(València, 25 novembre 1815 – 14 agost 1878)
Arquitecte. Representant d’un neoclassicisme sobri i acadèmic.
És l’autor de nombrosos edificis entre els quals sobresurt la plaça de toros de València (1850-59), en la qual renuncià al típic estil mudèjar per donar-li tota la monumentalitat i dignitat de les obres clàssiques. És autor també del Teatre Principal de València i de l’Asil Romero, entre d’altres obres.
Fou el pare del pintor Rafael Monleon i Torres.
(Alacant, 1878 – 1953)
Escriptor. Era metge. Publicà un llibre d’assaigs moralitzants titulat Del corazón a los labios (1948).
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1814 – Barcelona, 1878)
Metge. Escriví algunes obres professionals.
(València, 9 març 1878 – Lloret de Mar, Selva, 18 agost 1944)
Metge i polític. Fill d’Amali Gimeno i Cabañas.
Fou professor de medicina a Barcelona i a Madrid i diputat a corts per Llíria i Sagunt.
(València, 1878 – 1937)
Erudit. Fou arxiver a Tarragona i a València i secretari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, on dirigí la revista “Archivo de Arte Valenciano”.
Col·laborà assíduament al “Diario de Valencia” i publicà treballs sobre la inquisició i sobre qüestions artístiques i literàries, com El cervantismo en Valencia (1924).
(Alacant, 1878 – 1943)
Escriptor. Fou crític teatral, amb el pseudònim d’Aristarco, del diari “El Día” d’Alacant.
És autor de la novel·la Cap d’estopa (1902), d’alguns contes del recull Risas y lábrimas, i d’obres de teatre i sarsueles diverses, algunes en col·laboració amb Abelard Teruel.
(Benlloc, Plana Alta, 28 abril 1878 – Castelló de la Plana, 5 març 1953)
Guitarrista, compositor i pedagog. Deixeble de Francesc Tàrrega.
Féu una carrera brillant de concertista i escriví i publicà obres originals per a guitarra i transcripcions per a aquest instrument, com Método de guitarra (1921).
Empresonat després de la guerra civil, a la presó va compondre l’obra Balada (1947).
(València, 21 febrer 1817 – 15 desembre 1878)
Pintor. Es dedicà preferentment a la decoració de cases i de palaus (com els de Josep Campo, el marquès de Dosaigües i el comte de l’Alcúdia); també decorà la parròquia dels Sants Joans i, al tremp, l’asil i la casa de la vila de Carcaixent.
Conreà també l’escenografia, en el desaparegut Teatre Apolo i en d’altres, també de València.
Bernat Fàbregues i Sintes (Maó, Menorca, 1838 – 1910) Impressor, director i propietari de diaris. Propietari dels diaris “El Menorquín” (1869-74) i “El Pueblo” (1892-94) i dels setmanaris “La Locomotora” (1871-72) i “El Volcán” (1872). Publicà Lo llibre dels glosats (1867), recull de glosats i goigs populars, i Biblioteca de autores menorquines.
Salvador Fàbregues i Sintes (Maó, Menorca, 1841 – 1913) Gramàtic. Autor d’una gramàtica o diccionari menorquí en castellà (1902).
Pau Fàbregues i Sintes (Maó, Menorca, 1836 – 1920) Actor i autor teatral. Escriví diversos sainets populars de costums: Ses trapasses d’en Pelaio o ses mones de sa cala (1889), Adoración de los Reyes Magos, Entremès de ses flassades, i col·laborà en la segona part de Dony Pere Singlar (1882; segona part, 1884), del seu fill:
(Banyuls de la Marenda, Rosselló, 28 gener 1878 – Niça, França, 5 setembre 1956)
Polític i novel·lista. Prengué com a escriptor el pseudònim de Jean de la Hire.
Fou periodista a París, fundà el diari “Le Catalan” i participà en la vida política del Rosselló. Era republicà socialista.
Escriví Le nyctalope i La roue fulgurante, novel·les d’anticipació, i A l’ombre de lord Byron, evocació novel·lada del poeta.
Dades dels Països Catalans 