Arxiu d'etiquetes: 1894

Capdevila i Puig, Andreu

(Cardedeu, Vallès Oriental, 25 desembre 1894 – Rennes, França, 1987)

Sindicalista. Milità en la CNT i fou un destacat dirigent del sindicat tèxtil. Actuà especialment a Sant Andreu de Palomar (Barcelona).

Durant la guerra civil fou conseller d’Economia (abril-maig 1937) i president del Consell d’Economia de la Generalitat. S’exilià a Perpinyà el 1939.

Ha donat nombroses conferències i ha col·laborat regularment als periòdics sindicalistes com “Le Combat” de París i “L’Espoir” de Tolosa de Llenguadoc.

Call i Franquesa, Domènec

(Barcelona, 1834 – 1894)

Advocat i polític. Fou membre de l’Associació per a la Reforma Penitenciària i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.

Milità en el partit conservador i fou alcalde accidental de Barcelona.

Publicà una sèrie d’articles al “Diario de Barcelona”, reeditats amb el títol de Mejoras de Barcelona (1878).

Fou el pare de Domènec Call i Morros.

Brosa i Vives, Antoni

(la Canonja, Tarragonès, 27 juny 1894 – Barcelona, 23 març 1979)

Violinista. Fou pensionat a Brusel·les. S’establí a Londres en 1914, on debutà com a solista l’any següent i hi adquirí aviat un gran prestigi.

S’ha especialitzat en la interpretació d’autors moderns. Fundà a Londres el quartet Brosa (1925-38).

Féu concerts a moltes sales d’Europa i d’Amèrica i fou professor als cursos internacionals de Santiago de Compostel·la.

Botey i Badia, Antoni

(Badalona, Barcelonès, 15 març 1894 – Barcelona, 16 gener 1939)

Compositor. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on obtingué el premi Maria Barrientos, i fou deixeble d’Enric Morera.

Escriví una seixantena de sardanes, entre les quals destaquen La sardana de Ripoll (1920), Primavera, L’ametller, Plou i fa sol i Caterineta. Compongué el poema simfònic Venus i Adonis, obres de cambra i corals.

Harmonitzà cançons populars catalanes i fou fundador-director de l’Orfeó Badaloní.

Bosch i Roger, Emili

(Barcelona, 30 agost 1894 – 1980)

Pintor autodidacte. Impulsor de l’avantguardisme, practicà l’estil fauve. Fou un dels fundadors de l’Agrupació d’Artistes Catalans i soci del Saló dels Evolucionistes.

Un dels seus temes predilectes fou el paisatge urbà, que pintà amb colors exuberants i amb gran emotivitat. El 1926 féu la primera exposició individual a les Galeries Dalmau; l’any 1931 guanyà el premi Cambó en el concurs Barcelona vista pels seus artistes, del Cercle Artístic, i el 1968 el premi de dibuix Ciutat de Barcelona amb l’obra Hivern.

Bosch i Labrús, Pere

(Besalú, Garrotxa, 28 juny 1827 – Barcelona, 20 juliol 1894)

Advocat i comerciant. Presidí el Foment de la Producció Nacional, organisme fundat pels industrials catalans per oposar-se a la política lliurecanvista de Laureà Figuerola (1870).

Fou un dels organitzadors de les manifestacions proteccionistes del març de 1869, en col·laboració amb els obrers agrupats al federalisme republicà.

Diputat a Corts (1876-86 i 1891-93), propugnà la unió duanera amb Portugal i els països sud-americans. Però algunes diferències sorgides entre ell i d’altres industrials l’obligaren a formar un nou grup, el Foment de la Producció Espanyola (1876), escissió que durà fins al 1889, quan va crear-se el Foment del Treball Nacional.

La seva obra dispersa fou publicada el 1929 amb el títol de Discursos y escritos.

Fou el pare de Lluís Bosch-Labrús i Blat.

Borgunyó i Garriga, Agustí

(Sabadell, Vallès Occidental, 2 maig 1894 – Barcelona, 1 juliol 1967)

Compositor. Deixeble de Manuel Burgès, aviat s’establí als EUA, on actuà amb èxit com a arranjador a diferents estudis de ràdio (1932-63) i fou director artístic de l’emissora Firestone.

Escriví amb constància sobre temes catalans (unes cent-cinquanta sardanes per a cobla i altres per a cor), així com obra simfònica, de cambra, lieder, etc.

Tornà a Catalunya el 1963, després d’obtenir nombrosos premis.

Bonet i Bonfill, Magí

(Castellserà, Urgell, 20 maig 1818 – Madrid, 28 febrer 1894)

Químic. Nomenat catedràtic de química a la Universitat d’Oviedo (1847), obtingué una llicència de quatre anys, que aprofità per treballar amb els químics de més renom d’aquell temps: Dumas, Berzelius, Bunsen i Fresenius.

En retornar a la Península fou nomenat professor de química del Real Instituto Industrial de Madrid, després passà a la càtedra d’anàlisi química de la Universidad Central.

És autor d’un treball sobre la fermentació alcohòlica i d’un altre sobre la composició de les aigües minerals. Fou un dels millors químics analistes de la seva època.

Bargalló i Ardèvol, Modest

(Sabadell, Vallès Occidental, 1894 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1981)

Pedagog i historiador. Ensenyà a l’Escola Normal de Guadalajara fins a l’exili del 1939 i després a l’Instituto Politécnico Nacional de Mèxic.

Desenvolupà una gran tasca per a la formació de mestres, i com a historiador estudià la metal·lúrgia colonial americana: La minería y la metalurgía en la América española durante la época colonial (1955), La amalgamación de los minerales de plata en Hispanoamérica colonial (1969), etc.

També recollí treballs esparsos en el volum Trabajos, artículos y apuntes 1940-1972, sobre química, enseñanza y metalurgía mexicana y de Hispanoamérica colonial (1973).

Barbey i Prats, Josep

(Barcelona, 1894 – 1945)

Polític i economista. Es doctorà en lleis i fou passant de Jaume Bofill i Mates.

Regidor de Barcelona per la Lliga Regionalista (1920), formà part de la comissió de cultura que inicià la construcció de grups escolars, i com a president de la junta municipal d’exposicions d’art organitzà les exposicions de pintura catalana a Lisboa, amb la col·laboració de Joan Estelrich (1920), i a Amsterdam, en col·laboració amb Feliu Elias (1922).

Participà en la constitució d’Acció Catalana (1922), contribuí econòmicament a la fundació de “La Publicitat”, fou sots-secretari d’economia del primer govern de la República Espanyola i col·laborà en revistes especialitzades d’economia i finances.

En morir deixà una excel·lent col·lecció de pintura catalana moderna.