Arxiu d'etiquetes: 1888

Domènec Carles i Rosich

Carles i Rosich, Domènec

Deixa un comentari

(Barcelona, 31 maig 1888 – Olot, Garrotxa, 1962)

Pintor autodidacte, assistí a les acadèmies lliures de París (1910-13). Exposà a Barcelona (1911), a Berlín (1913) i al Salon d’Automne (París, 1912).

La seva pintura, tècnicament plana i d’empastament sobrí, pot ésser inclosa dins un neoimpressionisme on el color, d’harmonitzacions clares, és essencial. Es limita a cercar un art agradable, sobretot flors.

Hi ha obres seves al Museu d’Art Modern de Barcelona, i als de Bilbao i Madrid.

Escriví articles d’art, des de París, per a “La Veu de Catalunya”. És autor de Memorias de un pintor (1944).

Es casà amb l’escultora Maria Llimona.

Carcassona i Garreta, Bartomeu

Deixa un comentari

(Barcelona, 1830 – 1888)

Escriptor, actor i director teatral. Utilitzà els pseudònims de Pau Pi i Rosa Pic de Aldawala.

Relacionat amb Josep Anselm Clavé, publicà, entre altres obres d’estil satíric, romàntic o costumista, L’incendi d’Hostalric (1866), en col·laboració amb Ramon Móra, Los paquetaires (1869), Gent de barri (1877), Com succeeix moltes vegades (1877), Una noia collidora (1877) i La timba (1878).

També és autor de poemes, als quals posà música Josep Anselm Clavé. Deixà texts inèdits (entre ells la sarsuela Lo matrimoni civil i La guardiola, aquesta darrera en col·laboració amb Eduard Vidal i de Valenciano).

Carbó i Ferrer, Macià

Deixa un comentari

(Barcelona, 1830 – 1888)

Escriptor en castellà. Llicenciat en medicina i cirurgia i doctor en filosofia i lletres. Treballà com a arxiver a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.

Publicà Miscelánea (1874), recull d’articles sobre filosofia, literatura, història i religió, Chois des morceaux littéraires tirés des meilleurs écrivains français (1875) i Ensayo crítico sobre la lengua griega y su enseñanza (1875).

Canudas i Soler, Joan

Deixa un comentari

(Casserres, Berguedà, 1851 – Barcelona, 1888)

Pintor. Ingressà com a germà llec a la Companyia de Jesús.

Conreà la pintura religiosa. És autor de frescos per a alguns establiments del seu orde.

Caballero, Joaquim

Deixa un comentari

(Tarragona, segle XIX – 1888)

Eclesiàstic. Dirigí la biblioteca provincial tarragonina. Excel·lí com a predicador.

Fou l’encarregat de pronunciar el sermó a l’ocasió d’instal·lar el sepulcre de Jaume I a la catedral de Tarragona, el 1856.

Destacà per la seva tasca de recuperació de fons bibliogràfiques procedents de Poblet i d’altres establiments religiosos abandonats en aquella època.

Bulbena i Estrany, Eveli

1 Resposta

(Barcelona, 16 octubre 1888 – 10 octubre 1960)

Escriptor en castellà i dibuixant. Fill d’Antoni Bulbena i Tusell.

És autor de la biografia Ramón Amadeu (1927), d’un historial de l’Associació de Pessebristes de Barcelona (1954) i de diversos llibres de poesia.

Borrell i Nicolau, Joan

1 Resposta

(Barcelona, 13 agost 1888 – 26 abril 1951)

Escultor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i al taller dels Vallmitjana. Féu breus estades a París el 1909 i el 1913, on freqüentà les reunions cubistes.

Esculpí l’estàtua del monument al poeta Jacint Verdaguer (a la Diagonal de Barcelona) i la del bisbe Torras i Bages, al mausoleu de la catedral de Vic. Féu, a més, retrats, la majoria de bronze.

El seu estil és sobri, malenconiós i idealista.

Bonfill i Trias, Xavier

Deixa un comentari

(Girona, 22 juny 1888 – Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 5 febrer 1939)

Escriptor de literatura infantil i juvenil. Utilitzà sovint el pseudònim de Jordi Català.

Col·laborà a “La Il·lustració Catalana”, “En Patufet”, “Virolet”, etc.

Escriví contes de la Col·lecció En Patufet, novel·les juvenils sentimentals i El meu poble (1948).

Blanch i Reynalt, Josep

Deixa un comentari

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1 setembre 1888 – 13 setembre 1954)

Músic de cobla i compositor de sardanes. Deixeble de fiscorn de Pau Guanter, estudià composició amb Enric Morera.

Fou membre de la cobla Els Rossinyols, de Castelló d’Empúries, i dirigí la cobla La Principal de Peralada (1915-40).

Va compondre 130 sardanes en la línia de Pep Ventura, que combinen la tècnica i la saba popular. Les més difoses foren La molinera i el músic, La deixaflaires, Tardoral, El que veié la lluna, etc.

Bartomeu i Granell, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 19 novembre 1888 – 1980)

Enginyer i mecenes musical. Durant els anys 1948-58 celebrà a la seva residència (el Jardí dels Tarongers de Pedralbes) concerts i representacions que marcaren una època en el món musical barceloní.

Hom hi féu conèixer obres en primera audició de compositors del país, com La Mérope, de Domènec Terradelles i el Quartet de Pedralbes, de Manuel Blancafort.