(València, 28 setembre 1871 – 5 novembre 1946)
Marí i polític. El 1928 obtingué el grau d’almirall. Creà l’Escola de Guerra Naval (1925) i en fou director (1925-28); ocupà també el càrrec de cap d’estat major de la flota (1929).
D’idees tímidament liberals, formà part del govern (1930-31) que el general Berenguer constituí a la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera, en la qual fou ministre de marina.
(Alacant, 3 desembre 1830 – Madrid, 2 gener 1871)
Periodista i polític. Milità en el partit progressista i intervingué activament en el periodisme alacantí del seu temps.
Exiliat el 1866, tornà per instal·lar-se a Madrid, on dirigí el diari “La Iberia”.
Prengué part en la revolució del 1868, fou diputat per Alacant a les corts constituents (1869) i fou partidari d’Amadeu I de Savoia.
(València, 12 febrer 1871 – 29 febrer 1944)
Escultor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles, on després en seria professor.
Són notables algunes de les seves obres per a mausoleus del cementiri de València.
(Saragossa, Aragó, 3 febrer 1871 – València, 30 març 1937)
Militar. Deixà inèdita una Historia de Cataluña.
(Palma de Mallorca, 1804 – 1871)
Pintor i dibuixant. Considerat un dels millors retratistes mallorquins del segle XIX. S’adaptà als més diversos estils. Deixeble de Guillem Ferrer.
Conreà la pintura mural i, sobretot, el retrat, com els del seu fill i dels bisbes de Mallorca Rafael Manso i Miquel Salvà. És autor d’una gran quantitat de còpies de teles famoses.
Demostrà bones condicions d’escenògraf amb el seu pessebre de figures retallades.
(Felanitx, Mallorca, 16 setembre 1871 – 13 febrer 1959)
Historiador. Exercí el ministeri sacerdotal a Felanitx, al Brasil i a l’Argentina.
És autor d’una Història de Felanitx (1921-48) en sis volums i d’altres opuscles sobre la història d’aquesta població.
Instituí una fundació cultural que duu el seu nom.
(Pego, Marina Alta, 1871 – València, 1954)
Advocat i polític. Milità a les files republicanes, aconseguí d’ésser un dels homes significatius del blasquisme moderat i defensà les tendències d’Azzati, que propugnava per al seu grup una actitud “autonomista” respecte al partit radical lerrouxista.
Fou diputat provincial, diputat a les corts i alcalde de València (1914). Fou també president del consell d’administració de la companyia Trasmediterrània, president de la Unió Naval del Llevant, de la Cambra Agrícola i de la Federació Nacional d’Agricultors Arrossers.
(València, 17 abril 1871 – 8 juny 1871)
Setmanari satíric. Aparegueren deu números, els dos últims en castellà. Dirigit per Enric Martí i Franc, fou el primer setmanari d’ideologia carlina, escrit en llengua catalana, que aparegué al País Valencià.
El seu legitimisme i el seu integrisme es traduïren en atacs contra el rei Amadeu I i contra certs “espectacles immorals”, que provocaren diversos processos, així com la curta durada del periòdic.
(Barcelona, 1871 – 1931)
Pintor que conreà el retrat i el paisatge.
Dades dels Països Catalans 