(Barcelona, 30 gener 1872 – 15 febrer 1933)
Pintor. Fou pensionat a París i a Madrid per la diputació de Barcelona.
Conreà, preferentment, el retrat i la pintura de gènere, sempre dins un academicisme de tipus moderat.
És autor d’importants murals, així com dels cartons per a tapissos de l’escala d’honor de l’ajuntament de Barcelona.
Fou el pare de Lluís Mestres i Brunet.
(Màlaga, Andalusia, 13 abril 1811 – Barcelona, 9 setembre 1872)
Cirurgià. Es llicencià en medicina a Madrid, i ingressà a la sanitat militar.
Fou destinat a l’hospital militar de Barcelona, i el 1844 fou nomenat catedràtic d’anatomia d’aquesta ciutat.
President de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, creà, amb Joan Giné, “El Compilador Médico” (1865).
Publicà Estudios clínicos de cirugía (1847).
(Almenara, Urgell, 1785 – Agramunt, Urgell, 1872)
Militar i músic. Compongué himnes i marxes militars que obtingueren una gran difusió.
Publicà un Diccionario enciclopédico de la música (1859), amb dades i exemples musicals de gran interès.
(Granollers, Vallès Oriental, 1872 – Barcelona, 25 abril 1934)
Escriptor i agrònom. Fill de Marià Maspons i Labrós i germà de Pere. El 1900 fou processat per activitats catalanistes, però fou absolt.
Fou un dels fundadors de la Cambra Agrícola del Vallès; actuà com a secretari de la Federació Agrícola Catalano-Balear (1906-08) i de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre.
Dirigí la càtedra ambulant de formació agrícola Pere Grau del 1907 al 1912. Des del 1901 dirigí la coneguda Fulla Agrícola de “La Veu de Catalunya”.
Fou un brillant historiador de l’agricultura catalana des de les pàgines de la Geografia de Catalunya, dirigida per F. Carreras i Candi; publicà, a més, alguns opuscles, com El ball de les gitanes en el Vallès (1907).
Un grup d’escriptors de Granollers han creat un premi sobre temes comarcals que en porta el nom.
Es desconeixen les circumstàncies de la seva mort.
(l’Escala, Alt Empordà, 1837 – Madrid, 1872)
Advocat i polític. Fill de Francesc Maranges i Juli. Excavador a Empúries, descobrí el mosaic del sacrifici d’Ifigènia.
Delegat per Girona al comitè central del partit progressista (1866). És autor d’una declaració dels drets humans, encarregada per la Junta Revolucionària del 1868, base de l’article primer de la Constitució del 1869.
Catedràtic de dret romà a la Universitat de Madrid des del 1870. Un recull dels seus escrits és Estudios jurídicos (1878), editat pòstumament per Giner de los Ríos.
(Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 4 març 1872 – Barcelona, 7 octubre 1912)
Pianista i compositor. Deixeble de Joan Baptista Pujol, amplià els seus coneixements al conservatori de París, on guanyà el primer premi de piano.
Inicià la carrera internacional l’any 1905, amb una gira per l’Amèrica del Nord.
Compongué la suite simfònica Impresiones de España, un trio de cambra i nombroses obres pianístiques.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 23 octubre 1820 – Barcelona, 23 abril 1872)
Filòsof. Va estudiar filosofia i dret a la Universitat de Barcelona, on poc després i fins a la mort va ocupar la càtedra de metafísica i va crear escola.
Va publicar Sobre el desarrollo del pensamiento filosófico (1855). Pòstumament, el 1920, la Universitat va editar Lecciones de filosofía, a partir d’apunts presos a les seves classes.
Seguidor de l’escola escocesa i màxim representant de l’Escola de Barcelona, el filòsof exercí una forta influència en Milà i Fontanals i Menéndez y Pelayo, entre altres.
(Lleida, 1872 – Barcelona, 9 maig 1914)
Enginyer industrial. Fou catedràtic de mecànica industrial i hidràulica a l’Escola d’Enginyers de Barcelona, des del 1899. Fou pensionat per a estudiar a Alemanya (1905-06).
Són notables els seus estudis sobre turbines, en especial pel que fa a l’aplicació d’aquestes a la navegació.
(Barcelona, 15 gener 1872 – 30 novembre 1878)
Societat fundada per cinc estudiants de medicina, per tal d’aplicar el mètode experimental a l’estudi de la medicina. S’hi feien pràctiques de fisiologia i de vivisecció.
Es fusionà amb l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, i constituïren l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1863 – 1872)
Entitat creada pel Gremi de Fabricants de Sabadell. Destinat a la realització de la política proteccionista.
Entre les seves activitats figuraren cursos d’ensenyament econòmic, mercantil i industrial (1863-65) i la publicació del periòdic “El Eco del Vallés”.
Dades dels Països Catalans 