Arxiu d'etiquetes: 1863

Domènech i Sastre, Jacint Feliu

Deixa un comentari

(Barcelona, 23 novembre 1802 – 2 març 1863)

Polític, financer i advocat.

El 1835 fou batlle major de Barcelona, nomenat per la Junta Auxiliar Consultiva, i posteriorment, com a dirigent del partit progressista, fou diputat a corts (1841) i ministre de governació (1843).

El 1853 deixà el progressisme per ésser ministre d’hisenda (setembre 1853-juliol 1854) en el govern del moderat comte de San Luis.

La seva pretensió d’aconseguir l’anticipació en la recaptació fiscal el féu molt impopular, i hagué d’exiliar-se arran de la revolució de juliol de 1854.

Cruells i Sallarès, Jaume

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 1863 – Barcelona, 1920)

Advocat i polític. Milità en el Centre Nacionalista Republicà.

Elegit diputat provincial (1905), fou vice-president de la diputació provincial de Barcelona (1907), que presidia Prat de la Riba, amb el qual col·laborà activament.

El 1909 fou diputat republicà a corts per Sabadell.

Crespo Azorín, Evaristo

Deixa un comentari

(Aiora, Vall de Cofrents, 27 gener 1863 – València, 6 març 1941)

Advocat i polític. Es llicencià en dret a València, i fou diputat del partit conservador a les corts (1908).

El 1909, després de la Setmana Tràgica, fou nomenat governador civil de Barcelona. Emprengué una repressió arbitrària, amb un desconeixement total de la situació, i clausurà, entre moltes altres entitats, el Centre Excursionista de Catalunya.

La seva actuació motivà protestes de Francesc Cambó i d’Amadeu Hurtado prop del ministre Juan de la Cierva, sense resultat. El 1910 fou destituït del càrrec.

Castelló i Carreras, Salvador

Deixa un comentari

(Arenys de Mar, Maresme, 21 agost 1863 – 17 febrer 1950)

Avicultor. Després de tres anys d’estudis a Bèlgica, fundà, a Arenys de Mar, l’Escola Pràctica d’Avicultura (1896), a la granja Paraíso, primera escola d’aquesta especialitat a Catalunya.

Fundador de la Societat Nacional d’Avicultura i de la revista “La Avicultura Práctica” (1897), fou professor de l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya i organitzador de nombroses exposicions i societats columbòfiles.

És autor d’una trentena d’obres de la seva especialitat, així com de l’estudi sobre els coloms missatgers Colombofilia.

Casellas i Coll, Pere

Deixa un comentari

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 17 juny 1804 – Riudaura, Garrotxa, 1 maig 1863)

Metge. Es doctorà a Montpeller. Fou metge administrador de l’hospital de Sant Jaume d’Olot.

És autor, entre altres treballs, de Descripción de la enfermedad epidémica observada en Olot en 1846 i d’Ensayo topográfico-filosófico-médico o sea reseña circunstanciada de la localidad y los habitantes de la M.I.V. de Olot (1849).

Morí en ple exercici de la seva professió a conseqüència d’una epidèmia de tifus.

Casals i d’Echauz, Bonaventura

Deixa un comentari

(Barcelona, 30 octubre 1790 – després 1863)

Metge. Membre de la Real Academia de Medicina Práctica, fou metge de l’Hospital de la Santa Creu, vocal de la Junta de Sanitat de Catalunya (1820). Inspector general durant l’epidèmia de pesta del 1823 a Mallorca.

Per les activitats polítiques com a membre del partit liberal, emigrà a Arequipa (Perú), on exercí l’homeopatia.

Ideà el casalímetre, màquina pneumàtica per comprovar les teories de la inflamació, i el casalimagnes, per detectar fluids nerviosos.

Publicà La única anatomía fisiológico-patológica fundada en un nuevo método de explorar el cuerpo humano, o la filosofía de la organización descubierta por D. Buenaventura Casals (1864).

Carrera i Miró, Hermenegild

Deixa un comentari

(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 1863 – Granollers, Vallès Oriental, 1935)

Escriptor i metge.

És autor de les obres teatrals: La nissaga dels Rouredes, Ocells d’estiu, amb música de Josep Maria Ruera, Sempre de pega, monòleg, Amb gust i amb disgust, Honors fúnebres, Les calces d’en Cinto i Una herència, comèdia lírica; dels reculls de contes Tot per una carta, Pinzellades i Cuentos curts; de les novel·les Mariagneta i Un clavell i la falsia; i del recull poètic Trilogia del cor (1904).

Caimaris i Torres, Miquel Eugeni

Deixa un comentari

(Ciutadella, Menorca, 1826 – Barcelona, 1863)

Metge i escriptor. El 1850 es llicencià en medicina a Barcelona. Mantingué a “El Barcelonés” una polèmica amb Marià Cubí sobre el magnetisme animal.

És autor de la novel·la històrica d’ambient menorquí Sor Águeda Ametller. Ajudà Francesc Piferrer en la confecció de l’obra sobre Catalunya: Recuerdos y bellezas de España. Escriví poesies en català, francès, castellà i llatí.

Pot ésser considerat com un dels primer menorquins adherits culturalment a la Renaixença.

Brugués i Escuder, Casimir

Deixa un comentari

(Barcelona, 8 juliol 1863 – 29 desembre 1940)

Químic, farmacèutic i escriptor. Publicà nombroses obres de divulgació científica.

Dirigí i impulsà algunes revistes de caràcter tècnic, com la “Revista de Farmacia”, la “Revista Hortícola”, “El Mundo Científico” i la “Revista del Instituto Agrícola Catalán de San Isidro“. Col·laborà a “La Renaixença” i a “La Veu de Catalunya”.

Bertran i Pastor, Marc

1 Resposta

(Tarragona, 5 maig 1804 – Barcelona, 31 agost 1863)

Metge. Cursà medicina a Barcelona i a Saragossa, ciutat on es doctorà el 1828.

Fou professor de la Universitat de Saragossa, on l’any 1833 obtingué la càtedra d’Institucions Mèdiques. El 1845 fou nomenat catedràtic d’Obstetrícia de la Universitat de València.

Tornà a Barcelona el 1852, on fou president de la Reial Acadèmia de Medicina (1856-60). També conreà la fisiologia, la clínica mèdica i la toxicologia.

Fou el pare d’Eduard Bertran i Rubio.