Arxiu d'etiquetes: 1824

Bellver -escultors-

(País Valencià, segle XVIII – segle XX)

Família d’escultors, iniciada pels germans:

Pere Bellver i Llop (Vila-real, Plana Baixa, 1768 – València, 1826) Escultor. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, rebé alguns premis i, en fer-se frare (1810), deixà l’art.

Francesc Bellver i Llop (València, segle XVIII – Madrid ?, segle XVIII) Obscur imaginaire. Iniciador de la família d’escultors. Treballà preferentment a Madrid juntament amb els seus fills:

Francesc Bellver (València, 1812 – Madrid, 1890) Escultor. Establert a Madrid; es dedicà especialment a la imatgeria i a l’escultura monumental. Fou el pare de Ricard Bellver i Ramon (Madrid, 1845 – 1924) Escultor. Fou l’artista més notable de la família. De talent precoç, pensionat a Roma (1870); la seva obra més important fou l’expressiu Àngel caigut (1876), al Retiro de Madrid.
Marià Bellver (Madrid, 1817 – 1876) Escultor. Establert a Madrid; es dedicà especialment a la imatgeria i a l’escultura monumental.
Josep Bellver (Àvila, Castella, 1824 – 1869) Escultor. Establert a Madrid; es dedicà especialment a la imatgeria i a l’escultura monumental. És l’autor dels lleons del palau de les Corts, a Madrid.

Barberà i Sanchis, Joan

Deixa un comentari

(València, segle XVIII – Gandia, Safor, 1824)

Gramàtic. Estudia filosofia i teologia a València. Fou professor de retòrica a Oliva, a Gandia i a València.

És autor d’un manual de retòrica publicat en llatí i en castellà el 1781, d’un manual de gramàtica (1791), aplicat per ell a Gandia, i d’un de sintaxi (1794).

Alart, Julià Bernat

Deixa un comentari

(Vinçà, Conflent, 1 març 1824 – 3 febrer 1880)

Historiador. Arxiver de l’arxiu departamental de Perpinyà. Fou assessor del govern francès sobre els límits fronterers que divideixen la Cerdanya.

Entre les seves obres d’investigació històrica sobre el Rosselló i la Cerdanya destaca Notices historiques sur les communes du Roussillon (1868), Privilèges et titres relatifs aux franchises, institutions et proprietés communales du Roussillon et Cerdagne (1878), Cartulaire Roussillonnais (1880).

És autor també del recull Documents sur la langue catalane (1881) i de diversos articles de lingüística catalana, publicats a la “Revue des Langues Romanes”, també publicà un diccionari de català medieval, inèdit.

Grasset i Horta, Llorenç

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVIII – 1824)

Metge. Fou metge honorari de la família reial espanyola.

Escriví diversos treballs professionals.

Gibert -varis bio-

2 Respostes

Enric Gibert (Barcelona, 1824 – segle XIX) Poeta. Autor de diverses composicions romàntiques, en part publicades.

Guillem Gibert (Barcelona, segle XV) Poeta. És autor d’un Complant (1461) a la mort del príncep Carles de Viana, que, malgrat la seva sinceritat, peca de retoricisme.

Jaume Gibert (Catalunya, segle XVI) Llatinista. Autor d’una gramàtica llatina.

Jeroni Gibert (País Valencià, 1674 – València, 1705) Frare trinitari, famós pels seus sermons, molts dels quals publicà.

Joan Gibert (Palma de Mallorca, 1931 – ? ) Pintor. Deixeble de Pere Quetglas Xam, sota la direcció del qual començà a formar-se el 1957.

Pau Gibert (Catalunya, segle XVIII) Bandoler. Inspirà amb les seves malifetes algunes cançons populars.

Vicenç Gibert (Catalunya, segle XVIII) Jurista. És autor de Theorica artis notariae (1772, 1828), obra elemental traduïda al castellà per Eugeni de Tàpia (1828-75).