(Salamanca, Castella, 1844 – Madrid, abril 1912)
Jurista i polític. Magistrat de l’audiència de Girona i governador civil de Barcelona.
Preocupat per la qüestió social, en la línia assenyalada per Lleó XIII, publicà, entre altres obres, La criminalidad en Barcelona y en las grandes poblaciones (1886), El anarquismo en España y el especial de Barcelona (1897) i Los problemas del trabajo y el socialismo (1897).
(Barcelona, 9 juny 1844 – Sabadell, Vallès Occidental, 14 gener 1911)
Naturalista i religiós escolapi, fou ordenat sacerdot el 1868.
Va viure diversos anys a Cuba (1870), on dirigí l’Academia Calasancia des del 1877. De nou a Catalunya, fou director dels col·legis escolapis de Morella i de Valls. Novament a Cuba, fou director del col·legi de Guanabacoa (1900-02).
Publicà …Draper ante la recta razón (1879), Nociones de física aplicada a los usos más comunes de la vida (1884), Diccionario etnográfico-antropológico (1894) i Elementos de ciencias fisiconaturales, para uso de las escuelas elementales (1906).
(Barcelona, 7 maig 1844 – 6 març 1908)
Actor. Debutà en l’estrena de L’Esquella de la Torratxa (1864), de Frederic Soler, en la Societat Melpòmene d’afeccionats.
Com a professional fou galant còmic dels teatres Odeon i Romea (1867-1907).
Fou el pare de Frederic Fuentes i Agulló (Barcelona, 1871 – 1959) Actor i autor teatral.
(Igualada, Anoia, 23 juliol 1844 – Madrid, 9 desembre 1908)
Religiós agustí. El 1864 professà a Valladolid i el 1868 passà a les Filipines; el 1875 fou nomenat predicador general, i el 1885, definidor de l’orde.
Erigí col·legis i asils, que confià a la congregació d’agustines missioneres, fundada per ell. Fou provincial de l’orde a Espanya, i fundà els tallers de Santa Rita a Madrid.
El 1908 escriví a favor de la Solidaritat Catalana.
(Vic, Osona, 5 octubre 1844 – Barcelona, juliol 1909)
Pintor. Fou professor de l’Escola de Belles Arts.
Excel·lí en la pintura de tipus i costums, dins un estil academicista. Té obres als museus de Barcelona i Girona.
(Tortosa, Baix Ebre, 7 juliol 1777 – Còrdova, Andalusia, 1844)
Militar. Durant la guerra contra Anglaterra fou empresonat a Menorca (1806).
Formà part de les tropes del marquès de la Romana al servei de Napoleó en la campanya del nord d’Europa. Quan Napoleó declarà la guerra a Espanya (1808), ell gestionà l’evacuació de les seves forces a Suècia i, protegit per l’esquadra anglesa, passà a Espanya.
Instal·lat a Catalunya, lluità a Igualada, on fou ferit, i contra el setge francès a Tortosa. Un cop caiguda la ciutat, fou empresonat per les tropes de Suchet i dut a França. Poc després fugí i tornà al país, on obtingué la victòria del pont del Francolí (1811).
Ascendit a general de brigada (1813), s’instal·là a Còrdova.
(Bordeus, França, 7 març 1844 – Barcelona, 25 gener 1935)
Inventor. Es llicencià en ciències a la universitat de Madrid.
Del 1869 al 1873 fou professor a l’institut lliure d’Onyate. Des del 1891 fou catedràtic de física i química a Barcelona.
Inventà nombrosos aparells científics, entre els quals cal esmentar-ne un per determinar el principi de la sortida dels líquids.
Fou director de l’estació meteorològica de Bilbao. Fou el promotor de la idea dels parcs geogràfics i membre de l’Asociación contra las Corridas de Toros.
Publicà nombrosos articles sobre temes literaris, pedagògics i socials, unes Nociones de Química Orgánica i un Compendio de Física y Química.
(Manresa, Bages, 24 juny 1844 – Artés, Bages, 20 juliol 1906)
Prelat. Ocupà alts càrrecs eclesiàstics a Còrdova i Tarragona.
El 1890 fou nomenat bisbe de Menorca, i el 1896 de Terol. En ambdues diòcesis el seu govern fou abundant d’iniciatives lloables.
(Barcelona, 2 febrer 1844 – Londres, Anglaterra, 1911)
Escultor i pintor. Germà de Ramon. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, treballà en l’ornamentació escultòrica de la Universitat de Barcelona.
Cap al 1868 es traslladà a París i el 1877 s’establí a Londres, on féu pintures per a l’església catòlica de Sant Felip Neri a Brompton Road, per als hotels Continental i Metropole, els teatres Empire i Trocadero i els palaus Rothschild i Somerset.
A Barcelona pintà al fresc la cúpula de la basílica de la Mercè.
Conreà també amb èxit la pintura de cartons per a tapissos (La conversió de Sant Patrici).
(Catalunya, setembre 1843 – gener 1844)
Moviment revolucionari. Barcelona fou el focus principal, on se’l conegué amb el nom de la Jamància en al·lusió als cossos francs així anomenats.
La insurrecció, que advocava per la creació de juntes revolucionàries provincials i una de central, fou violentament reprimida pel govern.
Dades dels Països Catalans 