Arxiu d'etiquetes: 1872

Figueras i Bolívar, Agustí

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1872 – 19 desembre 1947)

Compositor de sardanes, la més coneguda de les quals és Una nit a Font-Calvari.

Commeleran i Vallhonrat, Pere

(Barcelona, 1872 – Catalunya, segle XX)

Pintor. Es dedicà sobretot a l’escenografia i a la il·lustració de llibres.

Casals i Moles, Enric

(Catalunya, 1872 – segle XX)

Actor. Era el pare de l’actriu Assumpció Casals i Rovira.

Fou una de les figures més prestigioses de l’escena catalana.

Buxareu i de Síria, Pere

(Barcelona, 1872 – abans 1925)

Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Col·laborà amb els seus dibuixos al setmanari “La Barretina”.

També treballà com a periodista, escrivint al diari “La Veu de Catalunya”.

Morí en un accident ferroviari.

Balasch i Mateu, Mateu

(Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1872 – Barcelona, 1936)

Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, i fou pensionat per l’Ajuntament barceloní a París i a Roma.

Féu llargues estades de treball a Itàlia i Suïssa, i realitzà algunes obres a Buenos Aires, l’Havana i Nova York.

Conreà principalment la pintura de paisatge.

Babiloni i de Castro, Manuel

(Barcelona, 25 novembre 1831 – 11 febrer 1872)

Pintor. Desenvolupà una gran activitat com a escenògraf, treballant per als teatres barcelonins.

També es presentà en algunes ocasions com a cantant.

Ateneu Català

(Barcelona, 1860 – 1872)

Associació. El 1872 prengué el nom d’Ateneu Barcelonès, després de la seva fusió amb el Casino Mercantil Barcelonès.

Rocafort i Sansó, Ceferí

(la Pobla de Segur, Pallars Jussà, 6 setembre 1872 – Barcelona, 5 setembre 1917)

Geògraf, arqueòleg i historiador. Juntament amb Juli Soler descobriren el conjunt d’art rupestre de la Roca dels Moros, al Cogul (Garrigues), les quals donà a conèixer per articles i conferències.

Fou membre del Centre Excursionista de Catalunya, on desenvolupà una intensa activitat i en el Butlletí del qual col·laborà, així com en la Geografia de Catalunya de Carreras i Candi, de la qual féu el volum de la província de Lleida.

Una altra obra seva és España regional.

Morera i Franco, Maria

(Barcelona, 12 febrer 1872 – 3 abril 1954)

Actriu. Filla de Josep Agustí Morera i Font (Vinaròs, Baix Maestrat, 1826 – Barcelona, 1886), que fou actor i director teatral.

Debutà als sis anys i al llarg de la seva carrera va treballar en les millors companyies del teatre català i es va especialitzar en papers característics.

Va interpretar obres d’Àngel Guimerà, Ignasi Iglésias i Josep Maria de Sagarra, entre altres. Dels seus èxits es destaca La reina vella de Guimerà.

Foren germanes seves:

  • Elvira Morera i Franco  (Barcelona, segle XIX – 1903)  Actriu. Treballà com a primera actriu, durant sis anys, al teatre Olimpia. Després actuà amb Carlota de Mena, Enric Borràs i Miquel Rojas.
  • Josepa Morera i Franco  (Barcelona, segle XIX – 1908)  Actriu. Es retirà al casar-se als vint-i-sis anys. Després tornà al teatre com a actriu de caràcter. Al temps de la seva mort pertanyia a la companyia de Miquel Rojas.

Monsalvatje i Fossas, Josep

(Olot, Garrotxa, 23 març 1856 – Figueres, Alt Empordà, 14 gener 1937)

Col·leccionista. Germà de Francesc.

Reuní més de vint-i-cinc mil ex-libris i fou president de la Unión Ibérica de Ex libris.

Un altre germà seu fou Jordi Monsalvatje i Fossas  (Olot, Garrotxa, 1872 – Figueres, Alt Empordà, 1922)  Banquer. Inicià el 1904 la seva col·lecció d’ex-libris, que assoliria més de 15.000 mostres. Publicà diversos articles sobre la seva especialitat.