Arxiu d'etiquetes: 1881

Roger i Crosa, Miquel

1 Resposta

(Palamós, Baix Empordà, 22 abril 1881 – 27 juliol 1953)

Escriptor i compositor. Germà de Martí.

Començà a col·laborar amb narracions a “La Ilustració Catalana” i el 1914 fundà a Palamós la revista “Marinada”, que dirigí. i l’orfeó “L’Ocellada”.

Publicà moltes novel·les de caire romàntic i renaixentista: La pera de plata (1905), La ratxada (1907), Vida triomfant (1911), Mala llavor (1914), La dissort (1916), La llar de les grandeses (1917), Empordaneses (1920), Bon vent i barca nova (1924), De mort a vida (1925), El martiri d’un apotecari (1926) i El gran rei (1907).

És autor també de la comèdia La segona volta (1934), del llibre de poemes Costa Brava. Palamós (1953).

Assolí èxit popular a través d’algunes sardanes.

Maluquer i Nicolau, Salvador

(Barcelona, 22 gener 1881 – 21 març 1955)

Advocat i naturalista. Fill de Joan Maluquer i Viladot i germà de Joaquim i de Josep. Membre fundador de la Institució Catalana d’Història Natural, que presidí el 1910.

Ha publicat diverses obres d’ensenyament i de divulgació científica: L’aquari d’aigua dolça (1918), Llibre de la natura (1932) i El microscopi (1936).

En reconeixement de la seva tasca entomològica, i en commemoració del centenari del seu naixement, la Societat Catalana de Lepidopterologia li dedicà el quart volum de la seva publicació “Treballs” (1981).

Gelpí i Blanco, Joan

1 Resposta

(Barcelona, 1881 – 1971)

Enginyer. Fill de Joan Gelpí i Jofre.

Publicà Pluviometría y aforos (1933) i Lecciones de termicodinámica (1953) i fou professor de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona.

Gaya i Cendra, Josep

Deixa un comentari

(Montblanc, Conca de Barberà, 1881 – Lleida, 1922)

Eclesiàstic i publicista. Doctor en teologia i remarcable predicador.

Fou canonge magistral de Tortosa (1907) i canonge arxiver de Lleida (1908), on desplegà la seva activitat com a ordenador de l’arxiu i desvetllà, amb conferències i articles, l’interès per l’abandonada Seu Vella a partir de l’any 1913.

Garcia i Falgàs, Lluís

1 Resposta

(València, 21 octubre 1881 – Barcelona, 26 maig 1954)

Dibuixant i exlibrista. Estudià gravat a París amb André Lambert.

Amb el pseudònim de Falgàs, del 1908 al 1910, féu dibuixos d’humor per a “El Diluvio Ilustrado” i “L’Esquella de la Torratxa”.

Però sobretot destacà com a exlibrista, activitat per la qual obtingué diferents premis internacionals i fundà la revista “Pro Ex-Libris” (1920-21). L’any 1921 li fou organitzada una exposició personal a Brussel·les.

Il·lustrà diverses obres.

Fremont i Verdier, Elvira

Deixa un comentari

(Barcelona, 29 agost 1881 – 19 novembre 1956)

Actriu. Dedicada des de molt jove al teatre català, es consagrà l’any 1897 amb el paper de Nuri de Terra Baixa d’Àngel Guimerà.

Va treballar, com a dama jove, al teatre Romea, al Novetats (1909), a Eldorado (1912), on estrenà Flors de cingle, d’Ignasi Iglésias, i a l’Espanyol (1912-14). Del 1917 al 1931 formà part de la companyia del Teatre Català (Romea).

L’any 1946 participà en la represa del teatre català en El prestigi dels morts, de Josep M. de Sagarra.

Folch i Capdevila, Rafael

4 Respostes

(Barcelona, 25 novembre 1881 – 15 octubre 1961)

Polític i escriptor. Es llicencià en dret, pertangué a la Unió Socialista de Catalunya i col·laborà a “Justícia Social-Octubre”. Dirigí la revista “Vida Nova” (1902-03).

Publicà poesia (Visions meves, 1910; Poemes de la Guerra Gran, 1921) i també el Vocabulari jurídic català (1934) i els llibrets 34 regles per escriure correctament la llengua catalana (1931), sovint reeditat, Tots els verbs catalans (1953) i Gramàtica popular de la llengua catalana (1953).

Fou el pare d’Albert i de Jordi Folch i Pi.

Folch i Andreu, Rafael

Deixa un comentari

(Montblanc, Conca de Barberà, 28 abril 1881 – Madrid, 26 novembre 1960)

Farmacèutic. El 1911 s’establí a Madrid, on era preparador químic de l’Estació Agronòmica de l’Institut Agrícola Alfons XIII des del 1914, el 1915 obtingué la càtedra d’història de la farmàcia a la universitat.

Fou president de la Unión Farmacéutica Nacional, fundador del Museu de la Farmàcia de Madrid i membre de diverses acadèmies, entre les quals la Internacional d’Història de la Farmàcia, de l’Haia.

És autor de diverses obres sobre història de la farmàcia.

Flò i Guitart, Eduard

Deixa un comentari

(Badalona, Barcelonès, 8 desembre 1881 – Barcelona, 13 abril 1958)

Pintor. Estudià a Llotja i viatjà pensionat a Roma i a París. Es consagrà com a retratista i com a tal desenvolupà una activitat molt profusa. Els seus retrats s’inscriuen dins d’un corrent naturalista influït per Antoni Caba.

Exercí la docència a la seva pròpia acadèmia, primerament establerta a Badalona (1906-14) i després traslladada a Barcelona. Féu exposicions individuals a la Sala Parés i concorregué a certàmens oficials.

Ell mateix contribuí a l’organització de les exposicions de belles arts que es feren a Badalona els anys quaranta.

Més esporàdicament tractà el paisatge, la pintura religiosa i l’escena costumista.

Figueras i Vila, Joan

Deixa un comentari

(Girona, 15 juliol 1829 – Madrid, 28 desembre 1881)

Escultor. Féu els seus estudis a Barcelona i a l’Academia de San Fernando de Madrid, on li va ésser concedida una pensió per anar a Roma.

Les seves obres van ésser premiades diverses vegades en exposicions nacionals.

És autor, entre altres obres, del monument a Calderón de la Barca (Madrid) i de nombrosos retrats.