Arxiu d'etiquetes: 1876

Gay i Forner, Vicent

(Almussafes, Ribera Baixa, 8 desembre 1876 – Madrid, 4 desembre 1949)

Publicista i polític. Catedràtic d’economia política a Valladolid i a Madrid.

Publicà cròniques i comentaris sobre l’Amèrica Llatina, com Impresiones de la América española (1915), i estudis de tema polític i econòmic, com El imperialismo y la guerra europea (1915).

D’ideologia conservadora, col·laborà amb la Dictadura de Primo de Rivera i fou el primer delegat de premsa del govern del general Franco en esclatar la guerra civil.

Garcia i Anton, Ramon

(Relleu, Marina Baixa, 1797 – Tuy, Galícia, 1876)

Prelat. Fou frare jerònim. Ocupà la rectoria del seminari de València. Rebé el nomenament de capellà d’honor de la reina Isabel II de Borbó. El 1864 era ja bisbe de Tuy.

Deixà nombrosos escrits, principalment sermons i oracions fúnebres.

Galmés i Sanxo, Salvador

(Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca, 9 març 1876 – 25 abril 1951)

Erudit i narrador. Des del 1894 estudià la carrera eclesiàstica al seminari de Mallorca, i fou ordenat sacerdot el 1904, any en que cursà estudis lliures a la facultat de dret de Barcelona, on es llicencià el 1907.

Cap al 1911 començà a treballar per a la comissió editora de les Obres de Ramon Llull, i aviat n’assumí tota la responsabilitat, cosa que li costà un llarg i enutjós plet amb Antoni M. Alcover (1919-23). Pràcticament tot sol, transcriví i prologà els volums V-XX (1911-38) i, encara, tingué cura de l’edició del Llibre de meravelles (1931-34) i del Blanquerna (1934-54) a la col·lecció “Els Nostres Clàssics”.

Escriví una Vida compensiosa del beat Ramon Llull (1915), un excel·lent estudi sobre el Dinamisme de Ramon Llull. Traduí i prologà per a la Fundació Bernat Metge D’agricultura, de Cató (1927), Del camp, de Varró (1928), i De l’orador, de Ciceró (1929-33).

La seva tasca d’erudit no li permeté de dedicar-se prou a la seva vocació d’escriptor adscrit a l’anomenat naturalisme rural. Deixà només la contarella primerenca Flor de card (1911) i les magnífiques narracions recollides pòstumament a Novel·letes rurals (1953) i Quadrets i pinzellades (1956).

Fivaller i de Vélez, Josep Maria de

(Catalunya, segle XIX – 1876)

Enginyer. Destacà pels seus estudis agronòmics.

Ferrocarrils de Mallorca, Companyia dels

(Mallorca, 1876 – 1951)

Societat. Creada en fusionar-se les empreses britàniques The Majorca Railway Co Ltd (1872) i Majorca Central & South Eastern Railway Co Ltd, per tal de construir i explotar la xarxa ferroviària de 216,5 km, a l’illa de Mallorca.

El 1951 va passar a dependre de la companyia estatal FEVE, que més tard va clausurar algunes línies de la xarxa.

Dalbiez, Víctor

(Cornellà de Conflent, Conflent, 23 juny 1876 – Pavillons-sous-Bois, Illa de França, 29 abril 1954)

Polític radical socialista. Col·laborà al diari “La Montagne” (1905-12); fou cofundador de “Le Cri Catalan” (1907), conseller general del 1909 al 1931 i president del consell general del departament dels Pirineus Orientals del 1927 al 1929.

Diputat al parlament francès del 1910 al 1919 i el 1924, any que esdevingué ministre de les regions alliberades, fou senador (1927) i membre de la comissió d’afers estrangers, i maire de Perpinyà (1929-35).

Durant la Primera Guerra Mundial féu votar una llei (llei Dalbiez) que assegurà un repartiment millor i més just dels homes mobilitzats.

Codet, Lluís

(Perpinyà, 8 octubre 1876 – Le Havre, Normandia, França, 27 desembre 1914)

Escriptor. Fou diputat de l’Alta Viena el 1909. Morí al front de Flandes durant la Primera Guerra Mundial.

És autor de diverses novel·les i poemes i del llibre Images de Majorque (1925).

Burriel i Garcia Polavieja, Facund

(València, 1876 – 1933)

Polític. Fill de Facund Burriel i Guillem.

Milità en els partits conservadors de Silvela, Maura i Sánchez Guerra, i representà la província de València al senat.

Fou president de Lo Rat Penat (1927-28).

Bisbal i Barceló, Llorenç

(Alcúdia de Mallorca, Mallorca, 1 agost 1876 – Palma de Mallorca, 22 febrer 1935)

Dirigent obrerista i polític. Sabater d’ofici, fou un dels màxims lluitadors obrers de Mallorca. De formació autodidàctica -fou analfabet fins als 19 anys-, les predicacions de dirigents socialistes el feren membre del PSOE, partit del qual fou vocal del comitè nacional.

Col·laborà activament al setmanari “El Obrero Balear” (1901-36) i fou el fundador de la UGT de Balears (1925) i president de la Federació Socialista Balear (1932). Fou també regidor (1917-22) de Palma de Mallorca i organitzà l’abastament de la ciutat. De nou regidor (1931), es preocupà pel problema de l’atur forçós.

Bibiloni i Llaneres, Jeroni

(Palma de Mallorca, 1802 – 1876)

Escriptor franciscà. Catedràtic de la Universitat Literària de Mallorca (1826) i professor d’humanitats castellanes a l’Institut Balear (1835). Ajudà Joan Gamundí a ordenar la Biblioteca Pública de Palma de Mallorca.

És autor de l’opuscle Cristiano-socialistas (1848), d’Explicaciones que en descargo de su conciencia y rectificación de sus ideas presentó el autor del folleto cristiano-socialista al Ilm. Don Rafael Manco, obispo entonces de la diócesis de Mallorca (1855) i de diversos sermons i discursos.