(Catalunya, 1850 – segle XIX)
Escriptor. Fou un dels impulsors de La Jove Catalunya i col·laborà durant la seva joventut a la premsa catalana.
Boter i de Dalmases, Francesc
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1850
Benavent i de Camon, Francesc Xavier de
(Tragó de Noguera, Noguera, 24 febrer 1850 – Vic, Osona, 6 febrer 1930)
Metge. Exercí la professió a Sabadell i a Barcelona, on gaudí de gran prestigi per la seva competència i pel seu esperit d’iniciativa en qüestions assistencials.
Publicà nombrosos treballs mèdics originals, així com traduccions.
Artau i Girbau, Joan Baptista
(Barcelona, 1850 – 1913)
Comediògraf, utilitzà el pseudònim de Pau Bullanga. Col·laborà a “La Campana de Gràcia”.
Escriví, en castellà i català, drames fulletonescos, sainets costumistes i monòlegs: Una calaverada (1877), La sogra (1879), Lo casament de la noia, La víctima y su verdugo.
Albarracín i Broseta, Severí
(Llíria, Camp de Túria, 1850 – Barcelona, 5 febrer 1878)
Dirigent anarquista. Fou mestre d’escola i milità a l’Aliança de la Democràcia Socialista, de tendència bakuninista.
Fou designat membre del Consell Federal (al congrés de Saragossa, 1872) i de la Comissió Federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT (al congrés de Còrdova, desembre 1872-gener 1873).
Participà en els fets d’Alcoi (1873) i, perseguit, es refugià a Suïssa. Prengué part en diversos congressos internacionals, sota el pseudònim de Gabriel Albagès (nom d’un militant anarquista de Barcelona).
Tornà a la península el 1877 i morí, tuberculós, poc temps després.
Monserdà i Vidal, Enric
(Barcelona, 24 maig 1850 – 13 abril 1926)
Pintor, projectista i director artístic. Fill de Josep Monserdà i Roger i germà de Dolors. Estudià a Llotja.
Es lliurà a les tasques de l’ornamentació i la decoració, optant per la barreja estilística de medievalisme i orientalisme, alternada amb el neogòtic que propugnaren Elies Rogent i Ll. Domènech i Montaner, i amb l’aire pre-modernista del moblista Francesc Vidal i de l’arquitecte Josep Vilaseca.
Fou molts anys director artístic a la vidrieria d’Eudald Ramon Amigó, i es distingí en la pintura religiosa. Guanyà el concurs per a la decoració del Saló de Cent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, obra que dirigí el 1925.
Com a decorador, col·laboraren amb ell pintors i escenògrafs de renom. Exercí llargament la pedagogia artística i la il·lustració de llibres.
Galí i Claret, Bartomeu
(Catalunya, 1850 – Barcelona, 1902)
Pedagog. Era pare de Francesc d’A. Galí i Fabra i oncle d’Alexandre Galí i Coll.
Col·laborà a algunes de les experiències docents del seu cunyat Pompeu Fabra. Fou gramàtic excel·lent.
Exercí una influència considerable no sols sobre els familiars ja esmentats sinó també sobre d’altres figures intel·lectuals agrupades entorn del seu mestratge.
Era doctor en filosofia i lletres. Féu una gran tasca, a Barcelona, en el camp de l’ensenyament privat.
És autor d’una notable Gramática de la lengua castellana, de la qual aparegué una segona edició el 1893.
Galceran i Granés, Artur
(Girona, 23 novembre 1850 – Barcelona, 9 gener 1919)
Psiquiatre. Llicenciat a la Universitat de Barcelona i deixeble de Giné i Partagàs.
Fins al 1895 dirigí el psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat. Participà en la construcció de l’Institut Pere Mata (Reus), del qual fou director juntament amb Rodríguez Méndez, i col·laborà en la creació de la Societat de Psiquiatria i Neorologia de Barcelona, de la qual fou el primer president (1911).
Va escriure Tratado de dermatosis nerviosas i Tratado de neuropatología y psiquiatría generales, entre d’altres obres.
Fita i Rovira, Magí
(Barcelona, 1850 – segle XIX)
Ceramista. Descendent d’una antiga estirp d’escudellers, originària del segle XVII.
Estudià a l’Escola de Llotja i fou premiat a les Exposicions de Barcelona del 1871 i de Madrid del 1875, i participà a la Universal del 1888.
A part una extensa producció de terrissa envernissada, creà figures i motius decoratius per a arquitectura i jardins.
La col·lecció de trepes de rajoles d’oficis que hi ha als Museus d’Art de Barcelona procedeixen del seu obrador.
Ferrer i Miró, Joan
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1850 – Barcelona, 28 desembre 1931)
Pintor. Es formà a l’acadèmia de Pere Borrell de Barcelona i entre el 1870 i el 1874 estudià a l’Academia Española de Roma.
Dedicà la major part de la seva activitat a pintar quadres de gènere i retrats. El 1885 presentà, al Centre d’Aquarel·listes de Barcelona, l’oli Amateur, que sembla una anticipació de la que havia d’ésser la millor de les seves obres, Exposició pública d’un quadre (Museu d’Art Modern de Barcelona), que guanyà la medalla d’Or a l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888.
Un guardó similar obtingué la seva Vigília de Reis a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1898.
Vers el 1906 deixà la pintura i es dedicà a la publicació de quaderns amb nombroses litografies de caràcter pedagògic.
Ferraz y Cornel, Francisco Javier
(Madrid, segle XVIII – València, 1850)
Militar. Es destacà durant la guerra del Francès en derrotar el general francès Robert a Amposta. Col·laborà en la defensa de Tarragona.
Durant el Trienni Liberal fou capità general de Catalunya (1822), i el 1835 ho fou de València; dimití arran de la revolta d’aquell any.
Dades dels Països Catalans 