Arxiu d'etiquetes: 1890

Calveras i Santacana, Josep

1 Resposta

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 15 abril 1890 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 8 desembre 1964)

Gramàtic i erudit. Membre de la Companyia de Jesús, fou secretari (1927-36) de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura de la Biblioteca Balmes, en l'”Anuari” de la qual publicà alguns articles sobre els pronoms relatius i les preposicions del català.

Recollí treballs seus a Consultes de llenguatge (1933), i publicà La reconstrucció del llenguatge literari català (1928).

Després del 1939 publicà a la revista “Manresa”, de la qual fou director, importants treballs d’erudició relacionats amb els exercicis espirituals de sant Ignasi, l’edició crítica dels quals aparegué pòstuma el 1969 dins la col·lecció “Monumenta Historica Societatis Jesu”.

Bona i Puig, Eusebi

3 Respostes

(Begur, Baix Empordà, 1890 – Barcelona, 12 octubre 1972)

Arquitecte. Titulat el 1915 a Barcelona. Catedràtic a l’escola d’arquitectura en el període 1920-60.

Del 1920 al 1925 col·laborà amb Francesc de P. Nebot en la transformació de la torre Güell de Barcelona en l’actual palau de Pedralbes.

La seva producció historicista (edifici de La Unión y el Fénix Español) evolucionà cap a una progressiva simplificació, amb les façanes reduïdes als elements constructius primaris (blocs del Frare Negre, 1935-40; Banco Español de Crédito, 1942-47; edifici Nestlé, 1956).

Benet i Petit, Joan

Deixa un comentari

(Barbens, Pla d’Urgell, 20 gener 1890 – Barcelona, 16 gener 1968)

Escriptor. Sota el títol comú d’El trobador de la Mare de Déu, ha publicat reculls poètics dedicats a la devoció mariana de diverses comarques de Catalunya.

Els títols dels seus llibres n’expressen l’abast geogràfic: Per les terres d’Urgell i les Garrigues (1960), Per la Segarra i Pla d’Anoia (1961), Per la Noguera i el Segrià (1963), Pel Pallars i Vall d’Aran (1964).

Benejam i Ferrer, Marí

Deixa un comentari

(Ciutadella, Menorca, 26 gener 1890 – Barcelona, 19 gener 1975)

Dibuixant. Com a il·lustrador d’historietes humorístiques, destaca la seva creació de La familia Ulises al setmanari TBO, amb què reflecteix l’ambient petit burgès de la postguerra.

Barradas, Rafael

2 Respostes

(Montevideo, Uruguai, 4 gener 1890 – 12 febrer 1929)

Pintor. Residí a Barcelona, on creà el moviment que anomenà vibracionisme sota la influència del cubisme i el futurisme.

Amic de Torres i García, col·laborà en revistes catalanes com “Un enemic del poble”.

Baños i Martínez, Ramon de

3 Respostes

(Barcelona, 17 abril 1890 – 8 gener 1980)

Operador i realitzador cinematogràfic. Format juntament amb el seu germà, Ricard, col·laborà amb ell en la majoria de les seves pel·lícules per a la Royal Films.

El 1910 anà com a documentalista oficial a Brasil, i s’hi estigué fins al 1914.

Posteriorment (1926) es dedicà a activitats tecnològiques.

Balcells i Pinto, Joaquim

3 Respostes

(La Laguna, Tenerife, Canàries, 21 febrer 1890 – Ginebra, Suïssa, 25 octubre 1936)

Llatinista i professor. Fou catedràtic de la Universitat de Barcelona, un dels promotors de la Universitat Autònoma i figura destacada de l’equip de la Fundació Bernat Metge.

Traduí Lucreci (1923-28) i els Sermons (1928) d’Aureli Agustí. Estudià, a mes, diversos autors llatins i fou un cap d’escola de llatinistes catalans.

S’exilià el 1936.

Badia i Malagrida, Carles

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 1890 – Madrid, febrer 1937)

Diplomàtic i polític. Ocupà diversos consolats a Europa i Amèrica.

Participà a moltes conferències internacionals sobre qüestions de comerç. Ha publicat treballs de caràcter econòmic i de dret internacional.

Ocupà la Direcció General de Comerç i la sots-secretaria d’Hisenda del govern espanyol.

Fou diputat a Corts per Girona.

Avenç, campanya lingüística de l’

2 Respostes

(Barcelona, juliol 1890 – segle XX)

Campanya iniciada amb una sèrie d’articles d’Eudald Canivell (La rutina del català escrit) i de Joaquim Casas i Carbó (Estudis de llengua catalana), publicats a la revista “L’Avenç”, campanya encarrilada “a millorar d’ortografia i a posar el llenguatge escrit d’acord amb el llenguatge parlat“.

Tant la campanya de la revista com l’aparició de l’Ensayo de gramática del catalán moderno (1891) foren rebudes més aviat amb fredor: gairebé no hi hagué controvèrsia.

Tot i això, la majoria de les reformes proposades foren adoptades després per l’Institut d’Estudis Catalans i incorporades, l’any 1913, a les seves Normes ortogràfiques.

Associació Catalanista d’Excursions Científiques

19 Respostes

(Barcelona, 1876 – 1890)

Entitat excursionista. L’objectiu principal era l’estudi de la terra catalana per mitjà d’excursions, també organitzà cursets d’arqueologia, geologia, literatura, etc; i salvà de la destrucció una bona part del patrimoni arqueològic del Principat.

El 1878 se n’escindí l’Associació Catalana d’Excursions i el 1890 totes dues es fongueren en el Centre Excursionista de Catalunya.