Arxiu d'etiquetes: 1865

Badia i Sarradell, Isidre

(Isona, Pallars Jussà, 1865 – Tarassona, Aragó, 1926)

Prelat. El 1913 fou nomenat bisbe titular d’Ascaló i auxiliar de Toledo. El 1917 rebé la mitra de Tarassona.

Arana Goiri, Sabino de

(Abando, Bilbao, País Basc, 1865 – Pedernales, República Dominicana, 1903)

Polític nacionalista basc. En 1883-88 estudià a Barcelona part de la carrera de dret.

L’elecció de Barcelona (el País Basc no tenia universitat) fou motivada, sens dubte, per raons d’afinitat amb el moviment catalanista, la influència del qual en el pensament d’Arana no ha estat objecte de prou atenció per part dels historiadors.

Soler i Santaló, Juli

(Barcelona, 12 abril 1865 – 30 juliol 1914)

Excursionista i enginyer. Fou un dels grans animadors del Centre Excursionista de Catalunya.

Donà a conèixer el Pirineu central, i especialment el massís de la Maladeta. Creà i mantingué a expenses seves l’estació meteorològica de Viella i publicà la completíssima guia La Vall d’Aran (1906, reeditada el 1933). Donà a conèixer les pintures rupestres del Cogul (1908).

Elegit president del Centre Excursionista de Catalunya (1913), refusà el càrrec i es dedicà a projectar el refugi de la Renclusa i a impulsar-ne les obres de construcció (1914).

Fou també fotògraf remarcable, especialment per les seves fotografies panoràmiques. Hom l’ha considerat un dels iniciadors de l’excursionisme d’alta muntanya.

Monguió i Segura, Pau

(Tarragona, 10 juliol 1865 – Barcelona, 21 gener 1956)

Arquitecte i pintor. Fou arquitecte municipal de Tarragona, Terol i Tortosa.

A Tarragona féu les obres per al servei d’aigües de la ciutat, projectà l’església dels carmelites i dirigí la urbanització del Mirador del Mediterrani, entre altres obres.

Influït sobretot per August Font i Carreras, la seva obra s’emmarca en el corrent modernista.

Fou el pare de Pau i Josep Monguió i Fonts.

Mirabent i Soler -germans-

Eren fills de Josep Mirabent i Gatell:

Antoni Mirabent i Soler  (Barcelona, 1873 – segle XX)  Pintor. Fou deixeble del seu pare i, com ell, es dedicà durant anys a la pintura decorativa. Obtingué premis a les exposicions de Belles Arts de Barcelona el 1896 i 1898. Posteriorment obrí un taller de fotogravat i abandonà la pintura.


Francesc de P. Mirabent i Soler  (Barcelona, 1864 – 1942)  Pintor i poeta. S’especialitzà en pintura decorativa i en la il·luminació de pergamins. Medalla d’Or a l’Exposició Universal de París del 1900. Així mateix, destacà com a poeta (Brot de romaní, La calúmnia).


Joaquim Mirabent i Soler  (Arbúcies, Selva, 1865 – París, França, segle XX)  Pintor. Fou deixeble i ajudant del seu pare. Era professor auxiliar de pintura decorativa a l’Escola de Belles Arts. Guanyà premis a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 i a l’Exposició d’Indústries Artístiques de 1892. El 1895 es traslladà a París, on s’establí.

Miquel i Baró, Josep

(Lleida, 1865 – Barcelona, 17 agost 1909)

Polític. Membre del Partit Republicà Nacionalista Català, durant la Setmana Tràgica fou el cap de la rebel·lió a Sant Andreu; dirigí en especial l’assalt a les casernes de la guàrdia civil i l’incendi de l’església parroquial.

Fou el primer executat en la repressió que seguí a aquests fets.

Millà i Gàcio, Lluís

(Madrid, 1865 – Barcelona, 1946)

Escriptor i editor. Fill de Melcior Millà i Castellnou (Barcelona, 1830 – 1906), llibreter i prestidigitador, i germà de Francesc.

Fou actor còmic fins que a la primeria del segle XX fundà l’Arxiu Teatral Millà a la botiga del carrer de Sant Pau de Barcelona.

Propietari de la Llibreria Editorial Millà, edità una bibliografia teatral catalana i moltes obres, de caire popular, per a l’escena. També fou promotor de revistes com “La Dida” i “Fulletí Teatral”.

Autor prolífic, escriví i edità més de dues-centes obres, monòlegs, teatre infantil i teatre festiu. A més, fou teòric del teatre i, entre altres obres, publicà Manual pràctic de l’autor i Tratado de caracterización teatral.

El seu fill Àngel Millà i Navarro continuà el negoci familiar.

Massip, Jaume

(la Bisbal de Falset, Priorat, 1865 – Àvila, Castella, 1953)

Missioner dominicà (1882). Estudià a Àvila i a Manila (1888-89).

Destinat a missions de la Xina, al nord de Funkien, hi residí fins al 1914, que, malalt tornà a Espanya, on tingué diversos càrrecs dins l’orde i dirigí la revista “Misiones Dominicanas”.

Escriví una gramàtica xinesa (1913), dos catecismes en xinès i diversos treballs de geografia, numismàtica i divulgació de temes missionals.

March i Labores, Josep

(Catalunya ?, segle XIX – 1865)

Escriptor i polític. Fou governador civil de diverses províncies espanyoles.

És autor dels remarcables assaigs Historia de la Revolución en Francia desde 1787 hasta 1815 (1834-38) i Historia de la marina real española desde el descubrimiento de América hasta el combate de Trafalgar (1854).

Mañé i Miravet, Teresa

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 25 novembre 1865 – Perpinyà, 5 febrer 1939)

Soledat Gustavo”  Anarquista. S’uní (1891) a Joan Montseny “Federico Urales” i fou mare de Frederica Montseny.

Col·laborà a “La Tramontana”, “El Productor”, “Tierra y Libertad” i “La Revista Blanca” (1925-36), que dirigí.

Se significà per la seva lluita en favor de l’emancipació de les dones.

Llibres seus són: La sociedad futura (1899) i El sindicalismo y la anarquía. Política y sociología (1933).