Compañía Hispano-Americana de Electricidad. Fou regidor (1931) i tinent d’alcalde (1935) de Barcelona per la Lliga Catalana.
El 1936 s’exilià a Buenos Aires, on arribà a ésser director general de la CADE i on va escriure Cambó y el desarrollo (1974).
(Gràcia, Barcelona, 14 març 1898 – Barcelona, 1972)
Folklorista, ceramista i dibuixant. Fill de Lluís Barrillón i Polina.
S’interessà pels costums i la història de Gràcia i fou president del Club Excursionista de Gràcia.
Dirigí el butlletí “Mai enrera”, que publicava aquesta entitat, i fou l’editor de “Crònica de Gràcia” (1947-49).
(Tarragona, 1898 – Barcelona, 1982)
Metge endocrinòleg i analista clínic.
Fou cap del laboratori de la clínica Corachan de Barcelona (1949-71), secretari de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (1934-37) i, en la postguerra, un dels primers animadors de la represa de la Societat Catalana de Biologia, de la qual fou secretari general (1963-79).
(Organyà, Alt Urgell, 1898 – Montserrat, Bages, 1979)
Escripturista. Monjo de Montserrat, on ensenyà teologia i fou bibliotecari. Es formà a l’École Biblique de Jerusalem (1930-48) sota el guiatge de M-Joseph Lagrange, L-Hugues Vincent, Paul Dhorme i F.M. Abel.
Ha traduït i comentat els profetes i alguns dels llibres sapiencials de la Bíblia de Montserrat (1935-66), així com l’edició manual de la mateixa Bíblia (1966-67). Ha preparat l’edició del Llibre de Job (1968). Ha publicat algunes monografies històriques i exegètiques.
(Cassà de la Selva, Gironès, 6 juny 1898 – Catalunya, 1991)
Metge. Ha estat un dels introductors dels estudis sobre al·lèrgia a Catalunya.
Entre els seus treballs cal esmentar els estudis sobre l’asma (1942) i el text sobre la pol·linosi (1954).
(Mataró, Maresme, 1898 – )
Entitat cultural. Integrada des del 1907 com a secció del Círcol Catòlic d’Obrers de Mataró. Amb els anys es crearen les seccions de folklore, d’arqueologia i història, de fotografia i de topografia, a més dels esports de muntanya impulsats per alguns membres de l’Agrupació.
Després de la guerra civil de 1936-39, les activitats es reprengueren el 1940, mantenint al vinculació amb el Cercle Catòlic, la qual perdurà fins al 1978. Durant les dècades de postguerra es constituiren les seccions d’escalada, d’alta muntanya, de minyons, d’espeleologia i de submarinisme.
Al final dels anys 1960 el butlletí publicat des del 1946 donà pas a la revista “Cingles”.
La dècada dels 1970 estigué marcada per les expedicions científiques a l’Iran (1971), al Kilimanjaro i Mont Kenya (1973), a Groenlàndia (1974), als Andes (1975), a Alaska (1975) i a l’Hindu Kush (1976), entre d’altres.
Durant els anys 1980 i 1990 s’assoliren importants fites per a l’alpinisme mataroní i català a l’Himalaia, sovint deslluïdes per tragèdies.
El 1999 es publicà el llibre Cent anys d’excursionisme mataroní (1898-1998), de Víctor Lígos i Hernando.
Enllaç web: Agrupació Científico-Excursionista de Mataró
Dades dels Països Catalans 