(Sabadell, Vallès Occidental, 1864 – Barcelona, 20 setembre 1928)
Arquitecte. Fou titular municipal de la seva ciutat, on projectà diverses urbanitzacions i molts edificis, com la Casa de la Ciutat i el teatre Euterpe.
(Tarragona, 1810 – Catalunya, 1864)
Metge. Fou metge de cambra de la reina Isabel II de Borbó.
Milità activament al partit moderat. Fou diputat a Corts.
Eren fills de Josep Mirabent i Gatell:
Antoni Mirabent i Soler (Barcelona, 1873 – segle XX) Pintor. Fou deixeble del seu pare i, com ell, es dedicà durant anys a la pintura decorativa. Obtingué premis a les exposicions de Belles Arts de Barcelona el 1896 i 1898. Posteriorment obrí un taller de fotogravat i abandonà la pintura.
Francesc de P. Mirabent i Soler (Barcelona, 1864 – 1942) Pintor i poeta. S’especialitzà en pintura decorativa i en la il·luminació de pergamins. Medalla d’Or a l’Exposició Universal de París del 1900. Així mateix, destacà com a poeta (Brot de romaní, La calúmnia).
Joaquim Mirabent i Soler (Arbúcies, Selva, 1865 – París, França, segle XX) Pintor. Fou deixeble i ajudant del seu pare. Era professor auxiliar de pintura decorativa a l’Escola de Belles Arts. Guanyà premis a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 i a l’Exposició d’Indústries Artístiques de 1892. El 1895 es traslladà a París, on s’establí.
(Barcelona, 1864 – San José, EUA, 1930)
Eclesiàstic. Destinat de molt jove a Califòrnia, s’ordenà a Los Ángeles el 1886. Dirigí la missió del Carmel.
Sobresortí com a gran impulsor de la restauració de molts edificis antics, especialment religiosos.
Celebrà l’ofici de la unió en matrimoni del president dels EUA, Herbert Hoover, casat amb una californiana.
(Llinars de Vallès, Vallès Oriental, 18 octubre 1864 – Barcelona, 7 desembre 1935)
Industrial. Llicenciat en dret.
Entre les seves activitats industrials destaca la reorganització de La Hispano Suiza.
Fou vicepresident del Banco Urquijo Catalán i editor del “Diari del Migdia”.
Fou membre de la Federació Monàrquica Autonomista i el 1932 passà a la Dreta de Catalunya.
Els seus fills foren Maria dels Àngels i Miquel Mateu i Pla.
(Barcelona, 10 octubre 1864 – 1939)
Compositor i eclesiàstic. Fou mestre de capella a l’església del Pi. Fundà l’escolania i capella de música de la de Sant Pere (1893).
És autor d’algunes misses i de peces diverses de música sacra.
(Barcelona, 1864 – l’Havana ?, Cuba, segle XX)
Compositor i musicògraf. Fill de Salvador Masriera i Vidal i germà d’Artur. En la seva joventut, seguint la tradició familiar, fou argenter.
Atret per la música, dedicà a aquest art un bon nombre de crítiques i articles diversos. Fundà l’Associació Musical de Barcelona (1888), entitat que funcionaria fins al 1922.
En 1898 inicià estudis musicals i tingué Carles Gumersind Vidiella per mestre de piano. Completà la seva formació amb Anselm Barba i amb Francesc Alió, i també amb una estada a París en 1900.
En 1907 emigrà a l’Havana. Hi fou nomenat director del Conservatori del Vedado.
Entre les seves obres figuren l’òpera Daniel, amb lletra també seva, altres obres líriques, tres misses, i diverses composicions menors, algunes de les quals són inspirades en temes cubans.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 17 desembre 1864)
Escriptor, un dels primers renaixentistes.
Fou inclòs a l’antologia Els trobadors nous i publicà Llàgrimes de la viudesa (1839), d’alè romàntic. Traduí, en vers, al català, la Jerusalem alliberada de Tasso.
Fou actiu dins l’Acadèmia de Bones Lletres i col·laborà en un Diccionari quintilingüe.
(Gènova, Itàlia, 1864 – Barcelona, 1944)
Mosaïcista. Feia mosaics de tipus romà, venecià i àrab.
Realitzà els conjunts moderns de mosaics de l’Orfeó Català, l’hospital de Sant Pau i la plaça de toros Monumental, així com en diversos edificis modernistes de Domènech i Montaner.
(Reus, Baix Camp, 8 agost 1864 – 2 febrer 1932)
Polític, escriptor i pintor. President del Centre Carlista, fundà el periòdic “El Radical” i diverses associacions benèfiques, mutualistes i literàries.
Escriví obres menors per al teatre.
Dades dels Països Catalans 