Arxiu d'etiquetes: 1864

Bernat i Baldoví, Josep

4 Respostes

(Sueca, Ribera Baixa, 19 març 1809 – València, 31 desembre 1864)

Escriptor. Advocat de professió, fou diputat a Corts per Sueca.

Va escriure en castellà El sueco (recull d’articles publicats en periòdics de Madrid, on visqué alguns anys), i en català col·laborà en diverses revistes valencianes (“El Sueco”, “La Donsayna” i “El Tabalet”), sempre dins una línia satírica i popular i en un llenguatge dialectal.

Fou autor dels primers llibrets de Falla (1855) i l’iniciador del teatre modern al País Valencià: El gafaüt, Qui tinga cucs, que pele fulla, El virgo de Vicenteta, Pataques i cargols, Pasqualó i Vicenteta, L’agüelo Pollastre (paròdia de Don Juan Tenorio), La viuda i l’escolà (paròdia del Sacristán y la viuda), etc. Posseïa una gran facilitat de versificació.

Els seus escrits reflecteixen el malestar econòmic del camp valencià durant la primera meitat del segle XIX i traspuen un irònic escepticisme respecte a les institucions constitucionals i administratives de l’època.

Barber i Bas, Francesc

Deixa un comentari

(València, 1864 – 1897)

Poeta, dramaturg i periodista. Escriví en diaris de l’època, com “La Correspondencia de Valencia”, i fundà “La Correspondencia Alicantina”.

La seva obra poètica, dispersa, fou premiada diverses vegades als Jocs Florals de València.

Conreà també el teatre de tipus costumista: El que menja de baldraga, El dengue, etc.

Alcover i Sureda, Miquel

Deixa un comentari

(Manacor, Mallorca, 1864 – Palma de Mallorca, 1945)

Historiador i arqueòleg. Germà d’Antoni Maria Alcover, ingressà a la Companyia de Jesús. Aixecà els plànols de l’església de Capdepera, d’estil bizantí.

Escriví El Conquistador y la isla de Mallorca (1929), El Islam en Mallorca (1934), i El hombre primitivo en Mallorca (1941-42); en aquest darrer llibre presentà per primera vegada l’existència de gravats incisos en una quinzena de coves prehistòriques mallorquines.

Desplegà una gran activitat com a conferenciant.

Grau i Torras, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIX – 1864)

Filantrop. Féu al municipi de Barcelona, només a canvi d’una pensió vitalícia, la donació d’alguns edificis situats al barri de la Barceloneta, perquè fossin dedicats a escoles i a estatge de mestres.

Gironella -varis bio-

Deixa un comentari

Adolf de Gironella  (Barcelona, 1823 – 1864)  Cantant. Fou baríton notable.

Ignasi Gironella  (Barcelona, segle XIX)  Compositor. És autor de les sardanes L’empordanesa, Goig de vida i La font dels enamorats, escrites en l’estil primitiu de les sardanes de l’època.

Simó de Gironella  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Fou un dels acompanyants més sovinters de l’infant Pere, el futur Pere II el Gran.

Foulché-Delbosc, Raymond

2 Respostes

(Tolosa, Llenguadoc, 1864 – París, França, 1929)

Hispanista. Fundà i dirigí la “Revue Hispanique” (1894-1933), on publicà la majoria dels seus treballs d’investigació, com la reedició de la versió francesa de la Disputa de l’ase, d’Anselm Turmeda (1911) i d’Els mestres de València, de Gaspar Guerau de Montmajor (1915). També és autor d’un Abrégé de grammaire catalane (1902).

Estudià les antigues traduccions catalanes de la Bíblia i en projectà l’edició, que restà limitada a alguns fragments.

Forcada i Sors, Josep Maria

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 1864 – Catalunya, segle XX)

Arquitecte i religiós del Cor de Maria.

Entre les seves obres figura la restauració del santuari de Berga i la construcció de l’església del Cor de Maria, a Buenos Aires.

Falgueras, Francesc

Deixa un comentari

(Hostalric, Selva, 1864 – Saragossa, 1893)

Jesuïta i llatinista. És autor de diversos comentaris i versions castellanes d’obres de Ciceró, Virgili, Catul, Anacreont, Marcial i Sèneca.

Cierva y Peñafiel, Juan de la

Deixa un comentari

(Múrcia, 1864 – Madrid, 1938)

Polític conservador. Ministre de governació al govern Maura.

La seva intervenció en la repressió dels fets de la Setmana Tràgica (juliol 1909) fou durament criticada i el govern Maura caigué immediatament.

Carreras i Solà, Lluís

2 Respostes

(Barcelona, 1864 – 1888)

Metge. Fill de Lluís Carreras i Aragó. Tot i haver mort jove, assolí un bon prestigi.

Publicà treballs professionals. Destacà pels seus estudis microbiològics del còlera.