(València, 1890 – ?, segle XX)
Artista. A set anys abandonà la seva ciutat i a Buenos Aires començà la seva llarga i triomfal activitat, que desenrotllà per tot el món.
Excel·lí per la comicitat acrobàtica pura, basada en el gest i en l’actitud sense ingerències accessòries.
Retirat dels escenaris, el seu nom artístic, Frank Pichel, figura a molts llibres internacionals dedicats al music-hall.
(Barcelona, 1890 – París, França, 1943)
Dibuixant, pintor i caricaturista. Fill de Frederic Masriera i Manovens i germà de Víctor i de Rossend.
Format a l’Escola de Belles Arts. Usà els pseudònims de Masvila i Fricus.
(Olot, Garrotxa, 1820 – 1890)
Metge. Pertanyia a diverses corporacions doctes. Gaudí de gran prestigi professional.
(Barcelona, 3 març 1890 – 20 maig 1947)
Pintor. Fou deixeble de Joaquim Sorolla i de Feliu Mestres. Era paisatgista notable.
Jofre (Provença ?, França, segle XII – Tortosa, Baix Ebre, 1165) Eclesiàstic. Abat de Sant Ruf d’Avinyó. Prengué part en el reconquesta de Tortosa i en fou el primer bisbe (1148). Redactà les constitucions per al govern de la diòcesi.
Arnau Jofre (Perpinyà, segle XIV) Ciutadà. El 1344 fou un dels representants de la seva ciutat a l’assemblea parlamentària de Barcelona, que Pere III el Cerimoniós convocà per tal de decidir-hi la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.
Gaspar Jofre (Catalunya, segle XVI) Prelat. Fou bisbe de Sogorb. El 1552 assistí a la represa del concili de Trento.
Gaspar Jofre (Igualada, Anoia, segle XVI – segle XVII) Jurista. Fou poeta en català. Li ha estat atribuïda una poesia amorosa remarcable per a l’època.
Josep de Maria Santíssima Jofre (Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1812 – Cuba ?, 1890) Religiós escolapi. Residí a Roma i a Cuba. Ocupà alts càrrecs dins el seu orde. És autor de diversos escrits.
Nicolau Jofre (País Valencià, segle XV) Cavaller. Acompanyà Alfons IV el Magnànim a la seva expedició del 1420 cap a Còrsega i Nàpols.
(Manresa, Bages, 1828 – 1890)
Religiós del Cor de Maria. Destacà com a llatinista.
És autor d’una gramàtica llatina (1866) i d’una de castellana (1867), i d’altres dues obres: Gradus ad Parnasum i Tesoro del humanista.
(Vic, Osona, 1851 – Barcelona, 1890)
Arqueòleg i numismàtic. Escriví treballs sobre les seves especialitats.
(Vic, Osona, 1851 – 1890)
Escriptor i numismàtic. Escriví una monografia sobre les monedes encunyades a la seva ciutat natal.
(Illes Balears, segle XIX – Palma de Mallorca, 1890)
Dirigent obrer. Després de crear la Societat Tipogràfica de Mallorca (1881), que dirigí fins al 1883, anà a Barcelona i formà part de la Federació d’Obrers Tipògrafs.
Fou un dels fundadors de la UGT i del PSOE, el 1885, i fou membre de la comissió executiva de la UGT.
Participà poc abans de morir en la preparació de la manifestació del primer de maig de 1890 a Palma de Mallorca.
Dades dels Països Catalans 