(Abando, Bilbao, País Basc, 1865 – Pedernales, República Dominicana, 1903)
Polític nacionalista basc. En 1883-88 estudià a Barcelona part de la carrera de dret.
L’elecció de Barcelona (el País Basc no tenia universitat) fou motivada, sens dubte, per raons d’afinitat amb el moviment catalanista, la influència del qual en el pensament d’Arana no ha estat objecte de prou atenció per part dels historiadors.
(Barcelona, 12 abril 1865 – 30 juliol 1914)
Excursionista i enginyer. Fou un dels grans animadors del Centre Excursionista de Catalunya.
Donà a conèixer el Pirineu central, i especialment el massís de la Maladeta. Creà i mantingué a expenses seves l’estació meteorològica de Viella i publicà la completíssima guia La Vall d’Aran (1906, reeditada el 1933). Donà a conèixer les pintures rupestres del Cogul (1908).
Elegit president del Centre Excursionista de Catalunya (1913), refusà el càrrec i es dedicà a projectar el refugi de la Renclusa i a impulsar-ne les obres de construcció (1914).
Fou també fotògraf remarcable, especialment per les seves fotografies panoràmiques. Hom l’ha considerat un dels iniciadors de l’excursionisme d’alta muntanya.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 10 novembre 1865 – Lloret de Mar, Selva, 18 novembre 1938)
Pintor i dibuixant humorístic. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Inicialment pintà a l’oli, però des del 1896 adoptà l’aquarel·la, procediment en el qual excel·lí. Els seus paisatges i marines de Montserrat, Mallorca, Eivissa i la Costa Brava (una sèrie sobre aquesta última fou presentada amb la denominació de Catalunya grega) li donaren fama internacional.
Com a dibuixant i il·lustrador col·laborà als setmanaris barcelonins “Cu-cut!” i “En Patufet”, on publicà gran part de la seva obra.
Animà moltes pàgines de les obres de Folch i Torres i molts llibres de contes infantils.
(Barcelona, 1865 – 28 gener 1938)
Pintor. Viatjà per França, Itàlia, Bèlgica i el nord d’Àfrica. concorregué a diverses exposicions oficials barcelonines (1907, 1911, 1918, 1919) i a la universitat de Brussel·les del 1910.
Pintor de gènere i sobretot de paisatge, hi ha obra seva al Museu d’Art Modern de Barcelona.
(Barcelona, 27 setembre 1865 – 1908)
Pintor i crític d’art. Germà d’Oleguer. Format a l’Escola de Llotja, anà becat a París.
Exposà repetidament a Barcelona i París. Assajà diversos estils.
Com a crític col·laborà a “La Renaixença” i, especialment, a “Joventut”.
Fou el pare del pintor i escriptor Albert Junyent i Quinquer.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 30 juliol 1781 – Guadalajara, Castella, 2 desembre 1865)
Metge. Estudià filosofia al Seminari Tridentí de Barcelona i medicina a la Universitat de Cervera, on es doctorà el 1805.
Dos anys més tard guanyà la càtedra de matèria mèdica, terapèutica i higiene; passà a exercir la càtedra de medicina interna a l’Escola de Barcelona i de Madrid.
Exercí l’ensenyament durant cinquanta-cinc anys, i publicà més de 40 obres i opuscles.
Fou director i degà de l’Escola de Medicina de Barcelona, i diputat a les corts (1820-21).
Publicà Elemento therapiae generalis ad usum academicum (1826) i De los viajes médicos (1844).
(Amposta, Montsià, 4 març 1865 – Madrid, 8 agost 1936)
Pedagog. Director del col·legi de sords-muts i de cecs de Madrid.
Escriví, entre altres, Historia de la enseñanza de la palabra a los sordomudos en España (1910) i Profesiones a que pueden dedicarse los sordomudos según su estado intelectual y su posición social (1911).
(Igualada, Anoia, 1801 – 1865)
Industrial i polític. Alcalde d’Igualada. Fill d’Antoni Godó i Domingo, i germà de Leopold.
Fabricant d’indianes, amb el seu parent Oleguer Godó (Igualada, Anoia, segle XIX), participà en la creació de Fabril Igualadina (1842), per a la filatura de cotó.
Fou el pare de Carles i de Bartomeu Godó i Pié.
(Barcelona, 1865 – Buenos Aires, Argentina, 1923)
Compositor. Fill de Lleó Fontova i Mareca i germà de Lleó. Estudià amb Carles Gumersind Vidiella i Felip Pedrell.
Passà a Buenos Aires (1897) on hi fundà l’Instituto Musical Fontova (1904), juntament amb el seu germà Lleó.
També fou germana seva Caterina Fontova i Planes (Barcelona, 1866 – Buenos Aires, Argentina, 1924) Actriu.
(Catalunya, 1865 – 1878)
Societat formada per la fusió de la Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona i la Compañía del Ferrocarril de Zaragoza a Pamplona.
L’any 1878 fou absorbida per la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España.
Dades dels Països Catalans 