Arxiu d'etiquetes: 1863

Caimaris i Torres, Miquel Eugeni

Deixa un comentari

(Ciutadella, Menorca, 1826 – Barcelona, 1863)

Metge i escriptor. El 1850 es llicencià en medicina a Barcelona. Mantingué a “El Barcelonés” una polèmica amb Marià Cubí sobre el magnetisme animal.

És autor de la novel·la històrica d’ambient menorquí Sor Águeda Ametller. Ajudà Francesc Piferrer en la confecció de l’obra sobre Catalunya: Recuerdos y bellezas de España. Escriví poesies en català, francès, castellà i llatí.

Pot ésser considerat com un dels primer menorquins adherits culturalment a la Renaixença.

Brugués i Escuder, Casimir

Deixa un comentari

(Barcelona, 8 juliol 1863 – 29 desembre 1940)

Químic, farmacèutic i escriptor. Publicà nombroses obres de divulgació científica.

Dirigí i impulsà algunes revistes de caràcter tècnic, com la “Revista de Farmacia”, la “Revista Hortícola”, “El Mundo Científico” i la “Revista del Instituto Agrícola Catalán de San Isidro“. Col·laborà a “La Renaixença” i a “La Veu de Catalunya”.

Bertran i Pastor, Marc

1 Resposta

(Tarragona, 5 maig 1804 – Barcelona, 31 agost 1863)

Metge. Cursà medicina a Barcelona i a Saragossa, ciutat on es doctorà el 1828.

Fou professor de la Universitat de Saragossa, on l’any 1833 obtingué la càtedra d’Institucions Mèdiques. El 1845 fou nomenat catedràtic d’Obstetrícia de la Universitat de València.

Tornà a Barcelona el 1852, on fou president de la Reial Acadèmia de Medicina (1856-60). També conreà la fisiologia, la clínica mèdica i la toxicologia.

Fou el pare d’Eduard Bertran i Rubio.

Bernaus i Serra, Agustí

Deixa un comentari

(Artesa de Segre, Noguera, 1863 – Bluefields, Nicaràgua, 1930)

Bisbe missioner caputxí. Exercí l’apostolat a l’Equador, a Colòmbia i a Costa Rica des del 1906.

Nomenat vicari apostòlic de Guam (illes Marianes) i bisbe titular de Mesopotàmia (Creta), el 1913 fou consagrat a Montserrat, pel bisbe Torras i Bages.

En 1914 fou nomenat vicari apostòlic de Bluefields, a Nicaragua.

Bañeras, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1786 – Santiago de Compostela, Galícia, 1863)

Flautista i compositor. Primer flautista del Teatro alla Scala, de Milà, on amplià estudis, i de la catedral de Santiago. Músic major de l’exèrcit de Ferran VII de Borbó.

Compongué unes Canciones al nacimiento de Nuestro Señor Jesucristo, drama sacre que contrasta amb l’Himno de Riego que, entre altres obres, se li atribueixen.

Baixas i Carreter, Joan

19 Respostes

(Barcelona, 11 novembre 1863 – 8 novembre 1925)

Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a l’Academia de San Fernando de Madrid.

Convidat pel president de Veneçuela, el general Crespo, residí un temps en aquell país. De retorn a Catalunya, participà a l’Exposició Universal del 1888. Posteriorment, residí un cert temps a París.

A la primeria del segle XX fundà a Barcelona l’Acadèmia Baixas de pintura i dibuix. Entre els seus deixebles excel·leixen Joaquim Torres i Garcia, Ignasi Mallol, i els seus fills Ignasi, Mercè, Montserrat i Josep Maria Baixas i Castellví.

Fou un dels fundadors de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya.

Associació d’Enginyers Industrials de Barcelona

5 Respostes

(Barcelona, 1863 – )

(EIC)  Entitat privada. Fundada per vetllar pels interessos professionals dels enginyers industrials de Barcelona.

El 1866 edità el primer número d’un butlletí. El 1899 s’incorporà a l’Asociación Nacional de Ingenieros Industriales, d’àmbit estatal. Després de gaudir d’un període efectiu d’autonomia (del 1931 al 1939), va tornar a formar part de l’Asociación Nacional.

Es va transformar en l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya.

Enllaç web:  Enginyers Industrials de Catalunya

Arnau i Mascort, Eusebi

8 Respostes

(Barcelona, 8 setembre 1863 – 2 juliol 1933)

Escultor i medallista. Format a l’Escola de Llotja de Barcelona. Deixeble de Ll. Domènech i Montaner i Antoni M. Gallissà (1888), col·laborà amb els principals arquitectes modernistes.

Dotat d’un cert sensualisme i amb gran domini en el modelat del cos i els plecs de les robes, és un dels escultors més representatius del modernisme.

El seu estil es manifestà en els seus monuments a diversos poetes, al parc de la Ciutadella de Barcelona, i en l’abundant ornamentació escultòrica.

Anglasell i Serrano, Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 gener 1820 – Premià de Dalt, Maresme, 18 desembre 1863)

Economista. Catedràtic d’Economia Política a la Universitat de Santiago el 1851, dos anys més tard vingué a la Universitat de Barcelona per substituir Laureà Figuerola en la càtedra de Dret Administratiu i Economia Política.

Deixeble de Eudald Jaumeandreu, fou l’autor d’una obra que és la continuació del pensament del mestre: Compendio de las lecciones de economía política dadas en la Universidad de Barcelona (1858).

Aldrich i de Pagès, Trinitat

Deixa un comentari

(Vulpellac, Baix Empordà, 4 novembre 1863 – la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 13 gener 1939)

Poetessa. Nascuda en una família de la petita noblesa rural i de formació autodidàctica, conreà una poesia, tant en castellà com en català, de temes religiosos i patriòtics de gust renaixentista.

La seva obra ha estat recollida a Trinidad Aldrich. Su obra y su mundo (1969).