(Osuna, Sevilla, Andalusia, 1887 – Barcelona, 1973)
Historiador. Escriví entre d’altres obres El règim senyorial a Olot (1936), Els socarrats de la vall de Bianya (1960), La baronía de Castell-follit (1962), Los primeros condes bisuldunenses (1962), Besalú, comtat pirinenc (Olot 1969), etc, i de diverses col·laboracions a les revistes “Pyrenae” i “Montaña” sobre temes relacionats generalment amb la història medieval de la Garrotxa.
(Sitges, Garraf, 4 juny 1887 – 29 maig 1940)
Poeta. Immergit en el corrent noucentista, publicà De l’hort i de la costa (1913), Poemes del temps (1918), Vendimiari (1921) i Rabins de magrana (1930).
(Sabadell, Vallès Occidental, 4 setembre 1887 – 1 desembre 1895)
Setmanari catalanista, en català.
Els seus principals col·laboradors procedien de la Unió Catalanista i s’integraren més tard a la Lliga de Catalunya, i també alternaven escriptors sabadellencs.
Antoni de Paula Capmany en fou el director.
(Manresa, Bages, 1887 – Barcelona, 1926)
Pediatre. Un dels caps de l’escola de pediatria catalana extrauniversitària.
Dugué a terme una tasca important en el servei de pediatria de la Casa de Maternitat de Barcelona, on creà escola.
El 1936 la Societat Catalana de Pediatria li dedicà uns estudis en homenatge titulats A Joan Casasayas.
(Sant Antoni de Vilamajor, Vallès Oriental, 22 abril 1859 – Barcelona, 2 agost 1887)
Poeta. Estudià dret a Barcelona i concorregué als certàmens promoguts per la Joventut Catòlica de Sabadell els anys 1885 i 1886. Poeta romàntic, seguidor i deixeble de Jacint Verdaguer.
Li foren premiades diverses poesies, com La casa de Sant Josep, La masia, Poncella d’amor i La llengua catalana. La seva obra es conté en La nit de Nadal, ramet poètich (1886) i en el volum Poesies, publicat pòstumament l’any 1888 amb un pròleg de Marià Aguiló.
(Girona, 4 juliol 1848 – Manila, Filipines, 24 setembre 1887)
Compositor. Fill de Joan Carreras i Dagas, del qual fou ajudant quan aquest era mestre director de l’Escola de Cecs de Barcelona.
Introduí millores al sistema Braille per a l’ensenyament musical. Féu una col·lecció de cants i balls populars.
(Malgrat de Mar, Maresme, 31 agost 1887 – San Juan, Puerto Rico, 28 octubre 1956)
Escriptora i traductora.
El 1916 es casà amb Juan Ramón Jiménez, de qui fou secretària i col·laboradora.
Traduí de l’anglès al castellà l’obra literària de Rabindranath Tagore.
(Barcelona, 5 octubre 1846 – Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 30 abril 1887)
Periodista. Fou el segon marquès de Casa Brusi. Fill d’Antoni Brusi i Ferrer, del qual continuà (1878) la seva tasca al capdavant del “Diario de Barcelona”.
Donà completa llibertat ideològica al director, Joan Mañé i Flaquer, home de confiança de la família. Durant la seva època, el diari continuà com el de més difusió a Barcelona, malgrat que en retrocés.
En morir deixà dos fills, però l’administració de l’empresa fou exercida pel seu germà Josep-Antoni fins que la seva filla, Maria Josefa Brusi i Garcia, tercera marquesa de Casa Brusi, restà lliure de la tutoria.
(Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1 gener 1822 – Barcelona, 16 desembre 1887)
Pedagog i matemàtic. Germà de Josep. Professor de matemàtiques (1850) i secretari (1851) i director (1869) de l’Escola de Nàutica de Barcelona.
Dedicat també a la instrucció pública, fou cofundador (1848) i professor de l’Escola Industrial de Barcelona. Membre de l’Acadèmia de Ciències de Barcelona (1866).
S’interessà per problemes d’instrucció popular i participà (1864) en la comissió encarregada de resoldre la crisi fabril del Principat.
Publicà diversos tractats sobre trigonometria i mecànica celeste.
(Torroja del Priorat, Priorat, 16 agost 1887 – Barcelona, 1977)
Escultor imatger. Ha viscut i treballat a Xile, Argentina, EUA i Brasil, país on visqué des del 1955.
Autor de les escultures de la catedral de Jacarèzinho (Paranà, Brasil).
Fou el pare de Valentí i Sixte Blasco i Brugueras.
Dades dels Països Catalans 