(València, 1 novembre 1880 – desembre 1883)
Publicació mensual. Redactada en castellà, incloïa algunes col·laboracions literàries en català. Hi publicaren molts i importants escriptors de l’època.
Entre els nombrosos articles erudits sobre temes valencians té especial interès una sèrie sobre periòdics valencians de Lluís Tramoyeres.
(Alacant, 15 març 1816 – Madrid, 1883)
Periodista i polític. Col·laborà en el diccionari geogràfic de Pascual Madoz. Progressista, prengué part activa en la política del seu partit (1843-56) i fou diputat a corts.
Fou un dels fundadors de la “Revista de legislación y jurisprudencia” i publicà Manual de desamortización civil y eclesiástica (1856) i altres estudis jurídics. Fundà una editorial amb el seu nom, que s’ha especialitzat en obres de dret.
(Elx, Baix Vinalopó, 30 abril 1883 – Califòrnia, EUA, 26 març 1919)
Escriptor. Es doctorà en dret i en lletres. Des del 1915 ensenyà llengua i literatura castellanes a l’acadèmia militar de West Point, de la qual passà a la universitat de Califòrnia.
És autor de traduccions, contes, les novel·les L’Almanguenà i La oración del huerto (1908) i d’altres escrits menors.
(Alacant, 21 desembre 1883 – 5 febrer 1954)
Escriptor. És autor de l’assaig El espíritu europeo de Larra (1926) i d’un bon nombre d’articles i poesies, en català i en castellà, apareguts en publicacions locals.
(Viena, Àustria, 1883 – Palma de Mallorca, 23 setembre 1963)
Pintor. Arribà a Mallorca com a secretari de l’arxiduc Lluís Salvador el 1907. En esclatar la Primera Guerra Mundial tornà a Àustria. A partir del 1940 tornà a Mallorca.
Pintà a l’oli i es destacà, sobretot, amb l’aquarel·la pintant paisatges i retrats de dones i nens que tingueren molt d’èxit. És un pintor postmodernista, delicat, de color agradable i net.
(Maó, Menorca, 26 juny 1883 – Sevilla, Andalusia, 13 març 1922)
Farmacèutic i químic. Va estudiar a la Universitat de Barcelona. Ensenyà a la universitat de Madrid i fou catedràtic de química a la de Sevilla.
Publicà obres de química i zoologia, com Materiales para las faunas ictiológicas de las Baleares.
(València, 20 agost 1883 – 28 novembre 1947)
Escriptor i periodista. Germà d’Enric. Capdavanter del valencianisme catalanista, promogué els setmanaris “El Crit de la Pàtria” i “Renaixement”.
Dirigí el “Diari de Sabadell” i “La Publicitat”, i, retornat a València, fundà la revista, “La República de les Lletres”.
La seva poesia –Cordes vibrants (1910), Himnes i poemes (1916), Cançons valencianes (1929) i Guerra, victòria, demà (1938)- té un to civil, emotiu i de vegades popular.
Signava molt sovint amb el nom de Miquel Duran de València.
(València, 12 març 1842 – Madrid, 22 juliol 1920)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. Residí a Roma, Madrid i París. Acadèmic de San Fernando, a Madrid.
Pintor brillant de petits quadres d’ambient històric, retratista esplèndid i dibuixant excepcional, posà de manifest un gran domini del color i la tècnica.
Té obra arreu del món, com L’últim dia de Sagunt, L’expulsió dels moriscs, L’arribada de Colom a Barcelona, Santa Clara (Museu de Belles Arts de València) o La meva mare (Hispanic Society de Nova York).
Fou el pare de Robert Domingo i Fallola (París, França, 1883 – Madrid, 1956) Pintor. Els seus quadres reflecteixen sovint el moviment de ramats i de cavalls. Són notables Ramat i Càrrega, al Museu de València.
(València, 1883 – 6 març 1939)
Diari. Fou el segon i reeixit intent de Manuel Maria de Santana, propietari de “La Correspondencia de España” (de Madrid), de tenir un periòdic a València. De caire conservador, es destacà per l’afany informatiu, amb quatre edicions diàries.
Comprat pel partit Unió Valencianista (maig 1918), augmentà el to regionalista i dugué a terme campanyes autonomistes. Després entrà en decadència i fou un diari favorable a Primo de Rivera durant la dictadura, i republicà a partir del 1930.
Fou controlat per la UGT a partir de juliol de 1936.
(València, 22 desembre 1883 – 7 juny 1884)
Setmanari obrer en prosa i en vers d’orientació anarquista. Publicà 25 números, sota la direcció de Joaquim Payà.
Inicialment escrit en català, a partir del tercer número fou bilingüe.
D’estil directe i revolucionari, va ésser multat diverses vegades fins que fou suspès.
Era distribuït pel País Valencià i per Catalunya.
Dades dels Països Catalans 