(Zuera, Aragó, 18 novembre 1863 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 3 maig 1945)
Naturalista i oceanògraf. Catedràtic d’història natural a la Universitat de Barcelona (1900), en fou separat a causa de les seves idees evolucionistes.
Fundà i dirigí (1907) el Laboratori de Biologia Marina de les Balears, a Mallorca. El 1939 s’exilià a Mèxic.
(Tarragona, 1863 – Boston, EUA, segle XX)
Enginyer i jesuïta. Abandonà la carrera d’enginyer militar, que exercia ja amb el grau de capità, per entrar en religió.
És autor de les obres de l’Observatori de l’Ebre.
(Igualada, Anoia, 1863 – 1939)
Associació. Fundada per Marià Ferrer, que significà un moviment de renovació pedagògica.
A més a més, esdevingué, amb gent de tots els estaments socials, el primer centre cultural i recreatiu de la ciutat.
(Barcelona, 1810 – 1863)
Pintor. Fou pensionat a Roma.
Se’n conserven quadres remarcables a l’Academia de San Fernando de Madrid i a l’església de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès).
(Tarragona, 1863 – Barcelona, 20 octubre 1921)
Dirigent republicà. Membre del Partit Republicà Progressista des del 1885 i cap d’aquest partit al Principat.
Facilità el 1901 l’anada de Lerroux a Barcelona. Formà llavors part de la Federació Revolucionària de Lerroux, Blasco i Ibáñez i Soriano, i posteriorment s’uní al moviment antisolidari i participà en la creació del partit republicà radical.
Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona en diverses legislatures i com a tinent d’alcalde i president de la comissió de finances tingué una actuació discutida.
Fou també diputat provincial el 1914 i el 1915.
(Barcelona, vers 1796 – 26 maig 1863)
Pedagog. Fou a Barcelona el primer bibliotecari de la biblioteca formada amb els llibres dels convents cremats el 1835 i el primer director de l’Institut de segon ensenyament creat el 1844, càrrec que exercí fins al 1853.
Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts i de la de Bones Lletres de Barcelona.
(Borredà, Berguedà, 26 setembre 1785 – Madrid, 22 març 1863)
Militar. Fill de teixidors, fou un destacat guerriller en la guerra del Francès.
Havent-se distingit com un dels herois de la victòria del Bruc, acceptà el càrrec de tinent i organitzà una companyia que, a Vilafranca del Penedès, s’incorporà a d’altres per formar un terç. Famós per les seves gestes, defensà Roses i guanyà l’acció del Llobregat (9 març 1808).
Després d’haver tornat Ferran VII de Borbó, extirpà el bandidatge a Catalunya (1816). Nomenat capità general de Galícia, el 1835 ho fou de Catalunya, després d’ésser ascendit a tinent general.
El 1844 li fou concedit el títol de comte del Llobregat i el 1847 es retirà de la vida política.
Fou el pare de Josep Manso i Juliol.
(Granollers, Vallès Oriental, 1863 – Madrid, 1931)
Jurisconsult. Fill de Josep Maluquer i de Tirrell.
Fou bibliotecari de l’Academia de Jurisprudencia y Legislación de Madrid i fundà l’Instituto Nacional de Previsión.
Obres que cal esmentar: Reseña histórica de la Real Academia matritense de Jurisprudencia y Legislación (1884), Anuario diplomático y consular español (1889) i Una campaña en pro del seguro y de la previsión popular (1926-32).
(Vilassar de Dalt, Maresme, 1822 – Madrid, 1863)
Escriptor. Fill del tinent coronel d’infanteria Rafael de Llança i de Valls-Morera.
Llicenciat en dret; fou, pel seu matrimoni (1849) anb Concezione Pignatelli d’Aragona e Belloni, duc de Solferino, marquès de Coscojuela de Fontova i comte del Castell de Centelles.
Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts i ocupà càrrecs a l’ajuntament i a la diputació de Barcelona.
En col·laboració amb Manuel Tamayo y Baus escriví el drama històric Centellas y Moncadas (1850), així com altres drames que no publicà.
Mantingué una llarga i significativa correspondència (1846-65) amb Francesc Pi i Margall, conservada, així com també amb Joan Mañé i Flaquer, Manuel Tamayo y Baus i Francesc Puig i Esteve.
(Barcelona, 1791 – 1863)
Metge. Participà com a metge militar a la guerra del Francès (1808-14).
A Barcelona contribuí a la lluita contra diverses epidèmies i fou membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia d’aquesta ciutat.
Publicà una Memoria sobre las enfermedades venéreas (1845).
Dades dels Països Catalans 