Arxiu d'etiquetes: 1892

Martínez i Gil, Elies

Deixa un comentari

(València, 1822 – 1892)

Metge i polític. Fou director del Museu Anatòmic, professor d’anatomia pictòrica de l’Acadèmia de Sant Carles de València i president del Congrés Medicofarmacèutic de València (1891).

La seva activitat política començà els 1864 als rengles del partit progressista, bé que després passà al conservador. Diputat provincial el 1875, ocupà l’alcaldia de València (1876-79 i 1891-92).

Com a president de la Societat Econòmica d’Amics del País, va promoure l’Exposició Regional del 1883.

Lauri-Volpi, Giacomo

1 Resposta

(Lanuvio, Itàlia, 11 desembre 1892 – Burjassot, Horta, 17 març 1979)

Tenor. La gran extensió i bellesa de la seva veu el convertiren aviat en un dels primers tenors mundials. El 1922 es presentà al Liceu de Barcelona amb Rigoletto, de Verdi.

El 1935 tornà al Liceu, i hi actuà habitualment fins al 1945; hi cantà encara sorprenentment el 1972. El 1975 cantà al Teatre Principal de València, en un homenatge que li fou tributat.

Casat amb la soprano valenciana Maria Ros, s’establí a Burjassot.

Ha escrit Voci parallele (1955).

Jovellar i Soler, Joaquim

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 28 desembre 1819 – Madrid, 17 abril 1892)

Militar i polític. Una de les principals figures de la Restauració. Residí a Cuba (1842-49). Es destacà en la guerra d’Àfrica, on fou ferit (a Wad-Ras, el 1860). Ascendit a general (1863), s’oposà a la revolta de Madrid del 1866, però s’adherí a la Revolució de setembre (1868).

Capità general de Cuba (1873-74), intervingué a Madrid en els preparatius de la Restauració, i fou ministre de la guerra del primer govern d’Alfons XII de Borbó (1874-75). Tornà a ésser capità general de Cuba (1875-76), i de Filipines (1883-85), i fou novament ministre de la guerra en 1885-86.

Igualdad, La -Mallorca-

3 Respostes

(Palma de Mallorca, 1892 – 1936)

Sindicat dels obrers del calçat. En 1869-74 una primera societat de resistència dels sabaters ja adoptà aquesta denominació, afiliada a la Federació Regional Espanyola de l’AIT. A partir del 1892 exercí una gran influència en el moviment obrer illenc.

En general romangué adscrita a la UGT, i a partir del 1925 a la UGT de les Balears. Fou el gran bastió del socialisme mallorquí, al qual donà dirigents importants.

Les principals vagues que sostingué foren les de març-juny de 1912 (de les Bestretes), juliol-octtubre de 1921 i, sobretot, la del novembre de 1933, que desembocà en una vaga general els dies 17 al 27 d’aquell mes.

En 1919-21 tingué uns 500-700 afiliats, però durant la Segona República, per raó de l’existència d’un sindicat rival cenetista, oscil·là entorn dels 300.

Influí directament sobre l’agrupació dels sabaters als pobles de l’illa (adoptaren el mateix nom els sindicats de sa Vileta, 1902, Marratxí, 1903, Sóller, 1904, i Lloseta, 1919) i fou la principal organitzadora de la Federació Balear de Sabaters (1915 i 1918).

Ibars i Ibars, Maria

Deixa un comentari

(València, 29 febrer 1892 – 9 gener 1965)

Escriptora i mestra. Destacà com a poetessa. També ha conreat la novel·la.

Ha escrit, entre altres, Vides planes (1961), Flor de nisperer (1962), Graciamar (1963) i L’últim serv (1965). La darrera és d’edició pòstuma.

Frontera i Bauzà, Jeroni

Deixa un comentari

(Sóller, Mallorca, 1823 – París ?, França, 1892)

Matemàtic. Estudià a Tolosa i es doctorà en ciències (1851) a París, on exercí després l’ensenyament.

Publicà Thèses d’analyse et de mécanique (1851) i Éléments de géometrie analytique (1854), obra que serví de text a les universitats franceses.

Forteza i Pinya, Guillem

4 Respostes

(Palma de Mallorca, 9 març 1892 – 22 octubre 1943)

Arquitecte, urbanista i polític. Germà de Bartomeu i de Miquel. Ocupà càrrecs importants a les Illes Balears, com el de director de construccions escolars i el de delegat de belles arts, i fou arquitecte municipal de Palma des del 1933.

Les seves primeres obres demostren la influència d’un tradicionalisme italianitzant (casa d’Alzamora, església des Molinar). Posteriorment s’aproximà al nou corrent de tipus racionalista que s’imposava internacionalment (Grup Escolar Jaume I, 1935).

Com a historiador de l’art, féu treballs sobre arquitectura catalana antiga.

En el camp de la política, ocupà el càrrec de president del Centre Regionalista de Mallorca, i el 1923 fou nomenat alcalde de Palma.

Publicà Pel ressorgiment polític de Mallorca (1931), recull dels seus articles polítics.

Flores i Valls, Josep

Deixa un comentari

(Girona, 1829 – 1892)

Jurista. És autor de diversos treballs professionals.

Ferrocarrils de l’Est d’Espanya, Companyia dels

1 Resposta

(País Valencià, 1886 – 1892)

Nom que prengué la Societat dels Ferrocarrils d’Almansa a València i Tarragona en absorbir la Companyia dels Ferrocarrils de Conca a València i Terol.

Acabà la línia de Xàtiva a Alcoi, en construcció.

Fou absorbida per la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España.

Ferrer i Bigné, Rafael

1 Resposta

(València, 12 gener 1836 – 20 febrer 1892)

Poeta i periodista. Estudià lleis. Col·laborà a diverses publicacions del País Valencià i publicà poesies (Les tres germanes (Mallorca, Catalunya i València) (1866) i La creuada dels poetes (1867).

Fou president (1878) de Lo Rat Penat, entitat en la qual participà en la seva fundació, i edità l’assaig Estudio histórico-crítico sobre los poetas valencianos de los siglos XIII, XIV y XV (1871), que fou traduïda al català a la revista “Lo Gai Saber” (1878).

Sostingué amb Víctor Balaguer una polèmica en la qual defensà la tesi de l’apoliticisme de la Renaixença.