Arxiu d'etiquetes: 1887

Almudaina, La -diari-

12 Respostes

(Palma de Mallorca, 31 octubre 1887 – 31 maig 1953)

Diari en castellà. Fundat per iniciativa d’Enric Alzamora i Guillem Sampol, era imprès a la casa Amengual i Muntaner, que aviat en fou propietària. Els seus directors, successivament Joan Lluís Oliver, el seu fill Miquel dels Sants Oliver (1897-1905), Jeroni Amengual i Gaspar Reynés i Amengual li donaren un to moderat.

A més de tractar els temes balears, sobresortí per la secció literària, bilingüe, on col·laboraren bona part dels escriptors insulars.

Es fusionà amb el “Correo de Mallorca” i donà lloc al “Diario de Mallorca”.

Echagüe y Bermingham, Rafael de

Deixa un comentari

(Sant Sebastià, Pais Basc, 1813 – Madrid, 1887)

Militar. Fou capità general de València (1856-57 i 1858-60) i de Catalunya (1865), i fou creat comte del Serrallo.

Fou el pare de Ramón de Echagüe y Méndez-Vigo  (Madrid, 1852 – 1917)  Militar. Lluità en la Tercera Guerra Carlina, en la qual es destacà en la presa de la Pobla de Lillet, fet pel qual fou condecorat i ascendit. Del 1911 al 1913 fou capità general de València.

Dubà i Navas, Miquel

Deixa un comentari

(Catalunya, 1816 – Barcelona, 1887)

Pedagog. Exercí a Barcelona. Publicà diverses obres docents i gaudí de notable prestigi.

És remarcable el seu llibre Instrucción de antropología y pedagogía (1863).

Darder i Rodés, Joan Baptista

1 Resposta

(Barcelona, 1887 – 1944)

Metge pneumòleg. Fill de Francesc Darder i Llimona. Fou el primer a estudiar als Països Catalans el contingut en pol·len i espores de l’aire atmosfèric.

Juntament amb Lluís Sayé i Jacint Reventós i Bordoy dirigí des del 1907 el dispensari antituberculós de l’Hospital Clínic de Barcelona.

Comerma i Vilanova, Josep

Deixa un comentari

(Banyoles, Pla de l’Estany, 17 desembre 1887 – Canet de Mar, Maresme, 1936)

Historiador i eclesiàstic. El seu llibre més important, tot i el seu valor desigual, és el manual Història de la literatura catalana (1923).

Castells i Melcior, Martí

2 Respostes

(Almenar, Segrià, 30 setembre 1813 – Barcelona, 20 abril 1887)

Metge. Exercí a Lleida, on fou soci fundador de la Societat Econòmica d’Amics del País (1834) i de l’Ateneu Lleidatà (1871).

Director en diferents establiments d’aigües minerals a Galícia i a Catalunya, en publicà estudis sobre les d’Alcarràs i de Caldes de Montbui (1883).

Foren fills seus els metges Frederic, Martina, Camil i Rossend Castells i Ballespí.

Cardona i Miret, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 1851 – Ponapé, Filipines, 4 juliol 1887)

Metge. Destacà pels seus treballs d’investigació. Exercí a la marina de guerra espanyola.

Morí a mans dels nadius, quan aquests es revoltaren contra els colonitzadors.

Bastos Ansart, Manuel

Deixa un comentari

(Saragossa, Aragó, 22 juliol 1887 – Barcelona, 21 gener 1973)

Metge traumatòleg. Fou metge militar a la guerra del Marroc (1909) i posteriorment de la família reial.

Professor de patologia i clínica quirúrgica de la universitat de Madrid (1928), fundà la Sociedad Española de Cirugía Ortopédica y Traumatología.

Durant la guerra de 1936-39 fou cirurgià a l’hospital sueco-noruec d’Alcoi i a l’hospital de la Vila Joiosa, a la zona republicana. Acabada la guerra, fou condemnat a dotze anys de presó, però el 1943 pogué establir-se a Barcelona.

És autor de tractats mèdics (Patología quirúrgica, 1932) i d’unes memòries (De las guerras coloniales a la guerra civil, 1969).

Argemí i Casamada, Francesc

Deixa un comentari

(Badalona, Barcelonès, 16 octubre 1822 – 13 gener 1887)

Compositor. Fou organista a Martorell, Badalona i Vinaròs. Dirigí algunes bandes.

És autor de tres simfonies, de música per a banda i de música religiosa.

Gich i Pi, Josep Maria

2 Respostes

(Tivissa, Ribera d’Ebre, 15 novembre 1887 – Barcelona, 2 gener 1957)

Periodista. Es llicencià en dret a la universitat de Barcelona i fou notari de la ciutat.

Dirigí la revista “Catalunya Social” des d’on s’interessà pel corporativisme.

Publicà el recull Vida que passa (1927).