Arxiu d'etiquetes: 1863

Graner i Arrufí, Lluís

6 Respostes

(Barcelona, 5 febrer 1863 – 7 maig 1929)

Pintor i empresari. Estudià a l’Escola de Llotja i el 1886 anà a París, on residí fins al 1891, en què tornà a Barcelona.

Participà en diverses exposicions nacionals i estrangeres (París, Berlín, Düsseldorf, Munic, etc) amb una obra situada dins el corrent realista que té com a temàtica principal la vida de la gent humil, la seva feina i les seves diversions (Guitarrista, El nen del fanal, Bevedors).

El 1904 abandonà la pintura i obrí la famosa sala Mercè, decorada per Antoni Gaudí; els espectacles que hi tenien lloc (Visions Musicals) eren una combinació de les diferents arts -poesia, música, cinema-. També fou empresari del teatre Principal, on es presentaren els famosos Espectacles-Audicions Graner.

Després, i fins al 1927, residí als EUA, on es va dedicar altra vegada a la pintura.

Garriga i Llastanós, Manuel

5 Respostes

(Vic, Osona, 1802 – Saragossa, Aragó, 1863)

Comerciant. Fill de Josep Garriga i germà de Josep, junt amb el qual crearen diverses empreses.

El 1862 els seus fills Pere i Manuel Garriga i Nogués quedaren com a únics propietaris de la societat Garriga Germans i Fills, per la sortida de l’empresa del seu germà i els fills d’aquest, Josep i Joan Garriga i Vergés.

Gallès i Malats, Josep

Deixa un comentari

(Castellterçol, Moianès, 1863 – 1920)

Pintor. Format a Barcelona.

Pintà diversos retrats per a la galeria de castellterçolencs il·lustres. Conreà també la pintura religiosa.

Fundà a Castellterçol el Museu Gallès, on reuní diverses peces arqueològiques i artístiques.

Galceran i Carrer, Celestí

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 1863 – Barcelona, 1936)

Pintor. Destacà en el camp de l’aquarel·la i del dibuix, i fou membre del Centre d’Aquarel·listes de Barcelona.

Conreà el paisatge i tingué una gran predilecció per les vistes portuàries. Prengué part en diverses exposicions de belles arts de Barcelona. Al Museu d’Art Modern hi ha dibuixos seus.

També conreà la literatura, i traduí l’obra teatral La Gioconda, de Gabriele d’Annunzio.

Formà part de la colla anarquitzant d’El Foc Nou (1896) i col·laborà a “La Revista Blanca”.

Ferrer i Budoi, Narcís

Deixa un comentari

(Anglesola, Urgell, 1804 – Catalunya ?, 1863)

Eclesiàstic. Es doctorà en cànons i es llicencià en lleis a Cervera, i el 1835 fou nomenat rector de Castelltort (Solsonès).

Incorporat a les forces carlines com a vocal de la Junta Superior Governativa de Catalunya, dita després Junta de Berga. Tingué una intervenció important en el destitució del comte d’Espanya com a capità general carlí i en el seu assassinat.

Per la seva implicació en aquests fets hagué de deixar el ministeri sacerdotal.

Duran i Duran, Manuel

5 Respostes

(Barcelona, 11 setembre 1863 – 9 juliol 1906)

Escriptor i dibuixant. Professor auxiliar de l’Escola de Belles Arts de Barcelona, director artístic de l’Enciclopedia Universal Ilustrada i autor del Resumen Gráfico de la Historia del Arte.

El 1905 guanyà un premi als Jocs Florals de Barcelona amb la novel·la El Ton de la Muga. Col·laborà a la “Il·lustració Catalana” i en altres revistes i diaris catalans.

Fou el pare d’Eudald, Estanislau, Raimon i Francesc Duran i Reynals.

Drument i Millet, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 28 novembre 1798 – Madrid, 6 febrer 1863)

Metge. Es distingí en l’epidèmia de còlera de 1821. Estudià a fons aquesta malaltia, encara que el govern li negà tot ajut.

Els seus escrits són nombrosos.

Domènech i Sastre, Jacint Feliu

Deixa un comentari

(Barcelona, 23 novembre 1802 – 2 març 1863)

Polític, financer i advocat.

El 1835 fou batlle major de Barcelona, nomenat per la Junta Auxiliar Consultiva, i posteriorment, com a dirigent del partit progressista, fou diputat a corts (1841) i ministre de governació (1843).

El 1853 deixà el progressisme per ésser ministre d’hisenda (setembre 1853-juliol 1854) en el govern del moderat comte de San Luis.

La seva pretensió d’aconseguir l’anticipació en la recaptació fiscal el féu molt impopular, i hagué d’exiliar-se arran de la revolució de juliol de 1854.

Cruells i Sallarès, Jaume

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 1863 – Barcelona, 1920)

Advocat i polític. Milità en el Centre Nacionalista Republicà.

Elegit diputat provincial (1905), fou vice-president de la diputació provincial de Barcelona (1907), que presidia Prat de la Riba, amb el qual col·laborà activament.

El 1909 fou diputat republicà a corts per Sabadell.

Crespo Azorín, Evaristo

Deixa un comentari

(Aiora, Vall de Cofrents, 27 gener 1863 – València, 6 març 1941)

Advocat i polític. Es llicencià en dret a València, i fou diputat del partit conservador a les corts (1908).

El 1909, després de la Setmana Tràgica, fou nomenat governador civil de Barcelona. Emprengué una repressió arbitrària, amb un desconeixement total de la situació, i clausurà, entre moltes altres entitats, el Centre Excursionista de Catalunya.

La seva actuació motivà protestes de Francesc Cambó i d’Amadeu Hurtado prop del ministre Juan de la Cierva, sense resultat. El 1910 fou destituït del càrrec.