Arxiu d'etiquetes: 1821

Ferrer, Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, 1777 – 1821)

Eclesiàstic i historiador. Pertanyent a l’Oratori de Sant Felip Neri, des del 1801.

És notable la seva obra Barcelona cautiva (7 volums, 1815-19), en que descriu, en forma de dietari, la situació de la ciutat durant la dominació napoleònica (1808-14) i aporta un bon nombre de documents. A la fi de l’ocupació (1814) fou expulsat de la ciutat pel baró d’Habert.

Publicà també El joven francés en la Trapa de España (1814), una Relación (1814) sobre l’execució dels implicats en la Conspiració de l’Ascensió (fou confessor d’un d’ells com a vicari de Sant Just) i deixà inèdites altres obres i alguns fullets, com Efemérides barcelonesas i Barcelona antigua y moderna.

Morí víctima de la febre groga exercint el seu ministeri.

Esteper i Cros, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 1766 – 1821)

Escriptor i predicador dominicà. Rector del Col·legi de Sant Vicenç i Sant Pau de Barcelona i prior (1818) del convent de Girona.

Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1797), on pronuncià diverses comunicacions històriques.

Publicà a Tarragona una oració fúnebre al general Teodor Reding i és autor dels llibres El holocausto del patriotismo (1809), Barcelona instruida en sus lamentos i Verdadero modo de la libertad de Barcelona (1810).

Estaper i Cros, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 1766 – 1821)

Frare dominicà. Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres des del 1797.

Fou qualificador del Sant Ofici. Gaudí de gran fama pels seus sermons, que foren editats.

Publicà també Barcelona instruída en sus lamentos i Verdadero modo de la libertad de Barcelona, en ocasió de la guerra del Francès.

Domènech i Saló, Pere

4 Respostes

(Barcelona, 1821 – 1873)

Relligador. A dinou anys instal·là un modest obrador, des d’on restaurà l’art de relligar a Barcelona, que el 1860 fou traslladat i ampliat.

Amb utillatge modern, produí relligaments artístics i inicià la producció en gran escala, de caràcter industrial.

Establí un dipòsit d’utillatge i de materials, de la importància del qual dóna fe el Catàleg publicat el 1867.

Fou el pare d’Eduard i de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner.

Cuchí i Dexeus, Tomàs

Deixa un comentari

(Tarragona, 21 octubre 1821 – 22 juny 1901)

Farmacèutic i escriptor. Pertanyia a algunes corporacions doctes.

Publicà, entre altres obres originals, uns Aforismes del vi i una Descripció de les aigües de Tarragona. També és autor de diverses traduccions.

Català i Murall, Joaquim

Deixa un comentari

(Barcelona, novembre 1787 – 1821)

Pedagog. Trinitari calçat, secularitzat el 1820; fou l’impulsor i el director de l’Acadèmia Cívica i Gratuïta de Barcelona, que disposava també d’escoles especials per a cecs i sords-muts, on introduí el mètode d’ensenyament mutu, imitació dels de Bell i de Lancaster.

Publicà un Manual práctico o compendio del método de enseñanza mutua i un altre manual ajustat a l’ensenyament mutu dels soldats.

Morí durant la pesta del 1821, i la seva obra restà interrompuda.

Castellvell, baronia de

11 Respostes

(Catalunya, segle XI – 1821)

Jurisdicció feudal creada el segle XI i formada entorn de dos nuclis territorials: Castellvell (o Castellví) de Rosanes, al Baix Llobregat, i Castellvell (o Castellví) de la Marca, a l’Alt Penedès. Hom no coneix quin d’aquests dos donà primer nom al feu. Al segle XI són esmentats ja tots dos a les mans de Guillem (I) de Castellvell.

El 1044, el patrimoni s’estenia des dels límits dels comtats d’Osona i de Girona, passant per Montserrat i per Sant Llorenç del Munt, fins prop de Tarragona.

El 1228 la baronia passà a Guillem de Montcada, fill de Guillema de Castellvell, fins que el 1311 esdevingué dels comtes de Foix i el 1397 passà a la corona, després d’ésser confiscada al comte Mateu de Foix.

Joan II el Sense Fe la concedí el 1474 a Lluís de Requesens i Joan de Soler i als seus descendents, d’on passà als Zúñiga (1549), als Fajardo (1618), als Montcada-Aragó, als Álvarez de Toledo, als Cavero (1856).

El darrer senyor jurisdiccional de la baronia, Francisco de Borja Álvarez de Toledo y Osorio, morí el 1821.

Brusi i Mirabent, Antoni

6 Respostes

(Barcelona, 5 desembre 1775 – 27 octubre 1821)

Impressor i periodista. Durant la invasió napoleònica seguí les tropes antifranceses i edità “Gaceta Militar y Política del Principado de Cataluña” -que imprimí a Barcelona, a Tarragona i a Palma de Mallorca, successivament-, servei que, el 28 d’octubre de 1809, la Junta Suprema de Gobierno del Reino recompensà atorgant-li l’edició del “Diario de Barcelona”, afrancesat durant la dominació, i que ell edità des del 1814.

A Palma de Mallorca havia publicat “Diario Mercantil de Palma” i, havent ja tornat a Barcelona, Kalendario y guía de forasteros, en diverses edicions.

L’any 1819, amb l’ajuda de Francesc Salvà i Campillo, establí un obrador de fosa de tipus a la seva impremta, i el 1820 introduí industrialment la litografia a l’estat espanyol per privilegi per a cinc anys d’Aloys Senefelder, inventor d’aquest procediment d’impressió.

Fou el pare d’Antoni Brusi i Ferrer.

Brown, William Thomas

Deixa un comentari

(Anglaterra, 1821 – 1899)

Missioner metodista a Barcelona (des del 1869), on fundà, el 1871, la primera comunitat catalana d’aquella confessió.

El seu apostolat contribuí a crear d’altres comunitats al Poblenou i al Clot, que, juntament amb la primera, encara existeixen avui.

Predicà al Vallès i, després, a Palma de Mallorca i a Maó, on supervisà la labor de diversos col·laboradors autòctons.

Borbó-Penthièvre, Lluïsa Adelaida de

Deixa un comentari

(París, França, 13 març 1753 – Ivry, França, 23 juny 1821)

Duquessa de Chartres i d’Orleans. Filla de Lluís de Borbó, muller de Lluís-Felip-Josep d’Orleans i mare del rei Lluís-Felip I de França.

Els historiadors catalans s’han interessat pels seus sojorns a la Jonquera, Figueres, l’Escala i Sarrià, on constituí un petit saló alhora literari i polític. També residí a Maó.