(Maó, Menorca, 19 novembre 1833 – 17 gener 1892)
Naturalista i eclesiàstic.
Autor de diversos treballs d’entomologia, entre els quals Catálogo metódico de los coleópteros de Menorca (1872), Doscientos coleópteros más de Menorca (1875), i Otros cien coleópteros de Menorca (1878).
Reuní una gran col·lecció de mol·luscs i antròpodes, conservada a l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó.
(Ontinyent, Vall d’Albaida, 22 maig 1892 – Madrid, 6 març 1962)
Actor teatral i cinematogràfic. Del 1916 al 1920 actuà a Amèrica del Sud.
Actuà en el cinema italià (Giuliano de Medici, 1941), mexicà (Bel Ami, 1947) i castellà (Don Quijote de la Mancha, 1945; Marcelino pan y vino, 1954; Calabuig, 1956, etc).
(Almassora, Plana Alta, 19 juny 1892 – 30 desembre 1960)
Erudit i diplomàtic. Especialitzat en temes castellonencs.
És autor dels llibres: La Plana de Castellón (1919) i Almazora. El Mijares (1958).
(Camagüey, Cuba, 27 març 1892 – l’Havana, Cuba, 4 agost 1967)
Militar. Establert a Barcelona a l’inici de la guerra civil de 1936-39, comandà, amb èxit, l’expedició republicana per a sotmetre Eivissa. Passà després a Mallorca, on desembarcà a Portocristo, però el contraatac, ajudat per l’aviació italiana, obligà el cos expedicionari a retirar-se. Per l’octubre del mateix any obstaculitzà l’ofensiva contra Madrid amb la tàctica de guerrilla.
S’exilià a Cuba i després a Mèxic (1955) on conegué Fidel Castro, el qual li demanà de dirigir l’entrenament dels membres de l’organització Gramma.
A més de Mi desembarco en Mallorca (Mèxic 1944) i Mi aporto a la Revolución Cubana, és autor d’una vintena d’obres dedicades a la guerrilla.
(València, 3 agost 1892 – 21 juny 1981)
Pintor, dibuixant i cartellista. Format a l’Acadèmia de Sant Carles com a pintor, posteriorment es dedicà al cartellisme i al disseny gràfic, i va col·laborar en diverses editorials de la ciutat de València.
Durant la guerra civil realitzà cartells de propaganda política, especialment per a la CNT, de la qual era militant.
(Perpinyà, 9 febrer 1802 – París, França, 7 març 1892)
Polític i escriptor en francès. Germà de Francesc. Traslladat de jove a París, col·laborà amb Balzac a L’héritière de Birague (1822), però, davant el poc èxit de l’obra, es decanta pel teatre i esdevingué un popular autor de vodevils.
Paral·lelament tingué una significació activa en les lluites del partit republicà, i a causa de la seva actuació, el 1849, hagué d’exiliar-se deu anys. El 1870 fou alcalde de París.
(París, França, 1816 – 1892)
Pintor. Fill del científic Francesc Aragó. Deixeble de Paul Delaroche i d’Ingres.
Cultivà la pintura d’història amb estil acadèmic. Fou cobert d’honors i càrrecs oficials tant per monàrquics com per republicans.
Francesc Alfonso (València, 1848 – País Valencià, segle XX) Autor dramàtic i periodista.
Francesc Alfonso (València, 1908 – ? ) Guitarrista. Ha ofert nombrosos concerts amb èxit remarcable. Ha editat una col·lecció d’obres per a guitarra d’autors espanyols clàssics.
Joaquim Alfonso (València, 1808 – Madrid, 1860) Escriptor. Dirigí el Conservatorio de Artes de Madrid i el Real Instituto Industrial, i fundà la Real Academia de Ciencias Físicas.
Lluís Alfonso (Palma de Mallorca, 1845 – 1892) Escriptor. Dirigí el diari “La Dinastía”, de Barcelona. És autor d’alguns treballs narratius i biogràfics.
(Palma de Mallorca, 9 març 1892 – Sitges, Garraf, 30 agost 1964)
Pintor. De família terratinent acomodada, estudià a l’Escola de Belles Arts de Palma i a la de San Fernando de Madrid.
Tot i que s’inicià en el modernisme, en la seva evolució esdevingué el màxim representant del noucentisme a Mallorca. Exposà a Palma, Barcelona, Madrid i Buenos Aires.
Les seves visions de la terra, de la ciutat i del món mariner són una admirable síntesi plàstica dels ideals dels classicisme burgès de l’escola mallorquina.
El 1950 s’instal·là a Catalunya, primer a Begur i després a Sitges.
(Reus, Baix Camp, 1892 – Argentina, segle XX)
Pedagog. El 1910 emigrà a l’Argentina. Hi dirigí algunes escoles.
De tornada a Reus, fundà la revista “El Amigo”, on féu bon nombre d’articles, defensant l’ideari catòlic.
El 1936 va tornar a viure a l’Argentina, on morí.
Dades dels Països Catalans 