Arxiu d'etiquetes: 1844

Veyan i Aparicio, Lluís

(Quito, Equador, 22 juny 1772 – Tamarit de Llitera, Llitera, 2 novembre 1844)

Militar. Els seus pares eren de Tamarit de Llitera, on ell visqué molts anys. Era capità d’enginyers el 1808, any en què participà a la defensa de Saragossa durant la guerra del Francès. El 1820, essent coronel, seria nomenat cap polític de Saragossa. La seva actuació fou marcadament liberal. Exercí el mateix càrrec a Pamplona, l’any següent.

Fou destituït arran de la reacció absolutista de 1823. Es retirà aleshores a Tamarit, on es dedicà a l’ensenyament privat de matemàtiques. Durant la primera guerra Carlina tornà a l’exèrcit per combatre els insurrectes. Ascendí a brigadier. Fou governador militar de la plaça aragonesa de Daroca.

Sanz i Martínez de Arizala, Helena

(Castelló de la Plana, 6 desembre 1844 – París, França, 24 desembre 1898)

Mezzo-soprano. Estudià amb Baltasar Saldoni, a Madrid. Es destacà per les seves interpretacions d’Azucena, en Il Trovatore, de Verdi, i de Leonora, en La favorita, obra amb la qual assolí un èxit sorollós al Teatro alla Scala de Milà, juntament amb J. Gayarre (1876). També cantà amb ell a Amèrica.

A l’època de les seves actuacions al Teatro Real, de Madrid, esdevingué l’amant del rei Alfons XII de Borbó, amb qui tingué dos fills que portaren el cognom matern. La reina Maria Cristina l’obligà a abandonar el país. Posteriorment fou protegida d’Isabel II de Borbó.

Roig i Civera, Antoni

(Rafelbunyol, Horta, 17 gener 1844 – València, 5 abril 1898)

Autor teatral. Era notari. Fundà l’associació teatral “La Juventud”.

És autor de les sarsueles Los amores de un cesante i Los dos esclavos (1886). Estrenà bon nombre de sainets, com El tonto del panerot, que fou un gran èxit.

També escriví els drames El tresor del Germanells i Romeu.

Barrière, Pròsper de la

(Toulon, França, 13 maig 1792 – Perpinyà, 14 setembre 1844)

Arquitecte i impressor. Treballà al departament dels Pirineus Orientals durant la Restauració i el regnat de Lluís Felip de França. Cavaller de Basterot.

Popularitzà els monuments rossellonesos amb la publicació, a Perpinyà, dels reculls de litografies Voyage pittoresque dans le département des Pyrénées-Orientales (1824-25) i Voyage aux ermitages des Pyrénées-Orientales (1829), aquest darrer amb text.

Fola i Igúrbide, Apolinar

(Sòria, Castella, 22 juliol 1844 – Castelló de la Plana, 25 març 1900)

Matemàtic. Visqué des de molt jove en terres valencianes. Fou carrabiner, com el seu pare, i arribà a capità.

El 1881, essent comandant del post de Benicàssim, edità Investigaciones filosóficas sobre las cantidades imaginarias. Publicà la segona part de l’obra el 1891.

Era membre corresponent de l’Academia de Ciencias de Madrid, a la qual deixà la seva biblioteca i els seus escrits.

Fénix, El

(València, 8 juny 1844 – 18 novembre 1849)

Setmanari en castellà, publicat en quatre etapes separades i de numeració distinta. Fundat per Rafael Carvajal, tingué col·laboradors destacats.

Dedicat a temes literaris, històrics, artístics i teatrals, mostrà un relatiu interès per la temàtica i la llengua autòctones.

Entre la tercera i la quarta etapa s’hi intercalà, amb els mateixos col·laboradors i la mateixa direcció, la “Revista Edetana” (3 setembre 1848 – 8 abril 1849).

Publicà, en fulletó o separadament, traduccions castellanes de novel·les europees de l’època.

Fe, La

(Palma de Mallorca, gener 1844 – fi 1844)

Revista religiosa, política i literària. Apareguda sota la direcció de Josep M. Quadrado, que en fou el principal col·laborador.

Seguí, en general, el tradicionalisme filosòfic del vescomte de Bonald.

Hi col·laboraren Josep Vidal i Pont, Tomàs Aguiló, Joaquim Rubió i Ors, Joaquim Roca i Cornet i Pau Piferrer.

Farinós i Tortosa, Carmel

(València, 1844 – 1919)

Escultor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles.

Conreà amb remarcable encert el gènere religiós, per bé que s’inspirà en temes molt diversos.

Estrella Balear, La

(Palma de Mallorca, 1844 – 1845)

Periòdic en castellà. Redactat per Jaume Rullan i Muntaner. Recollia les notícies més importants aparegudes als diaris d’Espanya i de l’estranger.

Pere d’A. Peña i Marià Aguiló, entre d’altres, hi publicaren poemes en català, i Tomàs Aguiló n’hi traduí de lord Byron.

Diputació Arqueològica de les Illes Balears

(Illes Balears, 1844 – 1845)

Institució oficial. Dependent de l’Academia Española y Arqueológica de Madrid.

Tingué com a objectiu la descripció dels monuments arqueològics de les Illes i llur protecció. Nomenà corresponsals a tots els pobles.

No arribà a l’any d’existència.