Arxiu d'etiquetes: 1871

Barral i Pastor, Joan

(Pego, Marina Alta, 1871 – València, 1954)

Advocat i polític. Milità a les files republicanes, aconseguí d’ésser un dels homes significatius del blasquisme moderat i defensà les tendències d’Azzati, que propugnava per al seu grup una actitud “autonomista” respecte al partit radical lerrouxista.

Fou diputat provincial, diputat a les corts i alcalde de València (1914). Fou també president del consell d’administració de la companyia Trasmediterrània, president de la Unió Naval del Llevant, de la Cambra Agrícola i de la Federació Nacional d’Agricultors Arrossers.

Ametralladora Carlista, L’

(València, 17 abril 1871 – 8 juny 1871)

Setmanari satíric. Aparegueren deu números, els dos últims en castellà. Dirigit per Enric Martí i Franc, fou el primer setmanari d’ideologia carlina, escrit en llengua catalana, que aparegué al País Valencià.

El seu legitimisme i el seu integrisme es traduïren en atacs contra el rei Amadeu I i contra certs “espectacles immorals”, que provocaren diversos processos, així com la curta durada del periòdic.

Aguilar, Antoni

(Barcelona, 1871 – 1931)

Pintor que conreà el retrat i el paisatge.

Minguell i Tey -germans-

Eduard Minguell i Tey  (Catalunya, segle XIX)  Escriptor. Era advocat. El 1867 publicà el volum Hojas de álbum, que conté dues obres de teatre i un recull poètic. També és autor de l’estudi Mímica dramática (1888).

Emili Minguell i Tey  (Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1871)  Cantant. Era advocat. Obtingué bons èxits com a baix.

Mercadé i Martí, Josep

(Reus, Baix Camp, 8 juliol 1871 – 4 abril 1902)

Escriptor. Fou poeta remarcable, incorporat a la Renaixença catalana al seu període de renovació i consolidació.

Les seves composicions han restat esparses.

Huguet i Salat, Josefina

(Barcelona, 21 setembre 1871 – 10 novembre 1950)

Soprano. Es presentà al públic al Liceu de Barcelona amb Carmen (1888) i a la Scala de Milà el 1896.

Obtingué grans èxits a diversos escenaris d’Europa i Amèrica fins a l’any 1915. Gravà nombroses òperes.

Font i Josep, Joaquim

(Girona, 1842 – 1871)

Escriptor. És autor d’opuscles diversos, escrits en castellà.

Fou catedràtic de matemàtiques a l’institut de Figueres i al de Girona.

Fages i de Perramon, Carles

(Figueres, Alt Empordà, 24 gener 1843 – 25 abril 1932)

Jurista i banquer. Fill de Narcís Fages i de Romà. Fundà i dirigí la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de l’Empordà i la revista “El Ampurdán” (1849-85).

Fou el pare de:

Xavier Fages i de Climent  (Figueres, Alt Empordà, 1871 – 23 maig 1946)  Advocat i escriptor. És autor de nombrosos escrits a la premsa catòlica i d’alguns llibres com Propaganda católica (1908) i Política de Balmes (1912).

Ignasi Fages i de Climent  (Figueres, Alt Empordà, 1874 – 1930)  Advocat. Dedicat als estudis agraris, ha publicat llibres com Las colonias agrícolas (1916). Fou el pare de l’escriptor Carles Fages i de Climent.

Escolà i Argilaga, Antoni

(Barcelona, 1871 – Reus, Baix Camp, 1961)

Escriptor i dibuixant. Fou deixeble de Pere Borrell. Publicà en castellà dues novel·les.

Col·laborà com a poeta i il·lustrador a diverses publicacions, especialment catòliques.

Domingo i Peris, Manuel

(València, 1871 – Barcelona, 1948)

Escultor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Fou director de l’Institut Cristià a les Arts Decoratives, a Barcelona.

Es distingí com a imatger notable. Guanyà premis importants a diversos països.